Després de sis anys, la mosca negra ha colonitzat les Terres de l'Ebre. Així de contundent s'ha mostrat el director tècnic del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (Code), Raül Escosa, davant l'allau de queixes d'alcaldes per l'increment de població de la plaga durant aquest estiu. En una reunió convocada per la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, amb els tècnics del Code i els presidents dels consells comarcals, s'ha decidit recuperar la comissió de treball per fer seguiment dels tractaments contra la mosca. Aquesta comissió també haurà de treballar en la creació d'un protocol d'actuació que avaluï la possibilitat de buscar un producte que ataqui els insectes adults.

"Hem de tenir clar que el primer són les persones, i sent conscients que no podrem eradicar la plaga almenys hem d'intentar fer el màxim per minimitzar-ne les molèsties", ha assegurat el delegat del Govern, Xavier Pallarès, expressant la preocupació que tenen els alcaldes davant la proliferació de l'insecte. Davant d'això, en la reunió d'aquest dilluns, s'ha decidit recuperar la comissió de treball, integrant els departaments d'Agricultura i Salut, així com el de Territori i Sostenibilitat, per estudiar la possibilitat de poder combatre també l'adult de mosca negra.

Segons ha explicat el director tècnic del Code, Raül Escosa, cal dissenyar un protocol d'actuació que determini què es pot fer i què no, així com conèixer els tipus de producte que hi ha i la seva eficàcia. "No només tenim problemes a les piscines dels municipis, sinó també als camps de conreu i hortes, i hem de saber com actuar", ha insistit el president del Code, Antoni Montagut.

Així, Escosa ha reconegut que aquest estiu està sent molt dur pel que fa a la lluita contra la plaga ja que, després de sis anys, la mosca negra "ha colonitzat tot el que podia colonitzar". Amb tot, ha assegurat que el pic més alt d'afectació és durant la primera quinzena de juliol i ha tranquil·litzat la societat manifestant que "el pitjor ja ha passat".

El director tècnic ha recordat que, enguany, s'han fet tots els tractaments correctament però que l'increment de macròfits (algues) al riu ha augmentat també la presència de larves. Així, a més dels sis punts de tractament habituals, una disminució de l'eficàcia del tractament, amb BTI, a la part baixa de l'Ebre (entre Tortosa i Amposta) ha fet necessari reforçar els punts d'actuació. En aquest sentit, el Code ja ha confirmat que a partir del proper tractament, previst per a finals de juliol, s'inclourà un nou punt de tractament més al sud de l'illa dels Bous.

El director tècnic del Code ha deixat clar que la plaga de la mosca negra, en magnitud i afectació, és "un fenomen únic a Europa", i ha reclamat la necessitat de millorar la col·laboració i organització entre administracions, sobretot amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la Unió Europea (UE). "La mosca ja ha arribat a Saragossa i ja s'han posat en contacte amb nosaltres. Ara que ja els hi pica potser ens fan més cas", ha ironitzat Escosa.

De fet, la CHE ja col·labora amb la Generalitat programant alguns desembassaments controlats que permetin afavorir l'eliminació dels macròfits, hàbitats on s'ubiquen les larves de l'insecte. Amb tot, Escosa ha assegurat que un increment de les amollades d'aigua tampoc permetria ser més efectius.

En aquest sentit, el delegat del Govern ha confirmat que s'està treballant per aconseguir la màxima col·laboració de la CHE i de la UE en la lluita contra la plaga, així com en aconseguir que la Generalitat pugui establir un conveni plurianual amb el Code que permeti garantir la dotació pressupostària per aquestes actuacions. Actualment, el Govern inverteix uns 500.000 euros en la lluita contra la mosca negra, 300.000 euros a l'Ebre i uns 200.000 euros al Segre.