La meva mascota em fa al·lèrgia de sobte, què puc fer?

Les al·lèrgies poden aparèixer en qualsevol moment de la vida, encara que faci anys que mengem un aliment o que visquem amb un animal. En aquests casos, depenent del grau d'al·lèrgia que tinguem, les solucions són diverses, sent sempre l'última opció donar en adopció la mascota que, en molts casos, és un membre més, i important, dins de les nostres famílies.

En cas de trobar-nos en aquesta situació tan desagradable, i de no saber ben bé què fer, ens pot ser d'ajuda l'entrevista que la facultativa especialista en al·lèrgia de l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid, la doctora Pía Calzada, membre de la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), ha donat a Europa Press. Calzada ha confirmat que, efectivament, les al·lèrgies poden aparèixer en qualsevol moment de la vida, i que hi ha opcions davant d'aquesta mena de situacions.
 

Qui està més exposat?

Sobretot, segons ha precisat, les al·lèrgies amb mascotes són freqüents en aquelles persones que tenen una base atòpica -és a dir, que tenen una predisposició genètica a presentar al·lèrgies-, dermatitis atòpica o una al·lèrgia respiratòria al pol·len. "Aquestes són més susceptibles de generar al·lèrgia a la seva mascota, no sempre, però tenen més números", ha remarcat l'al·lergòloga.



Pot passar de sobte, segons ha lamentat, i encara que faci anys que tinguis el mateix animal: "És veritat que hi ha persones a les quals l'al·lèrgia els apareix des de la infància, però estem davant d'una malaltia que pot sorgir en qualsevol moment. Molts se sorprenen que aparegui en l'edat adulta o després de conviure molts anys amb l'animal, però poden aparèixer en qualsevol moment, i no existeix un mètode preventiu per saber quan passarà". Per això, i davant la pregunta de molts pacients sobre si poden o no tenir mascotes, la doctora Calzada ha assenyalat que, si hi ha atòpia, sempre la recomanació és que no es tinguin mascotes perquè aquestes persones tenen possibilitat de desenvolupar al·lèrgia cap a les seves mascotes en el futur.

D'altra banda, ha cridat l'atenció sobre el fet que hi ha molts estudis que demostren que l'exposició a mascotes amb pèl des que som criatures pot ser un factor protector a l'hora de desenvolupar en el futur al·lèrgia a les mascotes. No obstant això, l'experta ha ressaltat que, en l'actualitat, no hi ha respostes concloents sobre el tema.
 

Símptomes que poden fer sospitar

Segons aquesta especialista, la majoria de llars espanyoles tenen mascotes de tipus mamífers, com són els gossos i els gats. L'al·lèrgia que acostumem a presentar en aquests casos és respiratòria i a nivell ocular. Així doncs, notarem picor als ulls, que ens ploren o bé que es posen vermells, així com un continu constipat. També pot ser que no parem de treure mocs, però alhora podem notar només picor al nas, segons ha detallat. Ara bé, Calzada ha advertit que, a mesura que la inflamació avança, els símptomes respiratoris arriben als bronquis i hi ha pacients amb opressió toràcica, dificultat per respirar, tos seca, picor a la gola, a la pell, inflor de les parpelles o faves a la pell després que ens llepin o ens esgarrapin les mascotes.

En el cas dels rosegadors o els conills, la doctora ha indicat que, encara que hi ha menys casos descrits, quan ens mosseguen o ens disposem a netejar-los el fenc, això ens pot produir símptomes a nivell respiratori i cutani. Calzada també ha tingut en compte el cas dels investigadors o veterinaris, les persones que per la seva feina s'exposen als animals. A través de les ferides que es puguin fer a la pell, per exemple, per les llancetes que empren o per les xeringues, i que estan contaminades per fluids de l'animal, es veuen casos d'anafilaxi. "Això no és freqüent, però pot aparèixer", ha apreciat l'al·lergòloga de l'Hospital Ramón y Cajal.


 

Què fer en aquests casos

Si descobrim que efectivament som al·lèrgics a la nostra mascota, Pía ha subratllat que hi ha diversos passos que podem seguir. En primer lloc, ha apuntat evitar el contacte, retirar l'animal de l'habitatge; encara que no acostuma a ser el desitjat pels amos. "Però és clar, parlem de mascotes, amb les quals tenim una inclinació emocional, són un membre més de la família. Suposaria un trastorn que marxés. Llavors, moltes vegades, atès que això no és possible o no es vol prendre aquesta decisió, es recomana disminuir la càrrega de l'al·lergogen de l'animal i per a això hi ha diverses estratègies", ha etzibat.

L'al·lergogen són les proteïnes que ens provoquen l'al·lèrgia a la mascota: "Encara que normalment els pacients parlen del pèl, en realitat no ho és, sinó el que més al·lèrgia fa és la caspa que es forma. Els al·lergògens solen estar en l'orina, en les glàndules sebàcies, i en la saliva, i amb totes aquestes proteïnes es forma un batibull de proteïnes que és el que és la caspa. Està en l'ambient, en l'aire, i es pot posar en catifes, cortines, i mobles". Segons el parer d'aquesta experta, per tant, és imprescindible disminuir la càrrega al·lergògena i, si es pot, una manera de fer-ho és tenint l'animal fora del domicili o evitant que entri en els dormitoris.

Després, la facultativa ha suggerit rentar la mascota amb freqüència, "perquè també es pot ser al·lèrgic als àcars que porten", segons ha avisat, així com netejar minuciosament l'habitatge, setmanalment, amb aspiradors amb filtres HEPA, sobretot als coixins, als mobles entapissats o a les cortines, que són les zones on més es dipositen. A banda d'això, per descomptat, s'ha de ventilar sovint o bé instal·lar purificadors d'aire amb filtres HEPA. De la mateixa manera, Calzada ha considerat convenient rentar la roba quan s'està en contacte amb l'animal i posar-lo locions comercials que es venen en locals veterinaris per evitar que produeixi tanta caspa. 



Després, l'especialista de l'Hospital Ramón y Cajal ha esmentat que existeixen tractaments farmacològics per pal·liar aquesta inflamació, a banda de vacunes d'al·lèrgia, la coneguda com a immunoteràpia, i que actualment està disponible per a gat, gos o cavall. Això sí, ha precisat que prèviament caldria fer estudis d'al·lèrgia per cerciorar-se que el pacient pot beneficiar-se del tractament.
 

Quines són les mascotes que més al·lèrgia fan?

S'especula si darrere de races de gat o de gos hi ha algunes que són menys al·lergògenes que altres, i en opinió d'aquesta doctora això té sentit quan la mascota té menys pèl o aquest és més curt, perquè és quan desprèn menys caspa. "Tots els animals com més pèl tenen, més tendència a generar caspa presentaran, de manera que aquestes mascotes sempre faran més al·lèrgia que altres. No hi ha evidència científica que confirmi que hi hagi races hipoal·lergògenes de mascotes, perquè els al·lergògens s'originen en la saliva i en la pell dels animals, és el que conforma la caspa de la qual parlem. I cal no oblidar que, encara que l'animal no tingui pèl, sí que té saliva o glàndules sebàcies. Per això, no hi ha cap animal que no faci al·lèrgia, sinó que hi ha alguns que poden fer-ne una mica menys que altres", ha remarcat.


 

Els millors animals per a persones al·lèrgiques

Aleshores, per a les persones amb atòpia o al·lèrgiques, preguntada per quines són les mascotes més idònies, aquesta al·lergòloga ha apuntat a rèptils, peixos, i tortugues, "sovint són els millors candidats a tenir com a mascotes perquè és estrany que facin al·lèrgia". Pía ha admès que, tot i que se n'han vist casos, ha afirmat que són "pràcticament anecdòtics", encara que ha apuntat que, a vegades, amb els menjars que se'ls hi dona poden produir al·lèrgia. "Cal anar amb compte", ha insistit la doctora. En el cas dels ocells, ha defensat igualment que és rar que facin al·lèrgia. "Per darrere del gos i del gat solen ser les mascotes més freqüents entre els espanyols. Sí que s'han descrit casos aïllats amb l'ús d'edredons o de coixins de plomes, però acostuma a ser més pels àcars", ha conclòs l'experta.