[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La fiscalia suïssa va arxivar la investigació sobre l'origen de la fortuna de Joan Carlos I. No en va poder escatir l'origen il·legal, però sí que va constatar en ell "desig d'encobriment". I la fiscalia espanyola es prepara per arxivar les causes contra ell, que només poden fer referència als anys que ja no ha estat cap de l'Estat. De fet, ahir va morir un dels fiscals que investigava les seves causes a causa d'un càncer que feia anys que patia.

Tot plegat aplana, pel que sembla, el camí per al retorn del rei emèrit a Espanya. L'agost de 2020, en plena pandèmia, el pare de Felip VI, assetjat judicialment i ja convertit formalment en una llosa per la corona, va marxar als Emirats Àrabs. Ara, amb el panorama judicial sembla que més relaxat, es prepara per tornar i fins i tot ja li busquen un lloc on viure, atès que ni Felip ni Letícia el volen a Zarzuela, on encara resideix la reina mare, Sofia, que ja fa anys que no té convivència matrimonial amb l'emèrit. 

La possibilitat del retorn de Joan Carles I no és una bona notícia per al seu fill. Tot el contrari. Per diversos motius. En primer lloc, perquè, ho vulgui ell o no, tornarà a situar el focus sobre les corrupteles i aventures del seu pare, que per més que escapi als fiscals no ha pogut acreditar un comportament ètic ni honorable, ni en els negocis ni en la vida personal. En segon lloc, perquè la dreta i l'extrema dreta l'abraçaran davant la indiferència de la Moncloa i el PSOE i les crítiques dels grups d'esquerres i sobiranistes. La monarquia ha quedat en els darrers anys sota el mantell protector de la dreta mediàtica i política, i ha perdut transversalitat a marxes forçades. Per als socialistes és un assumpte incòmode: a Joan Carles I i la seva família ja només els defensa la vella guàrdia, i Sánchez i els seus senzillament hi veuen un contrafort valuós de l'actual sistema polític que no estan disposats a derruir. No fos que caigués tot l'edifici per voler-lo reformar.

Hi ha encara un tercer argument que ajuda a entendre fins a quin punt el retorn de Joan Carles I és la pitjor notícia que podria rebre aquestes festes de Nadal Felip VI. L'actual monarca va tallar tota la relació amb el seu pare quan es va saber que tenia comptes no regularitzats a l'estranger dels que ell era beneficiari. Assumia, de fet, les males pràctiques del pare per evitar que contaminessin -més encara- la institució. En una decisió rellevant va renunciar a qualsevol herència del seu progenitor i li va retirar l'assignació que tenia ensenyant-li la porta de sortida. Quan Joan Carles I torni proclamant la seva innocència i sigui aclamat per les dretes que veuen en ell un símbol d'estabilitat i pervivència de l'Estat, a Felip VI li serà ben difícil de justificar no parar-li taula a la Zarzuela.

» Avui estarem pendents de la roda de premsa dels diputats independentistes de la mesa del Parlament, que donaran alguna pista de què faran quan el Tribunal Suprem ratifiqui -em temo que acabarà passant- la desproporcionada inhabilitació a Pau Juvillà, de la CUP. I també de la cimera pel català a l'escola que es farà al Palau de la Generalitat a la tarda amb el dubte de què han de fer les institucions per parar el cop judicial. Arriba després que es resolgui -esperem que ara sí- la incògnita de la llei de l'audiovisual que han pactat ERC i el PSOE i que implica també el sí definitiu dels republicans als pressupostos espanyols. Diuen que no era l'acord ideal, però sí l'acord possible i que tindrà repercussions molt positives per al sector de l'audiovisual -que ahir el va acollir bé- i també per la presència del català a les plataformes. El temps dirà si els mesos de negociació han valgut la pena.  
 

---

Avui no et perdis

» Busquen casa per al retorn de Joan Carles a Espanya.

» Mor el fiscal del Suprem que investigava Joan Carles I; per Lluís Girona.

» ERC pacta 15 milions anuals de producció en català i aprovarà els pressupostos de l'Estat; per Sara González.

» El sector i els productors celebren amb cautela el nou acord de la llei audiovisual sobre el català; per Víctor Rodrigo.

» Es pot frenar la sentència contra la immersió?; per Bernat Surroca.

» Illa tria Iceta per presidir el PSC i Marín com a vicepresidenta; per Pere Pratdesaba.

» Opinió: «Una vida amb noms»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» El nou TC frena l'intent de l'independentisme d'apartar els magistrats polèmics; per Bernat Surroca.

» Els assessors de la UE demanen restriccions abans de Nadal per frenar la variant òmicron.

» Fil directe: «Un problema d'expectatives»; per Sara González.

» El Kun Agüero es retira: «La salut és el primer».

» Opinió: «A l'altra banda de la pantalla»; per Alba Carreres.
 

---

 El passadís

El dos partits del govern espanyol, el PSOE i Podem, negocien a diverses bandes la reforma laboral que ha de substituir la del PP de l'any 2012, que Pedro Sánchez s'ha compromès a derogar diverses vegades. La negociació és dins l'executiu, però també amb els sindicats i patronals estatals majoritaris i amb ERC, Bildu i el PNB. Els vots d'aquests últims són necessaris per aprovar la norma al Congrés. La reforma laboral incidirà en la negociació col·lectiva, en els convenis d'empresa o de sector que estableixen les condicions de feina i salarials. CCOO i UGT defensen un marc centralitzat de relacions laborals i al PSOE i a Podem ja els va bé, però Bildu i el PNB tenen una forta pressió, que traslladen a les converses amb l'executiu central, de la majoria sindical basca, que conformen ELA i LAB i que supera el 60% de la representació sindical a Euskadi, perquè la reforma fomenti el marc propi de relacions laborals. Els dos sindicats tenen una gran capacitat mobilitzadora i, a finals dels 90, ja van convocar una vaga general pel marc basc de relacions laborals, cosa que el PNB no vol que es repeteixi ara. Si se'n surten d'enfortir els marcs autonòmics, Catalunya també se'n beneficiarà. És una reivindicació històrica de la Intersindical-CSC. 

Vist i llegit

El de la unitat és un dels principals reclams de l'independentisme els darrers anys. En l'etapa dels tripartits ja se'n parlava, però va ser Artur Mas qui, després del 9-N i temorós de perdre el Govern per la gestió de les retallades, els escàndols de corrupció del seu partit i les tensions amb Unió, va insistir-hi i la va situar al centre del debat fins que va aconseguir un pacte amb ERC que es va traduir en Junts pel Sí el 2015. La lògica d'aleshores, unir-se per fer la independència, no és la d'ara, quan el referèndum pactat és lluny i no hi ha horitzó unilateral. Ho argumenta amb claredat i amb fets en un article a El Periódico el periodista Marçal Sintes, que s'atura també en les possibilitats d'entendre's amb els comuns. "La unitat independentista com a dogma", l'ha titulat.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2009, fa 12 anys, el Tribunal Suprem espanyol, el més alt estament de la judicatura, admetia per primer cop un recurs de cassació en llengua catalana. Només 12 anys! L'efemèride constata fins a quin punt la normalització del català a l'administració de justícia ha deixat molt a desitjar. De fet, no arriben al 8% del total a Catalunya les sentències emeses en català. Al judici de l'1-O, per exemple, el TS no va permetre que els acusats o testimonis usessin amb normalitat (traducció simultània) la seva llengua. De forma arbitrària, altres cops ha rebutjat recursos. Això passa al Suprem, a Madrid, però a Catalunya la situació no és massa diferent: la memòria de 2018 del TSJC constatava que el català està sota mínims a l'administració de justícia. Dir que som lluny de la normalització és ser generós.

 L'aniversari

El 16 de desembre de l'any 1966, avui fa 55 anys, va néixer a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, l'escriptora i periodista Empar Moliner, una de les cares més populars del nostre univers mediàtic gràcies a les seves aparicions a la ràdio i la televisió. Sempre amb un to transgressor i d'humor, va començar a escriure a El País per passar després a l'Ara, on ho fa actualment. Col·labora habitualment a TV3 i Catalunya Ràdio. L'unionisme l'ha posat al punt de mira per algunes de les seves actuacions com ara quan, fent broma, va cremar una Constitució. Al Tot es mou sovint es referia a la seva sogra. Fa tres anys el programa va decidir acarar-les en un entranyable moment televisiu. 
  ​ Fes clic aquí per rebre'l