La que pot ser la segona estelada més antiga del país és de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà. La bandera, de petites dimensions i emmarcada en un marc de fusta, va ser trobada a les golfes Cal Gamell, una nissaga de pastissers de l'Espluga, inventors dels carquinyolis de la localitat. Es va presentar aquesta setmana al Museu de la Vida Rural de la localitat.

Tot i les especulacions inicials que relacionaven aquesta estelada per la inscripció de la part posterior del marc "any 1923, mes d'agost" amb Ricard Farré Climent, fundador de l'empresa de galetes Rifacli o bé amb Joan o Josep Farré Gual o e fins i tot amb el seu oncle Jeroni Farré Gamell, tot apunta que la bandera podria ser propietat de Josep Farré Gual. Per la data, es tractaria de la segona estelada més antiga que s'ha trobat perquè la primera és de l'any 1915 i es pot veure al Museu d’Història de Catalunya.

A l'acte de presentació, Enric Mercadé i Anna March van ser els encarregats de contextualitzar la troballa i donar a conèixer els passos que s'havien fet fins a arribar a posar-se en contacte amb l'historiador Josep M. Vallès i la directora de la revista Sàpiens, Clàudia Pujol que, posteriorment publicaria la troballa. Una repassada a l'arbre genealògic de Cal Gamell acabava de situar als assistents.

Josep M. Vallès, va oferir una radiografia de l'Espluga de Francolí dels anys previs a la data que hi ha inscrita a la bandera. Vallès descartava que l'estelada estigués relacionada amb Ricard Farré Climent, alcalde republicà i catalanista que fins i tot havia tingut problemes per publicar continguts de caràcter separatista, però que era de perfil més empresarial. L'historiador apuntava cap als germans Joan i Josep Farré Gual com a responsables d'aquella bandera.

Tenint en compte que Joan Farré va marxar de l'Espluga per estudiar medicina i que el seu germà Josep es va fer càrrec del negoci familiar a l'Espluga, tant l'historiador com la família apunten a Josep Farré i Gual com a amo de la petita estelada brodada. El compromís i l'estima al país, la terra i la llengua el van portar a escriure poemes molt compromesos. De fet, l'acte del passat dimecres acabava amb la lectura dels versos d'un poema inèdit: "Hivern".

En representació de Cal Gamell, Consòl Farré, filla de Josep Farré Gual, glossava, emocionada, el seu pare davant de tota l família. "El pare estimava el país i la llengua amb passió, però sobretot estimava l'Espluga. Ell ens ho va transmetre amb il·lusió", deia Consol Farré que exemplificava el tarannà del seu pare amb una anècdota d'infància: "A l'escola les nenes fèiem labors. Ens van manar fer una bossa del pa i vaig arribar a casa amoïnada per la feinada que hi havia per incrustar les lletres a la bossa, 'pan' hi havia de posar. El pare, de manera molt natural em va dir que hi havia de posar 'pa'. Jo insistia en el fet que totes les companyes hi posarien 'pan' i ell em va acabar convencent que hi fixés 'pa' perquè acabaria abans".