Aleix Hildebrandt López i Alejandro Depares Galindo van estar de sort: a ells no els va aparèixer el missatge de Network error (error de connexió) a la pantalla de l'ordinador quan van decidir provar el ChatGPT el mes de novembre passat, pocs dies després que aquesta intel·ligència artificial (IA) entrenada per a mantenir converses sortís a la llum. Va ser tanta la fal·lera social que va suscitar, que aquest nou sistema de xat desenvolupat per l'empresa OpenAI, es va col·lapsar, i centenars de milers d'usuaris d'arreu del món van tenir força problemes per a poder-hi accedir.

Les motivacions per provar aquesta eina capaç de resoldre dubtes de qualsevol mena amb un llenguatge molt més planer, entenedor i precís que qualsevol altra IA, eren -i segueixen sent- variadíssimes. En la majoria de casos l'objectiu no és altre que descobrir com funciona, mitjançant preguntes de tota mena i com si es tractés d'un joc, sense cap pretensió concreta. És molt llaminer i entretingut veure fins on pot arribar una màquina en aspectes aparentment reservats a l'espècie humana.

En el cas de l'Aleix i l'Alejandro, dos joves psicòlegs especialitzats en neurociència, conducta criminal i psicologia clínica, l'interès per conèixer la nova IA tenia un motiu molt clar: posar sobre la taula els seus pros i contres i valorar quins pesaven més. "El primer cop que vam provar el ChatGPT, vam tenir-ho molt clar: la capacitat associativa de la qual disposava podia canviar radicalment la manera de comunicar-nos i d'interpretar el món!", assenyala Hildebrandt, que fa dos anys que viu i treballa a Manresa.

En aquest sentit, i empesos per la curiositat derivada d'una clara deformació professional, els dos amics i companys d'ofici van decidir trobar-se i dissenyar una espècie d'entrevista a la intel·ligència artificial, les respostes de la qual els servirien per treure unes primeres conclusions sobre la capacitat productiva de l'eina en qüestió. "Li vam fer un total de quaranta preguntes, la majoria de les quals inspirades en què haurien demanat alguns dels grans pensadors que ens han precedit", detallen.

El resultat "ens va deixar tan perplexos", asseguren, que "vam creure interessant fer-ne un petit recull perquè fos publicat com a mostra representativa del que a principis del 2023 és capaç de generar una IA en el pla lingüístic", diuen. És així com ha nascut 29 preguntes a la intel·ligència artificial, el llibre que acaben d'autoeditar i que ja es pot comprar a través de la plataforma d'Amazon. "A banda de les respostes, també hi hem inclòs il·lustracions fetes pels generadors d'imatges basats en IA Dalle-2, Dreamstudio i NightCafe", avancen.

[h2]Beneficiós i perillós a parts iguals[/h2]
Fins ara, explica Hildebrandt, les IA conversacionals eren "molt bàsiques": rebien un input, l'analitzaven i responien amb un output. Ara, i de la mà d'OpenAI, "ja no només parlem de rebre una informació, sinó que aquesta nova eina és capaç d'entendre tota mena de frases -fins i tot les que incompletes o mal redactades-; de recordar preguntes fetes anteriorment, i d'elaborar respostes flexibles adequades al context narratiu en el qual es troba". La màquina, doncs, és cada cop menys màquina per mimetitzar-se amb la manera de funcionar dels humans.

I això ens va a favor o és perillós? "Dependrà de la finalitat amb la qual la vulguem fer servir", exposa: "Una de les coses que vam preguntar-li a la IA va ser si tenia moral. Tal com ja prevèiem, ens va dir que no. I, és clar, això la fa ser relativament perillosa, perquè no té capacitat de sentir". Així, si aquesta cognició artificial s'apliqués amb finalitats partidistes o malvades, "probablement no la podria frenar res més que les limitacions tècniques inherents a la tecnologia amb la qual s'ha construït", reflexiona.

No obstant això, Hildebrandt també vaticina un univers d'avantatjoses possibilitats sobretot pel que fa a la salut en general i la mental especialment: "Sí, és cert, la intel·ligència artificial ens pot servir tant per mantenir-nos enganxats a la pantalla del mòbil a través d'algoritmes que ens recomanen continguts que ens interessen, però també podria ajudar-nos a detectar malalties en estadis molt prematurs a través dels anomenats biomarcadors digitals".

Fins ara, aquest tipus d'indicadors funcionaven essencialment amb patologies més aviat físiques i fàcilment quantificables. Recentment, però, els biomarcadors digitals s'estan introduint en l'àmbit de la psiquiatria i la psicologia. En aquest cas, es recopilen dades de comportament a través de dispositius electrònics; unes dades que poden anar des de la ubicació on es troba la persona, com es mou, el soroll que fa o la intensitat de llum a què està exposada durant la nit.

"Disposar d'una eina que ens permet analitzar dades de salut en temps real; dur a terme associacions complexes entre factors i realitzar prediccions fiables sobre algunes patologies com ara l'Alzheimer o la depressió, pot ser un aliat molt valuós dins del camp de la salut mental", celebra el professional.