Si es posa el focus en el tipus de greuge, però, els casos de més gravetat, arribant a l'agressió física, es concentren sobretot en les actituds contra la llibertat sexual. Almenys en una vintena de situacions es va arribar a agredir una persona per formar part del col·lectiu LGTBI. Aquesta confrontació física també es detecta en situacions d'aporofòbia i racisme, molt més que en la resta d'àmbits.
Sigui com sigui, la gran incògnita continua sent la manca de coneixement de les discriminacions totals que es produeixen dia a dia. La directora de Drets de Ciutadania, Anabel Rodríguez, ha destacat que "només el 5% dels casos" arriben a denunciar-se. És part del que també va trobar l'Enquesta de relacions veïnals i de convivència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, recentment, quan es va constatar que tot i que una part important de la població (un terç) assegurava haver estar discriminada, la immensa majoria dels afectats acabaven desistint d'informar dels fets.
Per eixos, les denúncies per motius de salut són les que més han crescut. De la quarantena de casos registrats l'any 2021 als 120 que se'n van conèixer l'any passat. Això estaria vinculat a la millor detecció d'aquestes situacions. Sobretot, per la incorporació dels drets en salut mental, on s'han comptabilitzat nombrosos fets vinculats a "ingressos involuntaris, coerció verbal o situacions d'exclusió habitacional", apunta l'Ajuntament. També fets al voltant dels pacients amb VIH han tingut una inclusió destacada en el conjunt de casos, a qui s'han denegat diversos serveis com l'accés a assegurances o odontologia per motivacions serofòbiques.
Altres sectors en què es detecten discriminacions de manera rellevant són la llengua (90 casos), la pobresa (82 casos), els discapacitats (68 casos) o el gènere (51). Tot i això, es comptabilitzen més denúncies d'homes que de dones perquè els serveis especialitzats en abordatge de gènere no estan inclosos entre les entitats i serveis implicats en l'Observatori de Discriminacions, ha puntualitzat Rodríguez.
