Cinquanta anys després de la Marxa de la Llibertat, els seus participants reivindiquen el llegat de la mobilització en "l’eclosió dels moviments ciutadans pacifistes". Ho fan coincidint amb la inauguració de l’exposició itinerant 1976-2026. 50 anys de la Marxa de la Llibertat, a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc, i amb una caminada commemorativa entre l’Espluga de Francolí i Poblet.
La marxa va quedar interrompuda el 12 de setembre de 1976 a Montblanc, on les càrregues policials van impedir que els participants arribessin al monestir de Poblet. Mig segle després, els integrants de la iniciativa en reivindiquen el simbolisme i la influència en altres mobilitzacions pacífiques independentistes, com les del procés.
"Es feien dins de l’àmbit de la no-violència, eren la continuïtat de tot allò que vam començar nosaltres", ha afirmat Pilar Magrinyà, una de les participants de la marxa, en declaracions recollides per l’ACN. Magrinyà també ha recordat que les mobilitzacions del procés li van evocar la iniciativa del 1976, però sense la repressió policial que va patir aleshores.
Una mobilització per la llibertat, l’amnistia i l’Estatut
La Marxa de la Llibertat es va organitzar durant mesos i es va plantejar com una mobilització pacífica arreu dels Països Catalans durant l’estiu de 1976. Dividida en sis columnes, va recórrer prop de 300 pobles i ciutats de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears sota el lema Poble català. Posa’t a caminar.
La iniciativa reclamava principalment la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’autonomia, i es va convertir en una de les expressions més destacades de la voluntat d’una part de la societat catalana d’avançar cap a un sistema democràtic durant els primers anys de la transició.
Les autoritats franquistes havien prohibit explícitament la marxa, però els participants van mantenir la mobilització malgrat la vigilància policial, les detencions, les multes i les càrregues. A Montblanc, la repressió va impedir que la iniciativa culminés el recorregut previst fins a Poblet i només alguns marxaires van aconseguir arribar al monestir de manera clandestina. La Conca de Barberà es va convertir així en l’escenari final d’una mobilització que havia recorregut el país durant més de dos mesos i que simbolitzava la voluntat de deixar enrere la dictadura franquista.
Una exposició i una caminada per recordar els fets
L’exposició inaugurada a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà reuneix materials de l’època, com octavetes, fotografies d’arxiu i retalls de premsa. La mostra tindrà caràcter itinerant i vol transmetre els valors democràtics de la Marxa de la Llibertat tant a les generacions actuals com a les futures.
Aquest dissabte a la tarda, coincidint amb el 50è aniversari de les càrregues policials, es farà una caminada entre l’Espluga de Francolí i Poblet. El recorregut serà de poc més de tres quilòmetres i forma part de les activitats de la commemoració oficial 1976. 50 anys de lluites democràtiques.
