Iñaki Rivera considera que hi ha marge legal per evitar casos com el de Lledoners.

- La mort a la presó de Lledoners el passat 23 de març d'un ancià de 73 anys , que havia ingressat per un delicte fiscal comès feia setze anys i presentava diverses patologies, és un fet excepcional a les presons catalanes?

- De tant en tant apareixen casos com el d'aquest ancià mort a Lledoners, que són la punta de l'iceberg, però que es presenten com a excepcionals. Doncs no ho són, formen part d'una realitat molt més estesa que està amagada.

- Existeix la falsa creença que una persona de més de setanta anys no ingressa a la presó. Però la llei sí que ofereix una empara especial a aquest col·lectiu?

- No és cert que el fet de tenir setanta anys o més constitueixi una patent de cors per cometre delictes sense anar a la presó. Però la llei sí que diu és que les persones septuagenàries podran veure revisada la seva situació, i a la vista d'informes de tractament i de metges, les autoritats decidiran si aquesta persona està en condicions o no de suportar una privació de llibertat. Per tant, no es pot dir que sigui il·legal l'ingrés a presó d'aquest col·lectiu, encara que no ens agradi.

- Hi pot fer res, la Generalitat, si es troba amb una sentència d'un jutge que fa ingressar a presó una persona de més de setanta anys que presenti un estat de salut inadequat, així com d'altres malalts de menor edat?

- La llei dóna un gran marge legal a l'administració per tal que tractin amb una especial humanitat aquest tipus de situacions. Per tant, la Generalitat pot i ha d'evitar que morin ancians i malalts a les presons, més enllà de la lògica obligació moral que tingui de vetllar pels drets dels seus ciutadans. El codi penal és prou ambigu com per donar aquest marge de maniobra a una administració en aquests casos, com també al jutge de vigilància penitenciària. Es necessiten, això si, informes d'equips de tractament de la presó i informes mèdics que acreditin l'estat de salut de la persona.

- Però no pot posar un pres en llibertat sense el vist i plau d'un jutge.

- No, però pot fer tot el procés anterior fins al tercer grau. L'administració penitenciària té la potestat de fer una progressió de tercer grau, mitjançant la Junta de Tractament del centre penitenciari, i fer una proposta d'expedient de llibertat condicional, que s'envia per part de l'administració al jutge de vigilància penitenciària. Per tant, la Generalitat pot executar tots els tràmits previs per acabar donant el tercer grau i proposant al jutge la llibertat de la persona, que posarà la seva firma a una resolució judicial que decretarà o no la seva llibertat.  

Tot plegat s'ha de regir el principi del dret penal de in dubio pro reo , és a dir, en benefici de la persona que està ingressada, i no en contra, protegint els drets fonamentals de la persona i amb un tracte humanitari.

- En base a la seva experiència i els casos que estudien a l'Observatori, l' in dubio pro reo regeix majoritàriament l'actuació de l'administració i els jutges?

- Tenim casos de tota mena, des dels que s'han tractat amb tota cura fins als que absolutament no, malgrat que els responsables de l'administració de justícia diguin que no és cert que existeixin casos deplorables. A l'Observatori tenim molts casos documentats de gent malalta i de gent morta en què, a criteri nostre, que som tots juristes i fa més de dues dècades que ens dediquem al tema de les presons, no s'ha fet una interpretació a favor d'aquest principi, amb intenció o sense per part de l'administració i dels jutges de vigilància penitenciària.

- Quants presos de més de setanta anys hi ha a les presons catalanes?

- Ho ha de dir Justícia, nosaltres no disposem d'aquestes dades perquè no es faciliten. A més, l'Observatori té prohibida l'entrada a les presons des de l'any 2003. La persona que va prohibir per primera vegada la nostra entrada a les presons és l'actual director general de Presons, el senyor Ramon Parés, que ja tenia el mateix càrrec en l'últim govern Pujol. Després, el tripartit va mantenir la prohibició. I com que no hi podem entrar, malgrat que els presos ens demanen per carta que hi anem, sistemàticament se'ns denega l'entrada.

- En el cas de l'ancià de 73 anys mort a Lledoners, els informes mèdics apuntaven diverses patologies, però Justícia assegura que el seu estat de salut no era greu. Heu detectat irregularitats en l'atenció mèdica que reben els presos que presenten un estat de salut delicat?

- Seria bo que Justícia expliqués com són tractades les persones que estan en règim tancat, en cel·les d'aïllament, per a qui la llei estableix l'obligació dels metges de visitar-los cada dia i un informe de l'estat de salut. Dic això perquè la presència de malalties a la presó és massiva. Les xifres oficials del departament de Justícia sempre han parlat d'un 46% de persones amb drogodependències, i tothom sap que les malalties derivades d'aquestes addicions són moltes. Però tenim constància de molta més gent malalta sense aquesta problemàtica, de manera que podem concloure que aproximadament el 50% de persones ingressades a la presó no estan sans, presenten malalties no de caràcter lleu, però tampoc terminal. Justícia podria explicar quin tractament dóna aquests presos, perquè és qui té la responsabilitat política.

- Aquesta realitat, però, no és exclusiva de Catalunya.

- No, és una realitat estructural i nuclear de la privació de llibertat, aquí, a l'Estat espanyol i a Europa, de la mateixa manera que ho és que més de la meitat de la població reclusa és pobre.  

- El 2010 hi va haver 51 morts a les presons catalanes, 30 dels quals, per malalties, la resta, suïcidis i sobredosis. El pres té dret a morir dignament fora de la presó?

- Sempre s'ha establert un procediment especial per al malalt terminal, la tramitació de proposta de l'administració penitenciària de tercer grau amb proposta de llibertat condicional.

- Recentment, una anciana de 84 anys ingressava a presó per un delicte fiscal comès feia 20 anys. En va sortir al cap de pocs dies després de pagar 2,3 milions d'euros. I els polítics expliquen que la presó serveix per a reinserir una persona a la societat.

- Tots sabem que la reinserció social és una retòrica sempre en boca dels polítics, però tots els qui toquem la presó, presos, familiars, advocats i funcionaris penitenciaris, sabem que la reinserció és una absoluta quimera, en tots els casos, no només per a una anciana. Pensar que es pot ensenyar a viure en llibertat a la gent mitjançant la privació de llibertat, és la contradicció interna que explica el fracàs de la presó. I malgrat que fracassa, com demostren els elevats índexs de reincidència, la resposta política són més presons. Ara bé, no sóc un il·lús que pinta un món on els presos són un col·lectiu de gent boníssima i els funcionaris són gent dolenta. Els funcionaris treballen en condicions molt dures, i d'això no se'n parla mai. Tant presos com funcionaris viuen amb una màxima tensió, una tensió que no suporten els responsables polítics que parlen de la reinserció.