D'entrada pot semblar una provocació, però potser hauríem de començar a valorar-ho seriosament. Perquè no realitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya en el conjunt de l'Estat espanyol? Un dels arguments recurrents dels partidaris de la unitat d'Espanya contra del dret a decidir és que Catalunya és una part consubstancial de la nació espanyola i per tant haurien de ser tots els ciutadans de l'Estat els qui es pronunciessin sobre una possible secessió. Ho creuen així el 74% dels ciutadans espanyols, segons una enquesta de Metroscopia del passat mes de maig, i diversos càrrecs del PP i del PSOE han redundat en aquesta idea des de l'esclat sobiranista de 2012. Així doncs... Per què no girem la truita i recollim el guant?

Des d'un punt de vista estratègic, l'escenari del referèndum a tot l'Estat planteja alguns avantatges. El primer punt a favor és que seria del tot legal: ens estalviaríem la incertesa, la inestabilitat i els hipotètics boicots dels partidaris del “no”. El debat, doncs, estaria menys contaminat i seria més sa. Un altre avantatge, des del punt de vista dels Països Catalans, és que permetria fer extensiva la consulta als ciutadans del País Valencià, les Illes Balears i la Franja, cosa que no passaria si el procés es limita al Principat. A més, si es plantegés com un referèndum a l'empara de l'article 95 de la Constitució, no caldria reformar la carta magna espanyola per tirar-lo endavant: només seria necessària la majoria absoluta del Congrés. Per tant, si el PP hi està d'acord, en un parell de mesos ho tenim enllestit.

Evidentment, no tot són flors i violes. Tot fa pensar que en una consulta al global d'Espanya el “no” guanyaria de carrer. El Baròmetre del CIS del passat mes de juliol assenyala que només un 9,7% d'espanyols està a favor que les comunitats autònomes es puguin independitzar. Tot i això, segons una enquesta publicada per el diari El País el setembre de 2012, 8 de cada 10 ciutadans espanyols residents fora de Catalunya estarien d'acord amb la independència si aquesta fos la opció d'una àmplia majoria de catalans i el procés es realitzés de forma consensuada amb l'Estat. De fet, si es fa una consulta estatal, potser no cal que sigui directament un referèndum sobre la independència. Es podria ser més subtil: per exemple, preguntant a tots els espanyols si més enllà de la seva opinió sobre la independència estan a favor que l'estat transfereixi a Catalunya la competència per realitzar referèndums. Aquesta “consulta sobre la consulta” podria tenir a Catalunya un caràcter d'assaig general del referèndum d'autodeterminació i tindria un resultat més obert en el global d'Espanya.

Un referèndum d'àmbit estatal pot semblar una boutade i de ben segur que el qui ho plantegi serà titllat de traïdor i agent del CNI per l'independentisme hiperventilat. Al mateix temps, és obvi que no hauria de ser considerat mai com una primera opció. Tanmateix, davant de les negatives furibundes de l'Estat a que Catalunya pugui organitzar la consulta, faríem bé de pensar-hi dues vegades abans de renegar de la idea. Si la Generalitat planteja el repte formalment al Govern espanyol i a l'hora de la veritat el PP i el PSOE s'hi neguen, el Govern català tindrà encara més arguments per realitzar una consulta unilateralment. ixí mateix, en cas que un referèndum d'aquesta mena s'acabés fent i el “no” s'imposés en el global de l'Estat, no és descartable que el “sí” guanyés a Catalunya, i la legitimitat que donaria això a la Generalitat a nivell internacional seria molt gran. Ja no estaríem parlant d'enquestes i baròmetres, sinó de vots explícitament favorables al procés. Es desactivaria definitivament l'argumentari que tot això de la independència és una maniobra d'un embogit Artur Mas, i el Govern i el Parlament català estarien molt més reforçats a l'hora d'emprendre qualsevol iniciativa en clau de construcció d'un nou estat. Si es tracta d'anar-hi, anar-hi i anar-hi, farem bé de no menystenir cap escenari a la lleugera.