19
de setembre
del
2015
Actualitzat
el
21
d'octubre
a les
17:12h
El 21 de setembre de l'any 2000, en el primer acte de les festes de la Mercè, Joan Clos, aleshores alcalde de Barcelona, inaugurava la Rambla del Raval, una avinguda que enllaçava els carrers de Sant Pau i de l'Hospital sobre el traçat que fins el moment havien conformat els carrers de Sant Jeroni i Cadena. Aquella inauguració va ser el punt més cridaner d'una reforma profunda d'un de les zones més degradades de la ciutat, i quinze anys després, aquesta via s'ha integrant prou bé al paisatge urbà, fins al punt que ja forma part indestriable de la idiosincràsia del barri.
En només una dècada i mitja, la rambla del Raval ha esdevingut l'espina dorsal del barri de tal manera que ja es comenci a oblidar que tot plegat forma part de la història immediata de la ciutat, malgrat es tracti d'un canvi força recent. De fet, al web Com era Catalunya?, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es poden constatar els canvis urbanístics que van portar a la creació d'aquesta rambla.
Efectivament, tot just fa vint anys, aquest modern passeig de 317 metres de llargada i 58 d'amplada, estava ocupat per illes de cases i carrers estrets, on els veïns vivien en unes condicions d'habitabilitat i salubritat per sota dels mínims, i on la delinqüència, el tràfic de drogues i la prostitució havien instaurat el seu reialme. Per acabar, encara que fos parcialment, amb tots aquests problemes, a mitjans dels anys 80 el consistori va redactar el Pla especial de reforma interior (PERI) del Raval, juntament amb els corresponents al Casc Antic i la Barceloneta, on es fixaven com a objectius prioritaris la necessitat d'esponjar l'alta densitat, dotar els barris d'equipaments, millorar les condicions de l'habitatge i fer arribar a tothom les xarxes de serveis i infraestructures públiques.
En aplicació d'aquest PERI es va aprovar el Pla Central del Raval, que consistia en el projecte d'obertura d'una avinguda en l'espai ocupat per cinc illes de cases delimitades pels carrers Hospital, Sant Pau, Sant Jeroni i Cadena. Aquests dos últims carrers van desaparèixer del nomenclàtor en integrar els laterals del nou passeig. L'espai a enderrocar també va afectar trams dels carrers Aurora, Sant Rafel i Sant Martí, a més del de Sant Antoni de Pàdua en la seva totalitat.
Primera inauguració el 1999
Les obres d'enderroc van començar el 1995 i en només cinc anys es va donar per finalitzada tota l'actuació, per bé que el 1999 ja es va procedir a la inauguració del primer tram corresponent a l'espai entre els carrers de Sant Pau i de Sant Antoni de Pàdua, una inauguració parcial feta precisament en any d'eleccions municipals. Amb un cost total de 8.271 milions de pessetes (49,7 milions d'euros), l'obertura va implicar l'enderroc de 29 edificis, alguns dels quals estaven deshabitats, i el reallotjament de 420 famílies, un miler llarg de veïns.
La majoria de veïns van ser reallotjats en habitatges públics construïts especialment amb aquesta finalitat als carrers de Sant Oleguer i de Maria Aurèlia Capmany –aquest últim obert de bell nou a l'extrem muntanya de la Rambla del Raval-. Malgrat el drama d'haver d'abandonar les seves cases, donada la situació d'insalubritat i de les precàries condicions d'habitabilitat dels edificis enderrocats, la majoria de veïns va experimentar una millora en la qualitat de vida al accedir als nous habitatges, especialment pel que fa als ascensors, equipament inexistent en els pisos enderrocats i molt necessari per a una població majoritàriament d'edat avançada.
Inaugurat tot el tram de la rambla, en els anys següents va continuar la reforma de l'Illa de la Rambla del Raval, l'espai comprès entre els carrers Sant Rafael, Sant Josep Oriol, rambla del Raval i Sadurní, que va incloure la rectificació del traçat d'aquest últim carrer. Més recentment es va construir la Filmoteca de Catalunya a tocar dels carrers Robadors i Sant Pau.
Amb dues places en forma de rotonda a cada extrem i un passeig central arbrat per a vianants de 32 metres d'amplada i dues calçades de 7 metres pel trànsit, l'avinguda conforma un espai d'ús públic de 18.000 metres quadrats que en un primer moment va rebre el nom popular de "segona Rambla" fins que poc després s'acabés imposant el nom oficial de Rambla del Raval, un nom que avui en dia és indestriable de la realitat social, cultural i humana d'aquest barri del centre de Barcelona.
En només una dècada i mitja, la rambla del Raval ha esdevingut l'espina dorsal del barri de tal manera que ja es comenci a oblidar que tot plegat forma part de la història immediata de la ciutat, malgrat es tracti d'un canvi força recent. De fet, al web Com era Catalunya?, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es poden constatar els canvis urbanístics que van portar a la creació d'aquesta rambla.
Efectivament, tot just fa vint anys, aquest modern passeig de 317 metres de llargada i 58 d'amplada, estava ocupat per illes de cases i carrers estrets, on els veïns vivien en unes condicions d'habitabilitat i salubritat per sota dels mínims, i on la delinqüència, el tràfic de drogues i la prostitució havien instaurat el seu reialme. Per acabar, encara que fos parcialment, amb tots aquests problemes, a mitjans dels anys 80 el consistori va redactar el Pla especial de reforma interior (PERI) del Raval, juntament amb els corresponents al Casc Antic i la Barceloneta, on es fixaven com a objectius prioritaris la necessitat d'esponjar l'alta densitat, dotar els barris d'equipaments, millorar les condicions de l'habitatge i fer arribar a tothom les xarxes de serveis i infraestructures públiques.
Cinc illes de cases ocupaven l'espai que conforma la rambla del Raval. Comparativa de fotos del 1994 i actual extretes del web «Com era Catalunya?» de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Foto: ICGC
En aplicació d'aquest PERI es va aprovar el Pla Central del Raval, que consistia en el projecte d'obertura d'una avinguda en l'espai ocupat per cinc illes de cases delimitades pels carrers Hospital, Sant Pau, Sant Jeroni i Cadena. Aquests dos últims carrers van desaparèixer del nomenclàtor en integrar els laterals del nou passeig. L'espai a enderrocar també va afectar trams dels carrers Aurora, Sant Rafel i Sant Martí, a més del de Sant Antoni de Pàdua en la seva totalitat.
Primera inauguració el 1999
Les obres d'enderroc van començar el 1995 i en només cinc anys es va donar per finalitzada tota l'actuació, per bé que el 1999 ja es va procedir a la inauguració del primer tram corresponent a l'espai entre els carrers de Sant Pau i de Sant Antoni de Pàdua, una inauguració parcial feta precisament en any d'eleccions municipals. Amb un cost total de 8.271 milions de pessetes (49,7 milions d'euros), l'obertura va implicar l'enderroc de 29 edificis, alguns dels quals estaven deshabitats, i el reallotjament de 420 famílies, un miler llarg de veïns.
La majoria de veïns van ser reallotjats en habitatges públics construïts especialment amb aquesta finalitat als carrers de Sant Oleguer i de Maria Aurèlia Capmany –aquest últim obert de bell nou a l'extrem muntanya de la Rambla del Raval-. Malgrat el drama d'haver d'abandonar les seves cases, donada la situació d'insalubritat i de les precàries condicions d'habitabilitat dels edificis enderrocats, la majoria de veïns va experimentar una millora en la qualitat de vida al accedir als nous habitatges, especialment pel que fa als ascensors, equipament inexistent en els pisos enderrocats i molt necessari per a una població majoritàriament d'edat avançada.
Turistes a la Rambla del Raval. Foto: Adrià Costa
Inaugurat tot el tram de la rambla, en els anys següents va continuar la reforma de l'Illa de la Rambla del Raval, l'espai comprès entre els carrers Sant Rafael, Sant Josep Oriol, rambla del Raval i Sadurní, que va incloure la rectificació del traçat d'aquest últim carrer. Més recentment es va construir la Filmoteca de Catalunya a tocar dels carrers Robadors i Sant Pau.
Amb dues places en forma de rotonda a cada extrem i un passeig central arbrat per a vianants de 32 metres d'amplada i dues calçades de 7 metres pel trànsit, l'avinguda conforma un espai d'ús públic de 18.000 metres quadrats que en un primer moment va rebre el nom popular de "segona Rambla" fins que poc després s'acabés imposant el nom oficial de Rambla del Raval, un nom que avui en dia és indestriable de la realitat social, cultural i humana d'aquest barri del centre de Barcelona.
Una de les terrasses de la Rambla del Raval. Foto: Adrià Costa