L'Ajuntament de Barcelona detecta cada vegada més discriminacions. Entre els casos denunciats, els més freqüents són els de racisme i xenofòbia, seguits de la LGTBI-fòbia i el greuge per motius de salut. Aquesta és una de les conclusions de l'Observatori de les Discriminacions de la capital catalana, que el 2022 va registrat un total de 631 situacions discriminatòries, un 20% més que l'any anterior. L'ascens en aquestes xifres és constant i des del govern municipal es veu com una bona notícia. "Es demostra que estem comptant millor la pujada en el nombre de discriminacions" i la ciutadania "està començant a conèixer" entitats com l'Oficina per la No Discriminació, ha reblat la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Maria Eugènia Gay.
Si es posa el focus en el tipus de greuge, però, els casos de més gravetat, arribant a l'agressió física, es concentren sobretot en les actituds contra la llibertat sexual. Almenys en una vintena de situacions es va arribar a agredir una persona per formar part del col·lectiu LGTBI. Aquesta confrontació física també es detecta en situacions d'aporofòbia i racisme, molt més que en la resta d'àmbits.
Sigui com sigui, la gran incògnita continua sent la manca de coneixement de les discriminacions totals que es produeixen dia a dia. La directora de Drets de Ciutadania, Anabel Rodríguez, ha destacat que "només el 5% dels casos" arriben a denunciar-se. És part del que també va trobar l'Enquesta de relacions veïnals i de convivència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, recentment, quan es va constatar que tot i que una part important de la població (un terç) assegurava haver estar discriminada, la immensa majoria dels afectats acabaven desistint d'informar dels fets.
Per eixos, les denúncies per motius de salut són les que més han crescut. De la quarantena de casos registrats l'any 2021 als 120 que se'n van conèixer l'any passat. Això estaria vinculat a la millor detecció d'aquestes situacions. Sobretot, per la incorporació dels drets en salut mental, on s'han comptabilitzat nombrosos fets vinculats a "ingressos involuntaris, coerció verbal o situacions d'exclusió habitacional", apunta l'Ajuntament. També fets al voltant dels pacients amb VIH han tingut una inclusió destacada en el conjunt de casos, a qui s'han denegat diversos serveis com l'accés a assegurances o odontologia per motivacions serofòbiques.
Altres sectors en què es detecten discriminacions de manera rellevant són la llengua (90 casos), la pobresa (82 casos), els discapacitats (68 casos) o el gènere (51). Tot i això, es comptabilitzen més denúncies d'homes que de dones perquè els serveis especialitzats en abordatge de gènere no estan inclosos entre les entitats i serveis implicats en l'Observatori de Discriminacions, ha puntualitzat Rodríguez.
La discriminació més freqüent, el racisme
Fins ara, el racisme havia estat un element que cada vegada es denunciava més habitualment en els informes municipals. Una tendència també influïda pel desplegament de la nova oficina municipal, que cada vegada suma més casos que els arriben a les mans. Sigui com sigui, les dades de casos de discriminació per raó de raça o xenofòbia van passar entre 2019 i 2021 de 148 a 195. Sobretot, amb col·lectius com la població d'origen àrab, les persones negres o els gitanos. Ara, s'ha estabilitzat -reduint-se en 10 casos- tot i mantenir-se de manera destacada com la discriminació més freqüent.