La recuperació de l'oci nocturn a Salou, un polvorí per a la convivència

És cap de setmana i els carrers de Salou s'omplen de visitants. Venen de vacances: molts són grups d'estudiants provinents de diferents parts de l'Estat, sobretot de l'Aragó, i arriben a la capital de la Costa Daurada en aquesta etapa final de la primavera per "passar-s'ho bé". Criden, fan bromes entre ells, i ocupen els carrers de Murillo, Carles Buïgas i tot l'entorn de l'oci nocturn, especialment a partir de mitjanit.

No tan sols són adolescents a la recerca de temps memorables, sinó que el turisme estranger hi és també des de fa setmanes. L'anglès i el francès sobrepassen de llarg el castellà o el català com a idioma predominant al carrer en algunes zones. Amb la camisa fora per l'onada de calor i la tovallola a l'espatlla o la beguda a la mà -segons la franja horària- l'estampa és ja completament estiuenca.

Salou fa anys que intenta virar cap a un turisme més de tipus familiar, després de la polèmica fins a l'any 2016 amb SalouFest, una iniciativa per atraure el turisme "esportiu" i juvenil per Setmana Santa. Si bé l'Ajuntament ven la imatge d'haver-ho deixat enrere, la institució no facilita les dades que puguin corroborar quin és el grau de satisfacció dels residents amb el model actual, que segons diversos veïns no dista gaire de l'anomenat "turisme de borratxera".

Els preus de les habitacions d'hotel han baixat per la pandèmia, s'ofereixen paquets molt atractius per a grups de joves que veuen en Salou una destinació de platja durant el dia i festiva a la nit, i en general es viu un ambient "permissiu", especialment de matinada. Pilar Roig, presidenta de l'Associació de Veïns Salou Est, es queixa d'aquest tema des d'abans de la pandèmia i la sensació compartida aquest 2022 és que els problemes que van experimentar al 2019 els estan tornant a viure de primera mà. El tancament de discoteques a les localitats de l'entorn fa també que s'hagi concentrat pràcticament tota l'oferta del Camp de Tarragona en un sol indret i això es fa notar.

A diferència d'altres municipis, les discoteques i bars més freqüentats durant la matinada s'ubiquen envoltats de blocs. "Els nostres drets fonamentals no es compleixen", explica Roig, que lamenta que qui vulgui dormir es vegi obligat a instal·lar doble vidre. Tot i així, el descans no arriba perquè hi ha edificis amb discoteques als baixos i, per tant, els pisos de dalt tremolen amb el soroll. "Hem de dormir amb taps a les orelles", diu Roig, que coincideix amb l'opinió d'una altra veïna, en aquest cas que vol romandre en l'anonimat, que confessa que s'espera fins a les 5 o les 6 de la matinada per anar cap al llit.

Al soroll musical o de les converses al carrer s'hi sumen les baralles, freqüents, que sovint desborden els mateixos cossos policials, i també els ajustos de comptes o el tràfic de drogues. L'actuació dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Local no convenç l'associació veïnal, i alguns dels residents diuen tenir "por". Precisament el passat 8 de juny un macrooperatiu va escorcollar dos pisos dels Trinitarios. "Estem desesperats perquè ningú no ens protegeix", apunta la presidenta de l'entitat.
 
Traslladar la zona d'oci nocturn
Una proposta, ja començada a treballar per l'Ajuntament de Salou, és la de canviar el centre neuràlgic de l'oci nocturn. El govern de l'alcalde Pere Granados no concedeix noves llicències d'obertura al nucli habitat, sinó a la perifèria, al sector 04, la zona d'Emprius. Per ara, els propietaris de les discoteques no se senten cridats a traslladar-se i segons Pilar Roig l'acció de govern hauria de passar per una estratègia de pressió: o bé reduir l'horari o bé derogar les llicències en carrers residencials.

Els negocis del sector també han patit la crisi. A banda de la davallada en el consum dels visitants -també al comerç-, alguns locals van abaixar la persiana el 2020 per no tornar a obrir més. El carrer Montblanc, paral·lel a Carles Buïgas, ofereix una imatge molt diferent a la de l'estiu de 2019. Alguns baixos fins i tot tenen un estat ruïnós.

Mentrestant, les discoteques que sí que han resistit -i que aviat rebran una ajuda del consistori- mica en mica recuperen la normalitat, sabent però que el miler de veïns de la zona ja s'havien acostumat a estar tranquils durant les nits en aquests dos darrers estius. "Alguna discoteca obria, quan els deixaven, però només fins a la una", recorda un veí que també prefereix romandre en l'anonimat per por a les represàlies. La contaminació sonora s'incrementa amb la presència de terrasses o l'obertura de les portes dels locals al llarg de les hores nocturnes.

A això s'hi afegeix la contaminació lumínica amb pantalles a l'exterior amb publicitat. "Imagina una empresa química que aboqui productes contaminants, doncs aquestes empreses aboquen la seva pol·lució a les nostres cases", es queixa el mateix veí. "Hem fet de tot, hem parlat amb tothom, aquestes empreses no volen saber res de ningú, només volen fer diners i no ens respecten", conclou.
 
Problemes a les comunitats de veïns
El polvorí al carrer s'alimenta del model de turisme de les agències de viatges i el sector hoteler, però també dels habitatges particulars d'ús turístic. A les comunitats de veïns no són poc habituals els cartells que demanen denunciar qualsevol incidència que es detecti als cossos policials. Un veí d'un bloc de la zona explica que si bé amb les discoteques "no hi ha res a fer" la Policia Local sí que respon en el cas que la festa i el soroll es doni en un balcó o en un domicili.

"A les comunitats tenim feina perquè fan les seves festes fins a les 6 del matí corrent pels passadissos", diu Pilar Roig, "no pot ser que tinguem soroll al carrer i al replà". I al soroll s'hi ajunta la brutícia generada tant als espais comunitaris com també a la via pública, on cada matí a primera hora s'hi poden veure els seus efectes en forma de deixalles, vòmits, miccions, preservatius, peces de roba...

"La majoria dels propietaris dels pisos venen 15 dies l'any, però cada cop hi ha més gent que decideix traslladar-se a viure a Salou", explica una veïna. Des d'aquest mes de juny fins al setembre, la solució per poder descansar és gastar "molt" en aire condicionat, tancant els balcons. Fins i tot han detectat al seu bloc que els pisos han baixat de valor perquè ja no hi ha tanta gent que vulgui viure en una zona d'oci nocturn.
 
"Salou és un lloc on tot és permissible", apunta aquesta mateixa veïna, que recorda haver patit festes amb aparells de música en balcons o compartir comunitat amb pisos dedicats a la prostitució. En alguns dels blocs, més de la meitat dels habitatges són per a ús turístic, un fet que deixa en minoria els residents.

A la resta de la població, per ara poques queixes
Contactades per NacióDigital, les associacions de veïns de la resta del terme municipal no mostren queixes, almenys per ara, davant la tornada del turisme massiu. Hi coincideixen altres veïns preguntats per eventuals situacions de conflicte, i es mantenen a l'expectativa del que pugui succeir especialment al juliol i a l'agost. Totes elles han reclamat reforç de presència policial, ja que sobretot a les zones de xalets és on s'hi produeixen més denúncies d'ocupacions o alguns robatoris, a més d'algun botellot.

El grau d'ocupació de les places hoteleres a Salou a l'abril va ser similar segons estadístiques de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a les del mateix mes de 2019. Un cas que es repeteix amb l'estada mitjana dels visitants. Tot, però, amb menys places. De cara a aquest estiu precisament es preveu que obri un nou resort, Alannia, amb una capacitat per a 750 persones més, al recinte de l'antic Càmping La Unión, que precisament va tancar al 2019.