El xef català d'origen basc Aitor Zabala ja va fer història el juliol de 2025 quan va aconseguir tres estrelles Michelin i es va convertir en el primer cuiner de l'estat espanyol que aconseguia aquesta fita fora del territori. El seu restaurant Somni, situat a Beverly Hills, a Los Angeles va ser premiat per la Guia Michelin i ara, sis mesos després, ha tornat a Espanya per participar a Madrid Fusión, el congrés de gastronomia que acull molts professionals del món de la cuina a nivell internacional.
El Somni va obrir l'any 2018 i l'any següent ja tenia dues estrelles de la llista francesa. Però abans d'aconseguir les tres estrelles, el restaurant va passar un sotrac: durant la pandèmia el cuiner es va repensar si seguir amb el negoci després que la trajectòria es veiés afectada per la crisi sanitària.
Zabala ha participat en el Madrid Fusión i ha pogut compartir unes paraules amb el públic i els professionals del món gastronòmics allà presents. "Estar ací és una manera de tancar el cercle molt especial", assegura Zabala a les xarxes de Madrid Fusión.
L'orgull d'un immigrant
Durant l'acte va començar el seu discurs deixant clar que ell és immigrant als Estats Units, com una realitat que l'ha marcat i ha marcat la seva vida allà. "Ser immigrant ho posa més complicat vagis on vagis. És un estigma. Jo soc un privilegiat. Vaig anar als Estats Units amb una empresa que em va pagar un visat", explica Zabala. També ha parlat de la importància de resistir, d’aprendre del fracàs, d’escollir bé els companys de viatge i d’assumir que "cuinar és prendre decisions".
La passió per la cuina des de petit
La seva passió per la cuina li ve de la seva àvia, que va aixecar un restaurant basc molt freqüentat per esportistes i personatges coneguts. Tot i això, Zabala no va tenir una vocació precoç. No va ser fins que va ser cuiner durant la mili a Saragossa que va descobrir la seva passió. Es va formar a l’Escola Hoffman i ha passat per l'ABaC, Alkimia i El Bulli.
Va ser precisament allà on va conèixer José Andrés, que el va animar a fer el salt als Estats Units. No va ser fàcil. Aquella experiència, explicava al seu discurs a Madrid Fusión, el va fer encara més conscient del que significa emigrar per necessitat. Per això reivindica aquesta postura i defensa que cal donar suport a qui busca un futur millor. La seva filosofia es resumeix en una frase senzilla, però contundent que diu durant la ponència al Madrid Fusión: “No vull ser el millor del món, però vull ser millor cada dia”.
