La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han arribat a un acord que augmentarà de manera considerable la inversió en sensellarisme a la capital del país. Es destinaran 23 milions dirigits als serveis socials barcelonins perquè abordin la situació de les persones sense llar a través del contracte programa 2022-2025. Aquest mateix acord eleva fins als 390 milions d'euros la inversió que el departament de Drets Socials transferirà al consistori barceloní per a destinar-lo a consolidar el personal laboral o per reforçar els serveis de teleassistència a gent gran, entre d'altres. 

Amb un comunicat, les dues administracions han posat èmfasi en l'estrena d'aquesta inversió centrada en la lluita contra el sensellarisme. De fet, si es compara amb el pacte previ, el del contracte programa 2016-2019, la diferència és molt pronunciada. En aquell acord es van preveure 370.000 euros dividits en tres anys per a Barcelona, i quan va arribar la pandèmia es va reforçar aquest pressupost amb un milió d'euros més. Ara, aquesta xifra es multiplica i arriba fins als 23 milions d'euros fins al 2025. Una quantitat que surt del marc d'acció anunciat pel mateix Govern el març passat i que ha estat possible, també, gràcies als fons europeus.

La tinenta d'alcaldia de Drets Socials a l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, ha incidit en què aquests milions serviran per apuntalar "l'aposta" que ja havia iniciat els últims anys Barcelona "per les polítiques de sensellarisme". 

[h3]Més inversió per a més necessitats socials[/h3]
De la xifra total que la conselleria prepara per a repartir en el territori a través del contracte programa, uns 1.385 milions d'euros, més d'un 28% anirà a parar a Barcelona. La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha reivindicat que les necessitats socials que té la ciutat en el conjunt del país requereix la "màxima atenció" per part del departament. Més enllà de la capital catalana, però, hi haurà un pacte propi amb 111 ajuntaments de més de 20.000 habitants, consells comarcals i ens supramunicipals perquè gestionin des de la proximitat els serveis socials amb el finançament de l'executiu català.

Igualment, l'augment de la xifra aportada pel departament a Barcelona es percebia com a inevitable, davant el creixement de la demanda dels serveis socials de la ciutat arran de la crisi de la Covid. Aquesta acord econòmic renovat, doncs, suposa un 20% més d'ingressos municipals respecte a l'acord anterior.

Entre altres mesures, està previst dedicar-los a estabilitzar la plantilla d'atenció social primària (10 milions extra, respecte al 2016) o al servei de teleassistència (7,1 milions, en total). En aquest sentit es reforça la transició a la teleassistència avançada i es treballarà per millorar la comunicació permanent amb l'entorn de l'usuari. Alhora, el preu/hora en l'atenció domiciliària passarà de 19 euros el primer any als 21 euros l'última anualitat.

Altres xifres que han comunicat les administracions són que, en total, es dedicaran 74,1 milions als equips bàsics d'atenció social, 25 milions en l'atenció a la infància i l'adolescència, gairebé 10 milions per a intervenció socioeducativa i més de 9 milions per a ajudes d'urgència social.