La llista d'espera d'intervencions quirúrgiques continua superant els quatre mesos i mig, segons xifres del Servei Català de la Salut analitzades per l'ACN. Amb dades de desembre del 2025, 209.986 ciutadans estan pendents d'una operació (un lleuger augment interanual del 0,7%) i han d'esperar 142 dies de mitjana, similar a desembre del 2024 (143). Amb tot, en general, en les especialitats amb terminis màxims, com les oncològiques, l'espera no supera els temps d’accés garantit. Els catalans a la llista per a una prova diagnòstica són 195.181, una tendència a la baixa l'any passat (-2,5%), mentre que mig milió de pacients esperen una consulta externa –a un especialista–. Així, en conjunt, hi ha més de 900.000 persones a les llistes d’espera.
Concretament, el nombre de persones que esperen una operació, una prova diagnòstica o bé una consulta externa el desembre de l'any passat era de 914.769, la segona xifra més alta en un desembre des que Salut va començar a donar dades el 2016. El màxim, fins ara, de l'últim mes de l'any eren els 922.117 pacients del 2024, així que el 2025 es va recular un 0,8%. Són dades que recullen els hospitals pertanyents al sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT), amb els càlculs de temps d'espera mitjà ponderat per l'ACN.
Traumatologia, urologia i otorrinolaringologia, les especialitats més tensionades
Segons les mateixes dades, el nombre de pacients que estan esperant per a una visita a l’especialista supera el mig milió per segon any consecutiu al tancament de l'exercici i se situa en les 509.602 persones (-1,8% respecte al 2024), prop d'un 55% de les quals, dones.
La mitjana de temps d'espera per a l’especialista són quatre mesos, és a dir, 120 dies, deu dies més que l'any anterior. És la segona dada més alta registrada, només per sota de l'any 2020, coincidint amb la covid, quan es va arribar a 144. Entre el gener i el desembre, els hospitals van fer més d'1,9 milions de primeres visites a consultes externes.
Per especialitat, traumatologia és la més tensionada, amb 93.072 persones en espera, amb una mitjana de 188 dies, seguit d'urologia (167 dies), otorrinolaringologia (143) i al·lèrgia (106) –de fet, excepte urologia, la resta són les que més han pujat aquest any en dies.
Per centre hospitalari, l'hospital de Sabadell consta amb tres especialitats que superen els deu mesos d'espera: urologia (707 dies, és a dir, pràcticament dos anys), traumatologia (349) i otorrinolaringologia (318). Els pacients de digestiu de Mútua de Terrassa han d'esperar un any i mig, mentre que els de trauma de Sant Joan de Déu a Martorell i de l'Hospital General de Granollers, prop d'onze mesos.
Les operacions de cataracta o l'extracció de pigues i quists, les que acumulen més llista d'espera
Pel que fa a les intervencions quirúrgiques, els pacients havien d'esperar més de quatre mesos i mig, un temps similar a fa un any. El nombre de persones en espera també és estable respecte a desembre del 2024, amb un miler més de pacients, cosa que deixa el tancament del 2025 com el de més persones en espera per una operació a un hospital del sistema públic des de l'inici de la sèrie històrica, el 2017. Un total de 423.185 persones van ser intervingudes pels centres del SISCAT entre gener i desembre, un miler més que l'any anterior.
Les dades fan una relació d'un centenar d'operacions, encapçalades en temps d'espera per la cirurgia instrumentada del raquis, és a dir, intervencions relacionades amb la columna vertebral on s'utilitzen implants metàl·lics, per patologies com hèrnies discals, escoliosi o fractures. En aquests casos, el desembre hi havia 3.725 persones amb una espera mitjana de 242 dies, dos més que en les operacions hematològiques, si bé només amb 335 persones a la cua. Les operacions de mama –exceptuant tumors malignes–, d'obesitat mòrbida, de rinoplàstia o de galindons i similars les segueixen, rondant el mig any.
Les intervencions de cataracta són les que acumulen més persones a les llistes, amb 22.725 pacients, per una mitjana de 76 dies –el temps màxim establert en aquest cas és de 180 dies–. En segon lloc hi ha les excisions de lesions cutànies, és a dir, treure trossos de pell com ara berrugues, bonys de greix, quists o pigues, amb 10.781 persones que esperen 134 dies de mitjana. Les herniorràfies inguinals o femorals, les extraccions quirúrgiques de dents i les hèrnies umbilicals, incisionals i altres són les altres operacions que acumulen més espera.
Les intervencions oncològiques, dins dels temps d'accés garantit
Pel que fa a les intervencions quirúrgiques oncològiques, cap especialitat supera els temps d'accés garantits, és a dir, de 45 dies com a màxim en la gran majoria de casos. La neoplàsia maligna de bufeta és la que tenia el desembre més pacients a la llista, 651, que havien d'esperar 26 dies de mitjana, tres més que l'any anterior. El càncer de pell era el segon, amb 416 persones i una mitjana de 20 dies, mentre que el de mama era el tercer, amb 355 pacients i 16 dies. En conjunt, 2.429 persones tenien pendents una intervenció relacionada amb el càncer, amb temps d'espera similars a l'any anterior.
Per hospital i especialitat, pràcticament tots els centres se situen per sota dels 45 dies en tots els tipus de neoplàsia maligna i només hi ha alguna excepció amb pocs pacients que supera el llindar, segons les dades publicades per CatSalut. És el cas de l'Hospital del Mar, amb els càncers hematològics i del sistema limfàtic, el de matriu, ovaris i annexos i diversos que s'etiqueten com 'altres localitzacions'.
Fonts de l’Hospital del Mar indiquen a l’ACN que les dades que apareixen a la web del CatSalut no es corresponen amb la realitat per "un problema d'actualització en l’enviament i/o recepció" de la informació i asseguren que a finals de desembre no constaven pacients esperant cirurgies amb temps garantit durant més dies del que està establert. A les dades no es detalla quin dia del mes es va fer la recollida d'informació.
Proves diagnòstiques: prop de 200.000 persones esperen gairebé tres mesos
Pel que fa a les proves diagnòstiques, l'últim mes de l'any passat els pacients van haver d'esperar una mitjana de 82 dies, quatre dies menys que el desembre del 2024. Un total de 195.181 persones esperaven el seu torn, mentre que en tot l'any 2025 es van fer 959.724 proves. Les ressonàncies magnètiques són les proves que més persones fan esperar, 42.300 en el mes analitzat, amb 66 dies de mitjana. Les tomografies computades, és a dir, els coneguts com a TAC, acumulen una cua de 31.129 pacients (54 dies), i en tercer lloc i a molta distància se situen les ecocardiografies, amb 19.060 persones (85 dies).
Les polisomnografies, és a dir, els estudis del son, són els que acumulen més dies d'espera, 145, seguides dels electromiogrames, que avaluen els músculs i els nervis (113), les proves d'esforç cardíaques (109) o les endoscòpies esofagogàstriques (106).
Temps d'espera màxim establerts
El Servei Català de la Salut garanteix un temps màxim d’espera per a algunes operacions. La gran majoria de les intervencions oncològiques tenen un termini màxim de 45 dies, excepte les de bufeta i pròstata, amb un temps d’espera de fins a 60 dies. Les cirurgies cardíaques tenen un termini màxim de 90 dies, mentre que l’espera per una operació de cataractes, de pròtesi de genoll o de pròtesi de maluc pot arribar com a màxim als 180 dies, mig any.
El CatSalut també estableix terminis màxims de referència per a operacions, proves diagnòstiques i consultes especialitzades, que poden ser de prioritat preferent (90 dies); mitjana (180 dies) i baixa (365), segons la gravetat de la malaltia i la repercussió en la vida dels pacients. Per a una operació, un pacient necessita primer visitar-se amb l’especialista i que li facin les proves diagnòstiques, de manera que l’augment dels dies d’espera per a la primera consulta pot ser una limitació en el circuit assistencial per activar el temps de les altres llistes d'espera.
