Un jutjat barceloní acaba de resoldre la sentència de més abast, pel que fa a nombre de treballadors afectats, contra Glovo. El posicionament dels jutjats estableix que entre 2015 i 2018, al contrari del que sosté la companyia, va haver-hi 3.572 riders que van ser utilitzats com a falsos autònoms. És a dir, que el relat que defensa l'empresa, que els repartidors no havien d'estar contractats perquè tenien llibertat total en el seu dia a dia, ha tornat a quedar en entredit davant dels tribunals. La magistrada del jutjat social número 11 a Barcelona ha estimat la demanda de la Tresoreria General de la Seguretat Social i ha declarat l'existència d'una relació laboral en tots els casos que afecten aquest expedient judicial.
Aquest nou pas dona continuïtat al que ja va establir el Tribunal Suprem (TS) sobre la condició de falsos autònoms del model de Glovo. També complementa una sentència similar que es va dictar a Madrid el novembre de l'any passat, tot condemnant l'empresa per haver empleat 3.312 repartidors fent-los passar per autònoms. La xifra d'afectats pel cas de Barcelona és encara superior, però l'essència és la mateixa. Els tribunals evidencien, anys després d'haver analitzat la proposta laboral de l'empresa líder del delivery, que es van doblegar els límits de la legalitat des de l'inici de la seva activitat.
Aquestes sentències implicarien l'abonament de centenars de milions d'euros que Glovo hauria de pagar a l'administracions pel que fa a les cotitzacions impagades durant anys. Tanmateix, això encara no està clar com ni quan es resoldrà. Mentrestant, l'empresa assegura que ha abandonat el models dels falsos autònoms, i entitats com Riders per drets fa mesos que anuncien que estan pendents de saber com s'aplica aquest gir laboral.
Entremig, Glovo intenta renovar-se. Mentre que encara hi ha diversos procediments sense resoldre que afecten Oscar Pierre, el CEO de la companyia, l'empresa de repartiment a domicili pretén explicar una nova etapa, després dels primers 10 anys de funcionament. Això va arribar a ser beneït amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i dels líder dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, en un acte oficial de la companyia aquest mateix juny.
La nova sentència contra Glovo
Mentrestant, la sentència del jutjat barceloní que actualitza la realitat que van viure més de 3.500 riders de Glovo durant els primers anys de l'empresa recalca que hi havia una situació de dependència clara. Entre altres motius exposats per arribar a aquesta conclusió, la magistrada fa constar que "els repartidors no desenvolupaven la seva activitat conforme als seus propis criteris organitzatius, sinó que actuaven seguint de manera estricta les directrius establertes per Glovo". Així ho reflecteix la sentència avançada per la cadena SER Catalunya i a la qual també ha tingut accés Nació.
També estableix que és l'empresa "qui ha de definir-se com a unitat productiva amb organització pròpia, i que és el repartidor qui se sotmet al seu control i direcció, sense tenir marge de disposició quant a la forma, lloc, temps i mig de prestació de servei". Sobre els arguments de l'empresa, que apuntaven que els repartidors tenien marge per a la decisió de com operaven, els jutjats asseguren que només tenien "una ínfima capacitat d'elecció de determinats aspectes de la prestació, en la seva majoria de caràcter accessori" i que la companyia "fixava tots els aspectes del servei: forma, preu, condicions de pagament i control de qualitat; i mitjançant algorismes, valoracions i geolocalització, exercia una supervisió contínua".
En un reportatge d'aquest diari sobre el models dels falsos autònoms de Glovo, diversos experts apuntaven a la rellevància dels canvis que ha anat anunciant la companyia els darrers mesos. "L'empresa que havia fet gala de dir que el nou món exigia la no presència de relacions laborals ara s'adona que ha de complir la normativa. I que les relacions laborals del segle XXI no han de suposar una desprotecció dels treballadors", exposava Albert Pastor, professor de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
