“Benvinguts, bienvenidos, welcome, accueil, wilkommen”. La Rosa Maria Monrabà passa de taula en taula canviant d'idioma sense problema. S'expressa amb fluïdesa en cinc llengües, que jo en pugui donar fe. No descarto que en siguin més. És l'ànima del restaurant Castell Vell de Tossa de Mar, un indret privilegiat al bell mig del casc antic del municipi. La carta és marinera i, sobretot, tossenca. El cim i tomba, el plat que cada setembre agermana els restaurants del municipi, n'és el rei i senyor. Però més enllà del menjar, val la pena intentar seduir la mestressa per poder arrodonir la sobretaula amb el secret més ben guardat del Castell Vell: un licor de murtra que fa la mateixa Rosa Maria des de fa anys. “No el puc tenir a la carta perquè no en faig més de 20 litres l'any”, assegura. Avui m'ho deixa explicar, tot i que la recepta continuarà sota clau...

La murtra és l'arbust mediterrani per excel·lència i està documentat des que el món és món. Pels grecs antics era la planta de la deessa Afrodita, el símbol vegetal de l'amor i la bellesa i el material de les corones que mereixien els campions olímpics. La planta creix a la vora de torrents i rieres i té nombroses propietats medicinals. Els seus fruits, els murtons, són bons per als refredats, la tos o les infeccions. Diuen que pot competir amb la penicil·lina. A nosaltres però ens n'interessa un altre ús més festiu, podríem dir. El licor de murtra, com el que fa la Maria Rosa, no està industrialitzat a casa nostra però sí a Sardenya i a Còrsega, on sembla que se'n situa l'origen. No hi afegiré més i us remetré a una entrada a la magnífica pàgina web, Terrasarda, que escriu en Jordi Saumell.

I com ha arribat al Castell Vell des de Sardenya, aquest licor? La resposta és molt bonica. Fa uns 15 anys, en un viatge a l'Alguer, algú li va oferir a la Maria Rosa una copeta de murtra blanca –se'n diu així perquè s'elabora amb brots tendres de la planta i el seu color és més clar- i llavors va recordar el llegat d'en Tià Guidu. En Tià era un vell pescador de Tossa a qui la mestressa del Castell Vell recorda menjant sota una figuera al costat de casa, talment com el va immortalitzar Font Sellabona. O fent les garbitanes per caçar llagostes, com se'l pot veure en una fotografia penjada a la paret del restaurant, amb altres retrats i imatges. El cas és que l'home, que moria sense descendència, va voler que algú disposés de la recepta secreta del licor de murtra que ell sempre havia fet  i l'escollida va ser la Maria Rosa. Després d'aquell viatge a l'Alguer, va recuperar la fórmula. “Vaig estar fent provatures durant dos o tres temporades fins que li vaig trobar el punt i des d'aleshores en faig cada any”, explica. D'això ja en fa més de dotze.

L'origen de la fòrmula del licor de murtra d'en Tià Guidu és una de les moltes històries que quedaran sense resoldre a Tossa de Mar. Potser de les poques que no tenen a veure amb aquell holandès que va arribar de Hollywood per enamorar Ava Gardner. Tothom la va veure i tothom hi va sortir, a la pel·lícula... Us recomano veure-la més enllà del segon minut, en el que probablement va ser la primera incursió del català a la meca del cinema.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=o3Fdpp5uZ4U[/youtube]

Dinem i en parlem. Així hem titulat l'experiència culinària que estem fent aquest estiu a COMRàdio. Cada setmana, de dilluns a divendres a les tres de la tarda, passarem per un restaurant per rebre un convidat i cuinar amb ell el plat que ens proposi el xef. Tot plegat regat amb els suggeriments del Joan Nebot, director de VADEVI.cat. Aquesta setmana som al Capritx de Terrassa amb l'Artur Martínez però també passarem pel Gresca del Rafa Peña, el forn de pa l'Espiga d'Or d'en Jordi Morera –el forner de capçalera del Salsassec-, el bistrot del Francesc Gimeno, el Bohèmic, i el Moments del Raül Balam, un altre amic d'aquest espai. El pallasso Tortell Poltrona, l'expresident del Parlament, Joan Rigol o companys articulistes com en Jordi Llompart, en Vicent Sanchis o en Matthew Tree es posaran el davantal i ens explicaran històries. Ho podeu seguir el bloc del programa, al Twitter i a Facebook però també des de divendres a través d'aquest espai. Voldria agrair la col·laboració i la rebuda de dues persones que l'any passat ens van obrir camí i que aquest any ens han ajudat i animat, amb articles i amb bons desitjos. Gràcies a la Carme Gasull i al Josep Sucarrats, de tot cor.

Si teniu algun comentari o un bloc de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça salsassec@me.com o, via Twitter, a @annamurgadas.

PD La visita al restaurant Castell vell és una experiència compartida i, de fet, les fotografies que il·lustren l'article no són meves sinó d'un company de taula. Moltes gràcies, Marçal!