L'error més greu en la recerca de la felicitat, segons un científic de Harvard

Arthur Brooks defensa la idea que el benestar s'experimenta cada dia i no és una meta final per la que lluitar

Publicat el 07 d’abril de 2026 a les 05:30

La recerca de la felicitat és un dels motors de la història de la humanitat i l'objectiu primer de la majoria de persones. Si bé, es tracta d'un concepte eteri i subjectiu, pel qual filòsofs, psicòlegs, sociòlegs i altres investigadors fa segles que busquen la fórmula per aconseguir-la. En aquest sentit, el científic social de la Universitat de Harvard Arthur C. Brooks assenyala un error comú que dificulta trobar-la.

Segons diu, cal entendre la felicitat com una direcció i no com una meta. Així, la felicitat no és un sentiment sinó un estat resultat de la combinació de diversos factors i que es reconeix per l'aparició predominant, ara sí, d'emocions positives, com la satisfacció i el benestar.

Ho detalla en el llibre Build the life you want juntament amb la presentadora Oprah Winfrey. En el pla més fonamental, aquestes emocions positives són causades per processos químics en el cervell i que són canviants. Per això, Brooks assegura que la felicitat no pot ser un estat permanent, sinó quelcom que cal intentar experimentar el més sovint possible.

L'edat a la qual es troba la "felicitat completa"

Quan s'arriba al pic de felicitat? És amb la innocència de la infantesa, a la llibertat de la joventut, es troba quan es forma una família o quan s'adquireix la tranquil·litat de la jubilació? Les respostes són múltiples i cada persona en pot tenir una. Però un estudi de la Universitat Harvard va analitzar la trajectòria vital de 268 estudiants fins a trobar una resposta.

L'inici de l'estudi va començar el 1938. Es va començar a monitorar la vida de dues-centes persones. A partir de trobades periòdiques entre els participants i els investigadors, aquests anaven prenent nota dels principals èxits i fracassos de cadascun. El resultat final marca una edat concreta: els 60 anys. És la xifra on més participants de l'estudi van coincidir amb la màxima felicitat.

I quins factors contribueixen a ser més feliços? El factor més important són les relacions socials. La investigació va concloure que tenen un impacte directe sobre l'estat emocional. A més, l'estudi va establir un llistat d'hàbits que acosten les persones a la felicitat. Els més habituals són mantenir una vida activa, un pes saludable i evitar l'alcohol i el tabac.

Pel que fa a les situacions familiars, un matrimoni estable també és sinònim d'una felicitat més gran. Pel que fa als fills, una bona relació amb el seu pare implica nivells més baixos d'ansietat i un augment de la felicitat a partir dels 75 anys. Pel que fa a bones relacions amb les mares, impacten sobretot en una millor vida laboral.