La consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha comparegut aquest dilluns acompanyada del secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, i del director general de Fons Europeus, Aleix Cubells, per desgranar les dades, fruit d'una feina intensa del Departament, que ha criticat l'opacitat per part de l'Estat en aquest sentit. La consellera ha destacat la bona gestió que està fent la Generalitat dels fons europeus i ha lamentat que es podria millorar amb "més poder de decisió". Mas Guix ha destacat l'exercici de transparència de la Generalitat -les dades s'aniran ampliant i actualitzant- i la importància dels fons europeus, tant pel que va al volum de recursos que suposem com també pel seu impacte transformador.
Aquest 70% mobilitzat fa referència al desplegament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), peça angular de Next Generation, amb més dotació econòmica. En relació amb els fons MRR, a Catalunya s’han assignat 5.652 milions d'euros, dels quals 3.184 milions d'euros s’han compromès o adjudicat a beneficiaris catalans. En conjunt, ho han rebut més de 34.000 beneficiaris. El 70% mobilitzat -dels recursos ingressats per l'Estat a través de les conferències sectorials- vol dir que ja s'han transferit, licitat o convocat perquè arribin als potencials beneficiaris.
El repartiment arriba per quatre vies: convocatòries competitives de l’Estat, transferències directes de l’Estat a entitats catalanes, licitacions de l’Estat a Catalunya i les transferències que l’Estat assigna a les comunitats autònomes a través de les conferències sectorials. Pel que fa a les convocatòries que publica l'Estat, la Generalitat ha captat 1.338 milions d'euros, un 19,3% del total resolt fins ara arreu d'Espanya. Pel que fa a les transferències, la Generalitat intervé per mobilitzar recursos, però la consellera ha ressaltat el "marge de maniobra escàs".
Un sistema limitat i ineficient
Des del Departament d'Economia han lamentat les "limitacions" i "ineficiències de base" per part de l'Estat en relació amb la gestió d'aquests fons Next Generation. La centralització, la lentitud en l'execució dels fons, sobretot en els PERTE, i l'opacitat en les dades són alguns dels elements que preocupen a la Generalitat. També la complexitat i la fragmentació de convocatòries, que recauen en les comunitats autònomes i fan que alguns projectes transformadors no puguin entrar en aquestes convocatòries. Això fa que determinades convocatòries quedin desertes, amb el risc que això suposa que es perdin els diners."A Catalunya tenim unes xifres d'execució molt més elevades que altres territoris de l'Estat; en aquest marc, estem fent una bona execució", ha dit la consellera, que ha demanat que les noves eleccions espanyoles no afectin el desplegament dels fons. En la mateixa línia, ha advertit que si l'Estat no corregeix aviat aquestes ineficiències de la primera fase -que acaba aquest any- existeix el risc que "es desaprofiti gran part del potencial transformador" dels fons europeus. "No podem deixar que això passi", ha dit Mas Guix.
Encara falten recursos per arribar. De la primera fase dels fons, dotada amb un total de 69.500 milions d'euros per a tot Espanya. D'aquests, se n'han mobilitzat 52.500 milions i resten pendents 17.000, que s'han d'assignar abans d'acabar l'any. La consellera ha detallat que l'Estat ja ha demanat una addenda a la Comissió Europea, cosa que permetrà mobilitzar més recursos. Es preveu que siguin 94.300 milions d'euros, sobretot en forma de crèdits amb bones condicions. "Esperem que en aquesta segona fase l'Estat corregeixi els errors que hem patit en la primera", ha ressaltat Mas Guix. La valoració global de la Generalitat és, en tot cas, "ambivalent", perquè hi ha elements positius però d'altres que necessiten correccions.
