17
de gener
de
2024, 08:14
Actualitzat:
9:40h
L'inspector en cap de la policia espanyola Celestino Barroso, que formava part de l'ambaixada de l'Estat a Andorra l'any 2014, va extorsionar els dirigents de la banca andorrana BPA per obtenir informació sobre el compte de la família Pujol. En una nova informació sobre l'operació Catalunya, El Nacional ha publicat diverses novetats (amb àudio inclòs) al voltant de la maquinària estatal que pretenia torpedinar l'independentisme català.
La publicació ha tingut accés a un àudio inclòs en una de les querelles que els financers van presentar a Andorra contra els suposats responsables de la trama andorrana de l’Operació Catalunya en què, presumptament, el mateix Barroso transmet als financers un missatge "de Madrid", en mode d'amenaça.
En concret, una inspecció d’Hisenda contra la filial de BPA a la capital espanyola s’aturarà a canvi d’accedir a "alguna cosa" que ell assegura no saber. La conversa va tenir lloc el juny del 2014 i Barroso es va presentar com a inspector en cap del Cos Nacional de la Policia d’Espanya i com a agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra.
Va subratllar, però, que l’operació era molt seva, i a preguntes del seu interlocutor, el conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, sobre si la visita tenia caràcter oficial, Barroso va contestar: "Deixem-ho posat entre cometes". Barroso també va explicar que el missatge que se li havia demanat que els transmetés des de Madrid deixava molt clar que la intenció de la inspecció era tancar el banc, i que hi havia una entitat nord-americana disposada a agafar-ne les regnes un cop passés això.
En tot cas reiterava que estava a les mans dels financers aturar la inspecció i que tot continués com estava, a condició que accedissin a allò que se’ls demanava. Miquel hauria viatjat pocs dies després a Madrid, on se li hauria comunicat que allò a què els propietaris de BPA havien d’accedir era a facilitar informació del compte dels Pujol a seu banc.
Bona part d'aquests informes figuren al fitxer del Grup de Suport de Tractament de la Informació, una base de dades que s’usa per evitar investigacions duplicades en el si de la policia. Les diferents unitats introdueixen identitats, matrícules o telèfons que estan vigilant i si abans ho han fet altres policies el sistema avisa de la coincidència per no investigar el mateix dues vegades. En aquest flux de dossiers, alguns publicats en mitjans de comunicació afins, les unitats policials alertaven sobre tota mena de moviments de càrrecs nacionalistes i de les seves famílies.
En aquesta mateixa línia, els documents mostren que Daniel De Alfonso, el director de l'Oficina Antifrau, va fer arribar a Fernández Díaz un document per imputar Carles Puigdemont abans que s'iniciés el procés sobiranista i quan era alcalde de Girona, entre 2013 i 2014. Estava relacionat amb uns contractes de compravenda d'obres d'art de Picasso, Dalí, Miró, Llorca, Tàpies o Maruja Mallo, que va fer l'Ajuntament de Girona a través de diners procedents del cànon d’aigua que pagaven els gironins.
La publicació ha tingut accés a un àudio inclòs en una de les querelles que els financers van presentar a Andorra contra els suposats responsables de la trama andorrana de l’Operació Catalunya en què, presumptament, el mateix Barroso transmet als financers un missatge "de Madrid", en mode d'amenaça.
En concret, una inspecció d’Hisenda contra la filial de BPA a la capital espanyola s’aturarà a canvi d’accedir a "alguna cosa" que ell assegura no saber. La conversa va tenir lloc el juny del 2014 i Barroso es va presentar com a inspector en cap del Cos Nacional de la Policia d’Espanya i com a agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra.
Va subratllar, però, que l’operació era molt seva, i a preguntes del seu interlocutor, el conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, sobre si la visita tenia caràcter oficial, Barroso va contestar: "Deixem-ho posat entre cometes". Barroso també va explicar que el missatge que se li havia demanat que els transmetés des de Madrid deixava molt clar que la intenció de la inspecció era tancar el banc, i que hi havia una entitat nord-americana disposada a agafar-ne les regnes un cop passés això.
En tot cas reiterava que estava a les mans dels financers aturar la inspecció i que tot continués com estava, a condició que accedissin a allò que se’ls demanava. Miquel hauria viatjat pocs dies després a Madrid, on se li hauria comunicat que allò a què els propietaris de BPA havien d’accedir era a facilitar informació del compte dels Pujol a seu banc.
Més de 30 investigacions a càrrecs catalans per part de la policia patriòtica
Entre el novembre del 2014 i el juny del 2016, es van fer 34 investigacions a càrrecs catalans sobre les seves finances i les seves relacions familiars. Entre ells, també hi ha el llavors president de la Generalitat Artur Mas, a qui se li atribueixen 90 milions en comissions; i Xavier Trias, per suposada corrupció urbanística. Així mateix hi ha una investigació sobre Carles Puigdemont, per la seva gestió com a alcalde de Girona. Concretament per uns contractes de compravenda d'obres d'art.Bona part d'aquests informes figuren al fitxer del Grup de Suport de Tractament de la Informació, una base de dades que s’usa per evitar investigacions duplicades en el si de la policia. Les diferents unitats introdueixen identitats, matrícules o telèfons que estan vigilant i si abans ho han fet altres policies el sistema avisa de la coincidència per no investigar el mateix dues vegades. En aquest flux de dossiers, alguns publicats en mitjans de comunicació afins, les unitats policials alertaven sobre tota mena de moviments de càrrecs nacionalistes i de les seves famílies.
En aquesta mateixa línia, els documents mostren que Daniel De Alfonso, el director de l'Oficina Antifrau, va fer arribar a Fernández Díaz un document per imputar Carles Puigdemont abans que s'iniciés el procés sobiranista i quan era alcalde de Girona, entre 2013 i 2014. Estava relacionat amb uns contractes de compravenda d'obres d'art de Picasso, Dalí, Miró, Llorca, Tàpies o Maruja Mallo, que va fer l'Ajuntament de Girona a través de diners procedents del cànon d’aigua que pagaven els gironins.