La Fiscalia ha rebaixat substancialment la sol·licitud de penes a una trama de corrupció urbanística de pisos turístics al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Així, ha retirat l'acusació contra tres encausades i ha pactat la reducció de penes amb 15 processats més. Els altres cinc acusats no han acceptat el pacte. Un dels principals investigats, un enginyer que feia d'intermediari entre propietaris de pisos i funcionaris d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona ha acceptat 4 anys i 3 mesos de presó, i el cap dels serveis tècnics de Ciutat Vella ha acceptat 2 anys i 7 mesos, a més de multes i inhabilitació per delictes com prevaricació, suborn, falsedat documental i amenaces. Generalitat i Ajuntament han acceptat la rebaixa.

El macrojudici contra 23 encausats ha arrencat aquest dijous a l'auditori de la Ciutat de la Justícia, ja que no hi ha cap sala prou gran a l'Audiència de Barcelona, on teòricament s'hauria de celebrar, i havia de durar diverses setmanes. La investigació va arrencar el 2009 i ha viscut moltes vicissituds. Això ha provocat que el ministeri públic i la majoria de defenses hagin pactat una reducció de penes, incloent la retirada de delictes i la introducció de l'atenuant de dilacions indegudes. A més, la majoria de delictes no superen els dos anys de presó i això podria obrir la porta a suspendre l'ingrés en un centre penitenciari, cosa que decidirà el tribunal posteriorment. Dels cinc encausats que no accepten el pacte hi ha tres funcionaris interins de l'Ajuntament, el propietari d'un pis i l'exassessora jurídica d'urbanisme a Ciutat Vella.

La Fiscalia Anticorrupció sol·licitava inicialment penes que oscil·len entre l'any i mig i els 20 anys de presó per a 23 persones, entre les quals vuit funcionaris municipals, a més de propietaris d'habitatges. L'acusació pública atribuïa als encausats delictes de suborn, prevaricació urbanística, falsedat documental, amenaces, infidelitat en la custòdia de documents,

Els principals acusats són Heliodoro Lozano, que durant vuit anys va ser cap de serveis tècnics de Ciutat Vella i després va ser traslladat a Nou Barris, l'empleada pública i exassessora jurídica Elena Ariza i l'enginyer Joaquim Quílez, condemnat per fets similars al districte de l'Eixample. Per als dos primers la fiscalia reclamava 11 anys i mig mesos de presó, mentre que per al tercer demanava 20 anys, a l'imputar-se'l, a més, delictes d'amenaces a l'exregidora Itzíar González. A cinc funcionaris més se'ls demanava cinc anys de presó i a una sisena, un any i mig, per prevaricació; més inhabilitació per a tothom. Els propietaris d'habitatges s'enfrontaven, fins aquest dijous, a penes de fins a cinc anys de presó per prevaricació i suborn.

Ara Quílez ha acceptat quatre anys i tres mesos de presó, a més de 22.000 euros d'indemnització a l'exregidora Itzíar González. També haurà d'indemnitzar dues treballadores de l'ajuntament a qui també va amenaçar amb 50.000 i 10.000 euros. Lozano ha acceptat dos anys i mig de presó i inhabilitació per a funcions urbanístiques, tot i que ja no l'afecta perquè està jubilat. Quílez i Ariza hauran de retornar els 70.000 euros que van cobrar dels propietaris. Els empresaris han acceptat penes inferiors als dos anys i penes de multa.

El cas va ser descobert arran d'un altre procés per corrupció de funcionaris públics en relació amb dos macroprostíbuls de Castelldefels, Saratoga i Riviera, en el que estava imputat Quílez. Als escorcolls fets al seu domicili i al seu despatx professional es va trobar un full manuscrit amb una llista d'adreces, noms i locals i, al costat, xifres en euros que podrien correspondre a deutes i pagaments que havien de fer els clients a l'enginyer amb motiu d'obres o llicències.

Per tal d'abordar la problemàtica existent a Ciutat Vella per la proliferació de pisos turístics, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el juny del 2005 un pla especial per establir una regulació. El consistori va prohibir l'obertura de nous apartaments d'aquesta mena, permetent, però, que aquells habitatges on es desenvolupés aquesta activitat poguessin continuar fent-ho sempre que prèviament obtinguessin una llicència municipal urbanística de canvi d'ús. Per obtenir-la, s'havien de complir uns requisits.

Com que a finals de desembre del 2006 van ser presentades davant de l'ajuntament de la capital catalana 675 sol·licituds per obtenir aquesta autorització, el consistori va aprovar l'abril del 2008 unes mesures d'actuació. Aquestes pautes d'actuació van suposar la creació d'un equip de treball dedicat "exclusivament" a la tramitació d'aquestes llicències, un grup del qual formaven part sis dels funcionaris imputats, que el fiscal qualifica d'"alt nivell tècnic".

Per tal d'agilitzar les gestions per obtenir les llicències, la principal associació d'explotadors d'apartaments turístics va contactar amb Quílez i aquest va aconseguir així "molts" contractes de gestió. Iniciada la tramitació, segons la fiscalia, aquest imputat va contactar amb Lozano, que era el director dels serveis tècnics de Ciutat Vella, i li va proposar que a canvi de percebre una contraprestació econòmica "procedís a desenvolupar les actuacions necessàries per agilitzar la tramitació" dels seus expedients i "obviar" els defectes que poguessin concórrer en les sol·licituds, "encara que aquests fossin de tal entitat que conforme a la normativa d'aplicació haguessin de conduir a la seva denegació".

L'acusació pública subratlla que Lozano, "obrant amb ànim d'obtenir un benefici patrimonial il·lícit, així com amb manifest menyspreu per l'administració pública", va traslladar l'acord a Ariza, atesa la seva condició de cap de l'assessoria jurídica del districte i de l'operatiu especial creat per tramitar les llicències. Ella s'encarregaria, "aprofitant-se de la seva privilegiada posició", d'aconseguir que els tècnics municipals passessin per alt les irregularitats que hi pogués haver a les sol·licituds i d'agilitzar la tramitació dels expedients.

Segons Anticorrupció, "en dates no determinades" però properes a la creació del grup de treball (el 18 d'abril del 2008), Ariza "va suggerir" als altres funcionaris encausats, alguns interins, la possibilitat que "s'obviessin aquelles irregularitats que ella els indiqués, i que si haguessin estat apreciades motivarien la denegació de les llicències". Aquests tècnics, detalla la fiscalia, van accedir-hi per motius que no han quedat degudament acreditats. L'acusació pública sol·licita el decomís de 70.300 euros presumptament vinculats amb els suborns rebuts pels capitostos de la trama.