[nointext]
Algunes empreses energètiques no estan d'acord amb aquest sistema de recaptació indirecte d'impostos a través de la factura de l'aigua. És el cas d'Aigües de Barcelona, que considera que la taxa de clavegueram -un impost municipal- no hauria d'estar inclosa a la factura de l'aigua sinó que els ajuntaments l'haurien de cobrar amb un altre sistema que no alterés el concepte de subministrament a les llars.
De la mateixa manera, l'empresa considera que la taxa metropolitana de tractament de residus municipals –que correspon a l'entitat Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)- tampoc és un impost aplicable al consum d'aigua. Aquestes taxes, segons Aigües de Barcelona, queden camuflades en una factura que s'acaba inflant amb uns conceptes que no corresponen al producte que consumim.
Si s'agafa una factura estàndard i li traiem aquestes taxes afegides, veurem que el cost de l'aigua consumida és només el 34% del preu que acaba pagant el consumidor. Per exemple, si ens arriba una factura bimensual amb un import de 44,6 euros, en realitat només haurem consumit 7 euros al mes d'aigua. La resta són impostos.
L’IMPORT DE LA FACTURA DE L’AIGUA PER EMPRESES I ADMINISTRACIONS
La gestió directa de l'aigua, a debat
Recentment hi ha administracions municipals que han obert el debat de la gestió directa de l'aigua, és a dir, que l'ajuntament passi a controlar directament la gestió de l'aigua en lloc d'encarregar aquesta tasca a una empresa com passa actualment a l'àrea metropolitana de Barcelona.
La mesura, segons Aigües de Barcelona, tindria costos elevats per a l'administració, i de retruc al ciutadà. Segons l'empresa, si l'aigua passa a ser de gestió municipal, l'ajuntament corresponent hauria de fer front a les altes despeses en manteniment i reparacions, cosa que faria insostenible el sistema sense apujar el cost de la factura. Segons Aigües de Barcelona això és el que ha passat a Arenys de Munt, on des que s'ha remunicipalitzat l'aigua la tarifa ha augmentat un 34%. En el cas d'una ciutat gran com París, l'increment ha estat del 19%.
El Fons de Solidaritat d'Aigües de Barcelona
Els últims anys, la crisi econòmica ha provocat que moltes famílies tinguin problemes per pagar les factures energètiques. Per ajudar a pal·liar aquest problema, el 2012 Aigües de Barcelona va crear el Fons de Solidaritat d'Aigües de Barcelona, avançant-se tres anys a la llei de pobresa energètica 24/2015.
“La crisi estava afectant a moltes famílies i nosaltres tractem amb un bé comú que s'ha de garantir a tothom per igual. Calia implementar un sistema d'ajudes per aquell que no pot pagar”, explica Núria Latorre, directora d'Estratègia de Clients d'Aigües de Barcelona.
Per fer-ho, l'empresa energètica ha firmat convenis amb 21 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i amb entitats socials per poder identificar les famílies que tenen problemes econòmics. El Fons de Solidaritat garanteix que les famílies que no poden pagar els rebuts segueixin rebent el subministrament d'aigua de manera gratuïta. “Actualment 20.000 famílies es beneficien del nostre fons, al qual hem invertit més de 7 milions d’euros fins al moment”, afirma Latorre.
Les entitats del tercer sector amb les quals treballa Aigües de Barcelona són Càritas, Creu Roja, Fundació Hàbitat3, Fundació Mambré, Fundació de l'Esperança i Fundació ABD.
