La sala penal del Tribunal Suprem ha donat a conèixer els arguments de la sentència del passat 17 de desembre que rebaixava les inhabilitacions a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la organització de la consulta del 9-N del 2014. Entre aquests arguments, considera que impedir la votació (amb la suspensió del TC) no suposa "cap vulneració de drets fonamentals" i creu que aquest és un argument "miop i hemiplègic" esgrimit per les defenses.
"No existeix dret a votar en una consulta convocada al marge de la llei", recull la sentència. Els magistrats destaquen que la condemna "no se sustenta en la convocatòria d'una consulta il·legal sinó en el fet de desobeir un mandat del Tribunal Constitucional", en referència a la sentència de l'alt tribunal que suspenia la consulta, pocs dies abans que se celebrés.
Entre els cinc magistrats del tribunal que ha dictat aquesta sentència, n'hi ha dos que formaran part en pocs dies del tribunal que jutjarà l'1-O. Es tracta de Luciano Varela i Antonio del Moral. El Suprem va rebaixar la pena a Mas de 2 anys a 1 any i 1 mes, el que suposa que no es podrà presentar a cap elecció fins al gener del 2020
La sentència del Suprem sobre el 9-N nega el «dret a votar en una consulta al marge de la llei»
Dos dels magistrats que han emès la sentència formaran part del tribunal del judici de l'1-O
ARA A PORTADA
-
Fumata negra el primer dia de conclave mentre la cúria s'ho juga tot a Parolin Pep Martí i Vallverdú
-
«L'Església no ha d'estar només pels pobres»: una plaça expectant (i dividida) espera la fumata dels cardenals Pep Martí i Vallverdú
-
-
Progressistes, conservadors i diplomàtics: el difícil equilibri de forces en el conclave més incert Pep Martí i Vallverdú
-
Publicat el 23 de gener de 2019 a les 13:06