19
de novembre
de
2020, 12:40
Actualitzat:
12:42h
Gairebé la meitat de les persones sense sostre que ha atès l'Ajuntament de Barcelona en els dispositius extraordinaris dels darrers mesos no dormien al carrer abans de la pandèmia. Concretament un 45% de les 1.522 persones totals estava en aquesta situació i fins a un 63% no havien anat mai als serveis socials municipals.
Són dades que han fet públiques aquest dijous en roda de premsa la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, i la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes. Totes dues també han anunciat que l'Ajuntament ha tancat un acord amb tres hotels i residències perquè acollin 221 persones sense llar entre el desembre i l'abril.
Es tracta d’un edifici amb 95 places ubicat al districte de Gràcia que gestionarà la Fundació Salut i Comunitat, un altre de 100 places ubicat al districte de Sant Martí que gestionarà la Creu Roja i un de 26 places, més petit, només per a dones, que està situat al districte de Sarrià – Sant Gervasi i que gestionarà el Centre Assís.
Part d'aquestes persones procediran del pavelló de la Fira de Barcelona que encara estava habilitat per a l'acollida de persones sense sostre. Ara, després de mesos en funcionament, l'Ajuntament reconeix que les característiques de l'espai no permeten desenvolupar la tasca d'intervenció social que es desitja.
El pressupost del projecte serà de 2 milions d'euros, procedents de la inversió de 3,5 que la Generalitat ha fet per combatre el sensellarisme a la ciutat. Péez ha demanat novament més implicació del Govern. "Abans donaven l'esquena, ara es posen de perfil i els demanem que l'abordin", ha dit. El pressupost del consistori en la lluita contra el sensellarisme és de 45 milions d'euros.
A banda d’aquestes 221 places, Barcelona també compta amb les 40 places per a dones de La Llavor que gestiona Sant Joan de Déu Serveis Socials, les 40 places per a joves ubicades a Montgat que gestiona Superacció i les 70 per a persones amb drogodependències que gestiona ABD en un equipament de la Fundació Pere Tarrés. Igualment, la ciutat reobrirà l’Institut Pere Calafell la setmana vinent, després de fer les obres de millora i adequació per a 58 persones i que gestionarà Creu Roja.
La ciutat disposa addicionalment d’altres equipaments preparats per fer front un possible rebrot de la Covid-19 o una baixada de les temperatures per sota dels 0 graus centígrads que poden funcionar com equipaments d’acollida d’emergència puntual: les 75 places del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), les 225 places d’un dels pavellons de Fira de Barcelona i les 50 places d’un altre hotel situat al districte de l’Eixample.
Usuaris homes i joves
El 84% dels usuaris atesos als equipaments d'emergència durant la pandèmia són homes i el 18% tenien entre 18 i 25 anys. El 31% de les persones ateses es troben en situació d’irregularitat administrativa i un 17% tenen permís de residència però no de treball.
A més a més, un total de 35 persones són sol·licitants de refugi i fins i tot 6 persones tenien l’estatut de refugiat acceptat. Almenys el 21% no dormia a Barcelona abans de la pandèmia.
Pérez ha assegurat que del total de persones ateses moltes es van veure abocades al carrer amb l'aprovació de l'estat d'alarma i l'inici del confinament, després de viure de relloguer o en condicions precàries a casa d'amics o familiars. Fuertes ha assegurat que l'Ajuntament ha evitat la cronificació del sensellarisme en aquestes persones. A l'octubre l'Ajuntament va detectar 982 persones dormint al carrer. Aquesta és la xifra més baixa dels darreres tres anys a les portes de l’hivern. El novembre del 2018 eren 1.050 persones i el novembre de l’any passat 1.091.
Són dades que han fet públiques aquest dijous en roda de premsa la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, i la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes. Totes dues també han anunciat que l'Ajuntament ha tancat un acord amb tres hotels i residències perquè acollin 221 persones sense llar entre el desembre i l'abril.
Es tracta d’un edifici amb 95 places ubicat al districte de Gràcia que gestionarà la Fundació Salut i Comunitat, un altre de 100 places ubicat al districte de Sant Martí que gestionarà la Creu Roja i un de 26 places, més petit, només per a dones, que està situat al districte de Sarrià – Sant Gervasi i que gestionarà el Centre Assís.
Part d'aquestes persones procediran del pavelló de la Fira de Barcelona que encara estava habilitat per a l'acollida de persones sense sostre. Ara, després de mesos en funcionament, l'Ajuntament reconeix que les característiques de l'espai no permeten desenvolupar la tasca d'intervenció social que es desitja.
El pressupost del projecte serà de 2 milions d'euros, procedents de la inversió de 3,5 que la Generalitat ha fet per combatre el sensellarisme a la ciutat. Péez ha demanat novament més implicació del Govern. "Abans donaven l'esquena, ara es posen de perfil i els demanem que l'abordin", ha dit. El pressupost del consistori en la lluita contra el sensellarisme és de 45 milions d'euros.
A banda d’aquestes 221 places, Barcelona també compta amb les 40 places per a dones de La Llavor que gestiona Sant Joan de Déu Serveis Socials, les 40 places per a joves ubicades a Montgat que gestiona Superacció i les 70 per a persones amb drogodependències que gestiona ABD en un equipament de la Fundació Pere Tarrés. Igualment, la ciutat reobrirà l’Institut Pere Calafell la setmana vinent, després de fer les obres de millora i adequació per a 58 persones i que gestionarà Creu Roja.
La ciutat disposa addicionalment d’altres equipaments preparats per fer front un possible rebrot de la Covid-19 o una baixada de les temperatures per sota dels 0 graus centígrads que poden funcionar com equipaments d’acollida d’emergència puntual: les 75 places del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), les 225 places d’un dels pavellons de Fira de Barcelona i les 50 places d’un altre hotel situat al districte de l’Eixample.
Usuaris homes i joves
El 84% dels usuaris atesos als equipaments d'emergència durant la pandèmia són homes i el 18% tenien entre 18 i 25 anys. El 31% de les persones ateses es troben en situació d’irregularitat administrativa i un 17% tenen permís de residència però no de treball.
A més a més, un total de 35 persones són sol·licitants de refugi i fins i tot 6 persones tenien l’estatut de refugiat acceptat. Almenys el 21% no dormia a Barcelona abans de la pandèmia.
Pérez ha assegurat que del total de persones ateses moltes es van veure abocades al carrer amb l'aprovació de l'estat d'alarma i l'inici del confinament, després de viure de relloguer o en condicions precàries a casa d'amics o familiars. Fuertes ha assegurat que l'Ajuntament ha evitat la cronificació del sensellarisme en aquestes persones. A l'octubre l'Ajuntament va detectar 982 persones dormint al carrer. Aquesta és la xifra més baixa dels darreres tres anys a les portes de l’hivern. El novembre del 2018 eren 1.050 persones i el novembre de l’any passat 1.091.