La sentència absolutòria de l'hotel del Palau agita l'urbanisme barceloní

Uns 200 professionals del sector reclamen un acte de desgreuge després de la sentència | Els veïns defensen que la construcció de la ciutat ha estat "lluny del rigor de transparència exigible i control" | El tinent d'alcalde Jaume Asens s'alinea amb els veïns i afirma que la reputació de l'anterior cúpula d'Urbanisme "no està impol·luta"

Publicat el 04 d’agost de 2016 a les 12:15
La sentència absolutòria de l'hotel del Palau de la Música que el 7 de juny va dictar el Tribunal Suprem ha fet emergir les pulsions sobre la manera d'entendre l'urbanisme a Barcelona. Un manifest amb 192 adhesions de professionals de l'urbanisme que, després de la sentència, demanava a l'alcaldessa Ada Colau un acte de desgreuge amb el sector va obrir foc el diumenge amb la seva publicació a La Vanguardia. Aquell manifest n'ha motivat un dels veïns de l'hotel del Palau, els quals disposen del suport de l'exregidora de Ciutat Vella Itziar González. A la dimissió de González el 2010 hi va contribuir decisivament la tramitació urbanística de l'hotel, que mai s'ha construït.

La sentència absol Fèlix Millet i Jordi Montull i manté l'absolució de l'antiga cúpula d'Urbanisme del govern socialista de Jordi Hereu: l'extinent d'alcalde Ramon García-Bragado, l'exgerent Ramon Massaguer i l'exdirector jurídic Enric Lambies. El manifest dels 192 professionals, entre els quals urbanistes locals i bona part dels que van contribuir a construir la ciutat d'avui —com José Antonio Acebillo i Oriol Bohigas-, afirma que van seguir "amb preocupació" el procés judicial de l'hotel del Palau. Consideren que el cas "es va mostrar des dels seus inicis sense fonaments sòlids", i afegeixen: "La sentència del Suprem elimina definitivament qualsevol ombra de dubte sobre l'acció urbanística municipal".
 

L'extinent d'alcalde Ramon García-Bragado, abans d'entrar a declarar als jutjats. Foto: ACN


Davant d'això, exigeixen a l'alcaldessa, Ada Colau, que l'Ajuntament, "a través dels seus òrgans de govern i comunicació expliqui als ciutadans el resultat del procés i manifesti la seva satisfacció perquè, una vegada més, es confirma l'alt nivell de l'urbanisme municipal i dels seus responsables". Aquest manifest ja ha motivat dues respostes en sentit contrari: una rèplica dels veïns de l'hotel del Palau, els quals van ser els primers a posar l'ombra de dubte sobre el projecte de l'hotel, i un article d'opinió aquest dijous a El Periódico del tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, el qual abans de ser regidor va fer d'advocat dels veïns quan es van personar com a acusació popular.

Els veïns tenen el suport de l'exregidora de Ciutat Vella Itziar González

El manifest veïnal, al qual ha tingut accés NacióDigital, es titula En defensa de la funció social de l'urbanisme i el seu lideratge ciutadà, i el signen l'expresidenta de l'Associació de Veïns i Veïnes de Casc Antic, Maria Mas, i el president de l'Associació de Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, Enric Mir. Les dues entitats, amb Mas com una de les cares més visibles, van ser les que van obrir la lluita per evitar que es construís l'hotel. Amb la sentència absolutòria, els veïns han estat condemnats a pagar les costes del judici. Aquest manifest ha sumat en poques hores més d'un centenar d'adhesions, segons fonts coneixedores, com el d'Itziar González; l'ara regidora de Ciutat Vella, Gala Pin; la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) i l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS).
 

L'exregidora de Ciutat Vella Itziar González, en una fotografia d'arxiu. Foto: Eliana Magalhaes


En el manifest, els veïns manifesten la seva "estupefacció" pel text dels urbanistes davant el que consideren "una mena de proposta d'adhesió absoluta al que ha suposat el model urbanístic de Barcelona imposat des dels governs municipals anteriors". Recorden que l'hotel del Palau és "un exemple paradigmàtic" de la pràctica urbanística de les darreres dècades a la ciutat, la qual, en la seva opinió, "ha estat fonamentada en molts casos en una col·laboració públic-privada lluny del rigor de transparència exigible i de control i participació ciutadanes".

Segons ells, en aquestes operacions "l'Ajuntament s'ha limitat a validar i tramitar els projectes privats, molts cops presentats com a propis, fent tot el possible per a què totes les plusvàlues privades es puguin materialitzar". Els veïns afirmen que l'Ajuntament ho ha realitzat "fent de l'ús dels instruments excepcionals que disposa la legislació urbanística un ús habitual, normalitzat, legalment justificable, per a servir subjectivament els interessos privats per sobre dels públics". Exemplifiquen aquests instruments amb fórmules de planejament que s'utilitzen del Pla General Metropolità (PGM) com les modificacions puntuals, aprovacions i modificacions de plans especials ad hoc, contínues transferències de sostre i convenis privats i públics, entre altres.

"És el modus operandi excepcional però normalitzat en les instàncies tècniques i administratives de l'Ajuntament des de fa dècades", lamenten els veïns, i afegeixen: "És aquesta manera de fer urbanisme la que volem canviar, apropant-lo als ciutadans, democratitzant decisions vitals sobre el territori i la gent que hi viu". Aquesta intenció és la que els va moure amb la seva queixa de manca de transparència i d'interès públic de l'hotel del Palau, i a personar-se després com a acusació popular.

En relació a aquest cas, els veïns consideren que el manifest dels urbanistes "confon deliberadament" l'absolució pel Suprem de l'antiga cúpula d'urbanisme dels delictes pels quals van ser imputats, amb "un reconeixement de la legalitat i bondat de la MPGM que possibilita la construcció de l'hotel al costat del Palau". També retreuen el fet que "omet amb mala fe" els continguts de les sentències de l'Audiència Provincial i la darrera del Suprem en l'àmbit penal, on "no es reconeix l'existència de cap interès públic en l'operació urbanística".

L'opinió d'Asens també la subscriuen dues regidores del govern Colau

En la mateixa línia s'expressa aquest dijous el tinent d'alcalde Jaume Asens, el qual firma un article titulat Els somnis de Millet amb el suport de la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, i la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz. Segons Asens, la solvència del cos funcionarial per aconseguir un urbanisme al servei de la gent "està fora de dubtes", però considera que "la reputació de l'anterior cúpula no ha quedat impol·luta", i afegeix: "Que no es consideri ara reprotxable la seva feina des de l'òptica penal no significa que no ho sigui des de la moral o la política. O fins i tot l'administrativa i urbanística".
 

El tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, en una imatge d'arxiu. Foto: Jordi Bes


Asens argumenta que, tot i l'absolució del Suprem, la sentència del 2015 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) "va deixar clar el seu veto al polèmic hotel". Per ell, "és cert que el Suprem ha dictat una absolució. Això no esborra, no obstant, les responsabilitats administratives assenyalades pel TSJC. Ni significa que el cas penal fos infundat. Tant el fiscal com els magistrats que el van examinar en primera instància opinaven el contrari". El ple municipal del 22 de juliol va aprovar iniciar els treballs per revisar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que encara fa possible l'hotel al costat del Palau.

Manifest veïnal després de la sentència absolutòria de l'hotel del Palau