Portada del llibre «La difícil vida fàcil» d'Iván Zaro, que recull testimonis de treballadors sexuals
En el marc del festival gai Circuit, aquest dimarts l’Arts Santa Mònica va acollir una xerrada sobre la prostitució masculina dirigida a homes. El col·loqui dóna el tret de sortida a dues setmanes d’activitats i tallers de temàtica LGTBI. Iván Zaro, fundador de l’ONG Imagina Más i autor del llibre La difícil vida fàcil, va compartir taula amb Luis Villegas, treballador social de Stop Sida, i dos treballadors sexuals: Walter Galeano i Jacobo Gude, ja retirat.
Zaro va defensar la necessitat d'acabar amb la invisibilitat del col·lectiu i el tabú que l’envolta i va explicar que tot i ser una professió en la qual la presència d’immigrants és aclaparadora, durant els darrers anys s’ha triplicat el nombre d’homes de nacionalitat espanyola que l’exerceixen. A més, si abans predominaven els treballadors sexuals de països com Brasil, ara s’ha registrat un increment d’homes veneçolans –que marxen per la situació que viu el país– i de l’Àfrica subsahariana, que fugen no només de la fam o la guerra, sinó també de la persecució que pateix el col·lectiu LGTBI.
La longevitat també és un altre dels aspectes que ha canviat durant els darrers temps a la prostitució masculina entre homes. Tot i que fa anys era complicat trobar treballadors sexuals de més de 35 anys, ara és molt més comú. Per Zaro, això es deu al fet que abans s’entenia la prostitució com una feina puntual i ara és per a molts un ofici. Un altre canvi rellevant és la mobilitat dels professionals de la prostitució. Fa anys, molts d'ells canviaven de residència per l’efecte cara cremada, és a dir, per la por a deixar de ser novetat i no atraure clients. Des que va començar la crisi, la capacitat de desplaçar-se contínuament ha minvat.
Luís Villegas de Stop Sida va afirmar que a Catalunya la prostitució masculina entre homes s’exerceix al carrer –sobretot als voltants del Camp Nou–, a saunes i a pisos regentats per tercers. També s’utilitzen webs i aplicacions especialitzades.
L’estigma, la drogaddicció i la sida, els principals obstacles
Quan Walter Galeano va arribar des d’Honduras, mai s’hagués imaginat que acabaria prostituint-se. Però aviat es va trobar sense feina ni diners i amb un dilema: o la prostitució o viure al carrer. Galeano fa sis anys que exerceix com a treballador del sexe i durant dos anys va caure en les drogues, però ho va superar després de veure morir amics seus per sobredosi. “Molts cops, si no et drogues, el client marxa i perds els diners”, diu.
Les drogues o el risc de contreure malalties de transmissió sexual són els obstacles més coneguts, ja que els clients sovint ofereixen més diners si els treballadors accepten realitzar pràctiques de risc. Tot i ser menys evident, l’estigma social és un dels problemes que més els turmenta. “Què has de respondre quan en una discoteca algú et pregunta a què et dediques”, va qüestionar Galeano. “Quan dius que ets treballador sexual, el primer que pensen és que els vols treure els diners”, va afegir.
Jacobo Gude va arribar a la prostitució després de passar pel porno. Ara que ja no és treballador sexual, reconeix que té bons amics que abans eren clients. “Al final, la majoria d'ells busca un amic, algú que els acompanyi”, explica.
