20
de març
de
2024, 07:05
Actualitzat:
7:29h
El brogit que va causar el projecte franquícia del museu Hermitage a Barcelona sembla llunyà però encara porta cua. De fet, actualment hi ha diversos fronts judicials oberts entre les parts implicades. Ara bé, la primera sentència dels tribunals ha afavorit l'anterior govern municipal. La carpeta de l'Hermitage va portar desavinences internes que alhora van quedar amanides per un joc de retrets oberts que també van incloure el Port de Barcelona i els privats que pretenien aixecar un museu a la nova bocana portuària. Finalment, la formació d'Ada Colau va imposar el seu rebuig al projecte i els impulsors van demandar el consistori. Ara, segons ha pogut saber Nació, el jutjat contenciós administratiu número 4 de Barcelona ha desestimat totes les acusacions dels promotors de l'Hermitage contra l'Ajuntament, llavors liderat pels comuns.
Els impulsors del projecte cultural -una empresa privada controlada majoritàriament per Varia Europe, un fons d'inversió suís-luxemburguès- van arribar a reclamar 141 milions d'euros de compensació al consistori per no permetre la implantació del museu. També van intentar que se n'ocupés directament el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), un organisme que ja va rebutjar seguir el cas i el va portar a l'àrea del contenciós administratiu.
Ara, la jutgessa a càrrec de l'expedient avala de ple que el govern d'Ada Colau optés per frenar l'arribada de la franquícia del museu rus, tal com es va plantejar. Això va formalitzar-se amb una decisió de la comissió de govern del 28 de maig de 2021, en què els comuns van votar per rebutjar el conveni que contemplava el projecte i els socialistes es van abstenir. Allò confirmava el conflicte obert amb el Port, que dos dies abans havia atorgat una concessió administrativa als promotors de l'Hermitage perquè seguissin endavant amb els plans constructius.
La decisió de l'executiu municipal va frenar aquelles ambicions i va portar la part privada a acabar descartant Barcelona com a seu de l'Hermitage. Ara bé, abans, els promotors van portar el responsables polítics als jutjats, tot acusant-los d'haver fet trampes per bloquejar l'arribada del projecte. Aquella decisió va aixecar polseguera a l'Ajuntament i fins i tot els socialistes van advertir que hi hauria "conseqüències jurídiques". Els promotors privats van assenyalar l'acció dels comuns com un pas que "vulnera els principis fonamentals del dret a la Unió Europea de llibertar d'establiment i de lliure prestació de serveis". I el van considerar "un acte arbitrari". També asseguraven que la decisió de denegar el conveni per construir el museu no corresponia a la comissió de govern municipal, sinó al plenari, on hi ha tots els grups polítics, també els de l'oposició.
Ara, el jutjat contenciós administratiu número 4 de Barcelona resol que "l'alcaldia és l'òrgan competent" per adoptar les decisions com les que envoltaven el projecte del museu i que, en el seu defecte, pot delegar el pronunciament en altres òrgans municipals, com s'havia fet llavors amb la comissió de govern. Aquell espai, que barrejava comuns i socialistes, tenia plena competència per decidir, exposa el text.
Sobre les altres principal acusacions, en referència a si es vulnerava la llibertat d'establiment, la jutgessa estipula que les administracions públiques tenen ple dret a decidir sobre espais de domini públic. "Els interessos econòmics particulars, encara que protegits per la normativa comunitària, no poden prevaldre per sobre de l'interès del bé de tothom", estableix la magistrada. A banda, també puntualitza que negar-se a acceptar un projecte concret no vulnera cap norma, ja que existeix el marge per "escollir entre diverses solucions". En aquest cas, "la solució adoptada" pel consistori barceloní no es considera que protagonitzi cap "desviació de poder" o "arbitrarietat irracional". Alhora, tampoc "no s'aprecia" que amb el camí engegat pels comuns "es vulneri cap norma urbanística".
En conjunt, la justícia fa un primer pas per acabar de desembrollar l'enrenou que es va originar fa tres anys al voltant del projecte de l'Hermitage i les ombres que hi havien quedat. "Es confirma el que dèiem, que nosaltres podíem prendre aquella decisió a través de la comissió de govern i que no hem de respondre amb cap tipus d'indemnització perquè no teníem cap acord amb l'Hermitage", reivindica ara la llavors tinent d'alcaldia d'Urbanisme i ara portaveu de Barcelona en Comú, Janet Sanz.
Alhora, si bé encara s'hi pot fer un recurs d'apel·lació, amb aquest pronunciament judicial s'arxiva un nou cas als tribunals contra l'acció de govern de Colau. És la 19a vegada que passa, remarquen els comuns. En un altre cas, una magistrada va advertir que aquests moviments judicials es podien emmarcar en la dinàmica del lawfare, una guerra bruta per perjudicar políticament els comuns.
Els impulsors del projecte cultural -una empresa privada controlada majoritàriament per Varia Europe, un fons d'inversió suís-luxemburguès- van arribar a reclamar 141 milions d'euros de compensació al consistori per no permetre la implantació del museu. També van intentar que se n'ocupés directament el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), un organisme que ja va rebutjar seguir el cas i el va portar a l'àrea del contenciós administratiu.
Ara, la jutgessa a càrrec de l'expedient avala de ple que el govern d'Ada Colau optés per frenar l'arribada de la franquícia del museu rus, tal com es va plantejar. Això va formalitzar-se amb una decisió de la comissió de govern del 28 de maig de 2021, en què els comuns van votar per rebutjar el conveni que contemplava el projecte i els socialistes es van abstenir. Allò confirmava el conflicte obert amb el Port, que dos dies abans havia atorgat una concessió administrativa als promotors de l'Hermitage perquè seguissin endavant amb els plans constructius.
La decisió de l'executiu municipal va frenar aquelles ambicions i va portar la part privada a acabar descartant Barcelona com a seu de l'Hermitage. Ara bé, abans, els promotors van portar el responsables polítics als jutjats, tot acusant-los d'haver fet trampes per bloquejar l'arribada del projecte. Aquella decisió va aixecar polseguera a l'Ajuntament i fins i tot els socialistes van advertir que hi hauria "conseqüències jurídiques". Els promotors privats van assenyalar l'acció dels comuns com un pas que "vulnera els principis fonamentals del dret a la Unió Europea de llibertar d'establiment i de lliure prestació de serveis". I el van considerar "un acte arbitrari". També asseguraven que la decisió de denegar el conveni per construir el museu no corresponia a la comissió de govern municipal, sinó al plenari, on hi ha tots els grups polítics, també els de l'oposició.
La justícia desestima tots els arguments del privat
Ara, el jutjat contenciós administratiu número 4 de Barcelona resol que "l'alcaldia és l'òrgan competent" per adoptar les decisions com les que envoltaven el projecte del museu i que, en el seu defecte, pot delegar el pronunciament en altres òrgans municipals, com s'havia fet llavors amb la comissió de govern. Aquell espai, que barrejava comuns i socialistes, tenia plena competència per decidir, exposa el text.Sobre les altres principal acusacions, en referència a si es vulnerava la llibertat d'establiment, la jutgessa estipula que les administracions públiques tenen ple dret a decidir sobre espais de domini públic. "Els interessos econòmics particulars, encara que protegits per la normativa comunitària, no poden prevaldre per sobre de l'interès del bé de tothom", estableix la magistrada. A banda, també puntualitza que negar-se a acceptar un projecte concret no vulnera cap norma, ja que existeix el marge per "escollir entre diverses solucions". En aquest cas, "la solució adoptada" pel consistori barceloní no es considera que protagonitzi cap "desviació de poder" o "arbitrarietat irracional". Alhora, tampoc "no s'aprecia" que amb el camí engegat pels comuns "es vulneri cap norma urbanística".
En conjunt, la justícia fa un primer pas per acabar de desembrollar l'enrenou que es va originar fa tres anys al voltant del projecte de l'Hermitage i les ombres que hi havien quedat. "Es confirma el que dèiem, que nosaltres podíem prendre aquella decisió a través de la comissió de govern i que no hem de respondre amb cap tipus d'indemnització perquè no teníem cap acord amb l'Hermitage", reivindica ara la llavors tinent d'alcaldia d'Urbanisme i ara portaveu de Barcelona en Comú, Janet Sanz.
Alhora, si bé encara s'hi pot fer un recurs d'apel·lació, amb aquest pronunciament judicial s'arxiva un nou cas als tribunals contra l'acció de govern de Colau. És la 19a vegada que passa, remarquen els comuns. En un altre cas, una magistrada va advertir que aquests moviments judicials es podien emmarcar en la dinàmica del lawfare, una guerra bruta per perjudicar políticament els comuns.