"La persecució policial és constant. A les persones que som de fora no ens deixen en pau". Pape Diop, un jove de 38 anys provinent del Senegal que viu a Catalunya des de l'any 2009, critica amb duresa l'actuació de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Des que va arribar a la capital catalana, s'ha dedicat a la venda ambulant "per sobreviure" i les picabaralles amb els agents s'han convertit en una constant.

El seu relat encaixa amb les dades que aquest dimarts ha fet públiques SOS Racisme coincidint amb el Dia Internacional contra la Discriminació Racial. En l'informe anual sobre l'estat de la xenofòbia a Catalunya, l'entitat alerta que la policia és al darrere del 31% de les situacions discriminatòries que es registren al Principat. La portaveu de l'associació, Alba Cuevas, creu que als agents els falta "sensibilitat" i demana que actuïn de manera "igualitària".

SOS Racisme denuncia no només la suposada "motivació racista" d'algunes de les actuacions dels cossos de seguretat, sinó també "la manca de diligència" en la investigació dels casos d'abusos. Diop coincideix en aquest punt i assegura que no s'ha atrevit a denunciar les agressions "per por". "Hem de denunciar els abusos d'uns policies a uns altres policies que no faran res", assenyala el senegalès, que també esgrimeix un altre element: "Per poder presentar una denúncia ens demanen uns papers que molts no tenim".

Un cas paradigmàtic

Diop s'ha significat en els darrers anys com un dels portaveus oficiosos del col·lectiu de manters. L'any 2014, va arribar a anar a judici per la suposada agressió d'un agent de la Guàrdia Urbana. Cinc policies el van denunciar per atemptat contra l'autoritat després que l'haguessin identificat com l'autor material d'una agressió en el marc d'una actuació contra els venedors ambulants al passeig de Gràcia. Finalment, però, el jutge el va exculpar al·legant que no s'havia pogut demostrar que ell hagués participat en els fets.

Tant per Diop com per SOS Racisme aquest cas evidencia "la criminalització de les víctimes". "Enlloc de perseguir els abusos policials, es persegueix la víctima", denuncia Cuevas. El venedor ambulant comparteix aquesta tesi i assegura que els manters defugen el conflicte amb les autoritats: "Quan veiem la policia, marxem corrents, no ens hi encarem". Per contra, tant Cuevas com Diop apunten que els agents "provoquen" els manters "per justificar les agressions posteriors".

El conflicte entre els cossos policials i els venedors ambulants no és puntual. Des que SOS Racisme va començar a publicar un informe anual sobre l'estat del racisme a Catalunya, la policia sempre ha aparegut al capdavant del rànquing d'agressors. El 2016, era al darrere de tres de cada deu situacions discriminatòries i, entre aquest tipus d'incidents, les topades entre manters i policies són molt habituals. "A mi em paren per identificar-me cada dos per tres només perquè sóc negre", relata Diop.

La Guàrdia Urbana demana no "criminalitzar" el cos

La Guàrdia Urbana es defensa de les denúncies de SOS Racisme. Fonts municipals demanen no criminalitzar un cos de 3.000 agents i apunten que "no és bo generalitzar". Des de l'Ajuntament de Barcelona recorden que ja han treballat per "reforçar" la transparència i que han ampliat les funcions de l'antiga àrea de règim intern, que ara s'ha reconvertit en la Unitat de Deontologia i Assumptes Interns (UDAI). "Ara anem més enllà de les mesures disciplinàries i treballem l'ètica i les bones pràctiques", assenyalen les mateixes fonts a NacióDigital.

En qualsevol cas, la Guàrdia Urbana insisteix que "tots els casos que s'hagin d'estudiar, s'estudiaran" i des del cos asseguren que "serem els primers a portar a la justícia les actuacions inadequades per depurar responsabilitats". Ara bé, també recorden que els responsables de l'UDAI es reuneixen habitualment amb entitats com SOS Racisme per abordar aquest tipus de problemàtiques i demanen "respecte" per la feina dels cossos policials.