Quan s'arriba al pic de felicitat? És amb la innocència de la infantesa, a la llibertat de la joventut, es troba quan es forma una família o quan s'adquireix la tranquil·litat de la jubilació? Les respostes són múltiples i cada persona en pot tenir una. Però un estudi de la Universitat Harvard del segle XX va analitzar la trajectòria vital de 268 estudiants fins a trobar una resposta.
L'inici de l'estudi va començar el 1938. Es va començar a monitorar la vida de dues-centes persones. A partir de trobades periòdiques entre els participants i els investigadors, aquests anaven prenent nota dels principals èxits i fracassos de cadascun. El resultat final marca una edat concreta: els 60 anys. És la xifra on més participants de l'estudi van coincidir amb la màxima felicitat.
I quins factors contribueixen a ser més feliços? El factor més important són les relacions socials. La investigació va concloure que tenen un impacte directe sobre l'estat emocional. A més, l'estudi va establir un llistat d'hàbits que acosten les persones a la felicitat. Els més habituals són mantenir una vida activa, un pes saludable i evitar l'alcohol i el tabac.
Pel que fa a les situacions familiars, un matrimoni estable també és sinònim d'una felicitat més gran. Pel que fa als fills, una bona relació amb el seu pare implica nivells més baixos d'ansietat i un augment de la felicitat a partir dels 75 anys. Pel que fa a bones relacions amb les mares, impacten sobretot en una millor vida laboral.
Com prevenir l'envelliment cerebral
Que el pic de la felicitat arribi als seixanta anys vol dir que ho faci en un moment de la vida en què comença l'envelliment cerebral. Un procés inevitable, però que es pot retardar a partir de fer exercicis cognitius. La Fundació Pasqual Maragall recomana fer tota mena d'activitats que obliguin el cervell a treballar.
Per exemple, és útil començar una nova formació acadèmica -independentment de l'edat- com pot ser l'aprenentatge d'un idioma o d'un instrument. També és recomanable fer tallers dirigits a perfeccionar habilitats concretes. La cuina, el dibuix, la pintura, o l'escriptura són casos habituals i ben útils.
