La qualitat de vida de la Maite- des que dedica gairebé tot el seu temps a la cura familiar- s'ha reduït considerablement. “La meva vida social és molt limitada. L'únic que faig és anar al teatre un cop per setmana, la meva gran afició. Però cada vegada necessito demanar ajuda a una persona de confiança perquè es quedi cuidant la mare mentre sóc fora”, explica a NacióDigital des del menjador del pis de Sants on viuen les dues.
L'economia de les cures
Des dels anys 70, l'economia feminista ha mostrat que més enllà de les ocupacions remunerades hi ha un treball de cures que no ha estat visibilitzat, ni és compartit, ni valorat i que majoritàriament ha estat i continua recaient en la dona.
Aquest moviment denuncia les desigualtats socials que genera l'organització actual de la cura en la nostra societat. Entre aquests perjudicis destaquen els impactes de desigualtat de gènere en el mercat laboral i en la resta d'àmbits de les vides de les dones que cuiden, les dificultats d'accés a una cura de qualitat per les persones amb menys recursos, les condicions de precarietat que sovint pateixen les dones migrades que proporcionen la cura o els perjudicis causats per la manca de recursos públics destinats a la cura, entre d'altres.
La democratització de la cura
De l'economia feminista sorgeix el concepte de “democratitzar la cura”, és a dir, concebre una nova organització d'aquesta tasca que, en comptes de generar desigualtats, concebi la cura com un fet fonamental i necessari a la nostra societat, i garanteixi que tothom en tingui accés sense generar injustícies ni a la persona que cuida ni a la que rep la cura.
Avui en dia, el dret a ser cuidat no sempre està garantit. “Les persones que necessiten ser cuidades sovint no reben una cura de qualitat, i moltes ni en tenen accés”, explica Sandra Ezquerra, sociòloga i directora de la Càtedra Unesco Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic.
Ezquerra ha col·laborat en l'elaboració del document “Mesura de Govern per a una Democratització de la Cura” que ha impulsat l'Ajuntament de Barcelona per tal de desenvolupar polítiques que abordin l'economia de les cures des de l'aspecte social, econòmic i polític.
La cura recau sobretot a les dones i les persones migrades. Foto: Adrià Costa
Les dificultats que comporta cuidar
Les persones que proveeixen la cura també pateixen desigualtats, tant les que ho fan sense rebre cap compensació econòmica com les que la proveeixen com a feina remunerada. “El sector de la cura remunerada està molt precaritzat, i les persones que cuiden sense obtenir una compensació econòmica reben impactes en la seva salut. Hi ha cuidadores que dediquen moltes hores al dia a la cura d'una altra persona sense poder fer res més, i això perjudica en la seva qualitat de vida”, assegura Ezquerra.
DE QUI REBEN AJUDA LES PERSONES AMB DIFICULTATS PER SORTIR AL CARRER?
(Passar el cursor per sobre de la infografia per veure el percentatge)
Com es pot veure a la infografia la majoria dels cuidadors són familiars, i sovint no reben cap contraprestació ni ajuda per aquesta tasca. Aquest és el cas de la Maite, que dedica la pràctica totalitat del dia a cuidar la seva mare, amb l'únic descans de les dues hores del matí en què una cuidadora professional l'atén, la dutxa i li dona l'esmorzar, moment que ella aprofita per anar al metge o fer els encàrrecs pertinents. “A la meva mare no la puc deixar sola ni 10 minuts, perquè podria intentar aixecar-se de la butaca i caure. Ella és absolutament dependent de mi, com una nena petita, totalment indefensa”, explica.
La cura, una feina encara invisible
La Maite és només una de les milers de cuidadores que realitzen aquesta tasca al nostre país, sovint de manera invisible. La cura encara avui dia és una feina poc valorada en l'àmbit social i econòmic.
És una feina que recau sobretot en les dones, a causa de la divisió sexual del treball, i moltes ho fan de manera no remunerada. Segons l'Enquesta de Salut de Catalunya 2015, les dones són les qui majoritàriament organitzen les tasques de cura a la llar, cosa que provoca que moltes no puguin treballar a temps complet i ho hagin de fer a temps parcial.
PERSONES OCUPADES A TEMPS PARCIAL I QUE TAMBÉ CUIDEN A INFANTS, MALALTS O ANCIANS
POBLACIÓ OCUPADA A TEMPS PARCIAL A BARCELONA
Com s'aprecia als gràfics, la gran diferència entre homes i dones que treballen a temps parcial es manté en el temps amb poca variació. Si ho comparem amb la segona gràfica, on també es cuiden infants, malalts o ancians, la diferència entre homes i dones, encara més àmplia.
Moltes d'aquestes dones són migrades i sovint desenvolupen la feina en condicions de precarietat laboral. Aquestes males condicions afecten la qualitat de vida tant de la persona cuidadora com de la que necessita ser cuidada. “Totes les persones necessitem al llarg de la nostra vida ser cuidades, bé quan som nadons i infants, quan tenim una dependència temporal o permanent, quan envellim, o quan ens posem malaltes. Cal que garantim el dret a ser cuidat amb qualitat i el dret a cuidar en condicions dignes i equitatives”, afirma Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
68 mesures per democratitzar la cura
La Regidoria de Feminismes i LGTBI és la impulsora del document “Mesura de Govern per a una Democratització de la Cura”, que reuneix un paquet de 68 accions destinades a eliminar la divisió del treball que caracteritza l'organització social de la cura i a empoderar les persones proveïdores i receptores de la cura en l'àmbit individual, relacional i col·lectiu.
D'entre totes les accions que es duran a terme, la més important és la creació d'un Espai d'Informació i Recursos per a la Cura de referència a la ciutat on s'informarà de tots els serveis relacionats amb la cura, s'assessorarà jurídicament sobre els drets socials i laborals relacionats amb la qüestió i es duran a terme espais de trobada i de debat dels diversos col·lectius implicats, entre altres iniciatives.
La cura és una feina encara avui massa invisible. Foto: Adrià Costa
Les persones com la Maite que cuiden d'un familiar també seran beneficiàries d'algunes d'aquestes mesures. “Oferirem incentius fiscals per a la contractació digna, difondrem una guia per a les famílies de com cuidar a qui cuida, augmentarem els grups de cuidadors/es on comparteixen espai d'ajuda mútua i oferirem un servei d'informació i recursos per la cura i d'assessorament laboral, psicològic, i formatiu de ciutat per a les persones que cuiden” explica Laura Pérez. El programa RESPIR des de fa anys també ajuda les persones cuidadores de familiars, assistint temporalment els membres malalts perquè el cuidador/a pugui descansar i millorar la seva qualitat de vida.
Una forta inversió pressupostària
Durant l'any 2016, es van destinar 163 milions d'euros del pressupost municipal a actuacions vinculades amb la democratització de la cura. Amb aquesta nova mesura de govern, la xifra s'augmentarà en 59 milions addicionals per al període 2017-2020.
D'altres iniciatives que impulsa el consistori són la creació d'un banc solidari de material de suport (crosses, llits articulats, cadires de rodes, caminadors...), l'anàlisi de possibles incentius (subvencions, taxes, altres ajuts) per impulsar la contractació formal i digna, el programa: “Preparats per cuidar“ per promoure la corresponsabilitat dels homes en la cura, el suport financer a l'adaptació funcional de la mateixa llar o l'increment de les partides pressupostàries per a la rehabilitació d'habitatges per adaptacions de la llar i de les escales de veïnatge.
La condició humana és vulnerable i interdependent. Com conclou la Sandra Ezquerra, cal democratitzar la cura "perquè és el que manté les societats vives: permet el funcionament socioeconòmic i és la garantia de drets bàsics com el benestar i la salut”.
L'Ajuntament de Barcelona destina 222 milions a democratitzar la cura. Foto: Adrià Costa
