Alberto Fabra, en una roda de pemsa al Palau de la Generalitat Foto: XBP

Alberto Fabra confon lideratge amb determinació, dos conceptes que poden complementar-se o poden resultar antagònics. En el cas del president valencià s'imposa la segona opció. La mateixa determinació que l'ha dut a tancar Canal 9 en calent o a traçar una línia vermella contra la corrupció caiga qui caiga, amenaça ara de deixar-lo sol, sense ningú a qui liderar, al capdavant de l'exhaurit projecte del PP valencià. 

La política de "tolerància zero", que equival a no acceptar imputats ni en el govern ni en el grup parlamentari, li està donant més problemes que benefici polític. En primer lloc, perquè l'està obligant a prescindir d'alguns dels cervells més útils que l'envolten -el nombre de processats per corrupteles supera ja el centenar- i, en segon lloc, perquè està servint per a escenificar que el nepotisme és un element intrínsec i indissociable del seu partit.

Cessament del número dos d'Hisenda

La darrera víctima d'aquesta "línia vermella", que Fabra exhibeix com la major de les seues virtuts, és el secretari autonòmic d'Hisenda. Després de ser imputat dimecres passat per les irregularitats detectades en la construcció d'un centre de convencions a Castelló, Eusebio Monzó ha estat cessat pel Consell. Com sol ser habitual en aquests casos, la portaveu del govern, María José Catalá, ha insistit en la "honestedat i honradesa" de l'afectat. Però, en haver imputació, la doctrina li resulta aplicable i ha de deixar el càrrec.

Eusebio Monzó no era un home de palla en l'equip de Fabra. Era l'home que estava ordint, junt amb el conseller Juan Carlos Moragues, la missió més important de la Generalitat en tota la legislatura: forçar el ministre Montoro a reconèixer que el País Valencià és víctima d'un finançament "injust". De fet, el seu cessament arriba en el pitjor moment, just quan Fabra s'havia decidit a plantar-li cara al govern de Rajoy i a liderar una rebel·lió valenciana contra la suposada injustícia en el repartiment dels fons estatals. Els empresaris, indignats amb la paràlisi de la Generalitat, estan darrere d'aquesta maniobra.

Cal preguntar-se si ara, després d'un nou exemple del tuf corrupte que emana de tots els estaments governats pel Partit Popular valencià, Montoro tindrà pressa o interès per reunir-se amb allò que el mateix Fabra ha anomenat "lobby valencià". Entre els patrons comencen a alçar-se veus de denúncia contra la "putrefacció" que, diuen, impera en el sector públic valencià. El projecte polític d'Alberto Fabra -pendent encara de ser confirmat per Rajoy com a candidat en les pròximes eleccions autonòmiques- és com un buc corcat a la deriva del qual salten les rates.

Un nou projecte de Calatrava, a Castelló

Eusebio Monzó està imputat per les suposades irregularitats comeses en els contractes del Centre de Convencions de Castelló. Aquest projecte, encarregat a l'arquitecte valencià Santiago Calatrava, es troba totalment paralitzat sense que s'haja posat una sola pedra. Però només per l'avantprojecte la Generalitat va avançar el seu dia 2,7 milions d'euros. Esquerra Unida denuncià el 2011 davant la fiscalia que l'adjudicació al despatx de Calatrava -l'arquitecte mimat pels governs de Zaplana i Camps- s'havia fet sense concurs públic i sense la publicitat i concurrència que exigeix la llei.

El jutge instructor investiga també si els honoraris abonats són excessius per a un treball d'aquest tipus. En el moment de l'adjudicació del projecte, l'any 2007, Monzó era el responsable de la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, promotora d'algunes de les majors aberracions urbanístiques –Terra Mítica, Ciutat de la Llum, Aeroport de Castelló- perpetrades en territori valencià. La societat quedà dissolta l'u de gener passat per manca de recursos.