La línia de bus entre Prats i la Torre d’Oristà, a Osona, que gestiona l’empresa Sagalés a través d’una concessió, va fer el passat dilluns 7 de març el seu recorregut anual. El servei, de manera sorprenent, només funciona un dia a l’any, el primer dilluns de cada març.

Aquest dia és fan tres recorreguts d’anada i tornada de Prats, per la carretera vella i a primera hora del matí (de fet, cada un dels trajectes correspon a una línia, 490, 491 i 492). El viatge entre les dues poblacions dura 25 minuts i passa per Santa Creu de Jutglar, Sant Feliu Sasserra, Oristà i Olost. A la Torre d’Oristà para a la cruïlla i al centre, aquesta segona aturada es va implantar fa només uns anys.

Com és obvi, el servei no l’utilitza ni un sol usuari. El passat dilluns va ser una petita excepció. Com que la qüestió va aparèixer a les xarxes socials, va cridar l’atenció de curiosos i d’alguns mitjans de comunicació, que hi van fer pujar dues dones per ambientar la informació.

Aquesta és una pràctica habitual en algunes altres línies del país, tal com ha pogut constatar aquest diari. Pel que fa a Osona, també n’hi ha una altre de Sagalés que només circula un dia a l’any, el dissabte de Rams, entre Berga, Prats de Lluçanès i Vic. En aquesta ocasió, però, el servei està justificat perquè coincideix amb el Mercat del Ram. No és el cas de la línia de la Torre d’Oristà.

Línia deficitària

Segons un portaveu de l’empresa Sagalés, el servei entre Prats i la Torre d’Oristà forma part d’una concessió conjunta a la zona del Lluçanès que es va atorgar fa molt temps. És una línia deficitària, que no utilitza ningú i només es fa un dia a l’any per mantenir-la, tal com marca la llei.

La resposta la confirma el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que és qui atorga les concessions, tot i que, en aquest cas, va més enllà. “No hi ha cap il·legalitat, tot és correcte i és el que fixa la llei, que si no es vol perdre la concessió s’ha d’oferir el servei com a mínim un dia a l’any”, expliquen fonts de la conselleria. “Tampoc es dóna cap subvenció per fer la línia”, asseguren.

La clau de tot plegat, però, està en la possibilitat d’accedir a noves concessions al Lluçanès en un futur: les empreses que ja tenen una concessió tenen preferència. “O sigui, si s’ha de crear una nova línia d’autobús escolar a la zona, aquesta sí amb subvencions, llavors l’empresa Sagalés tindria preferència, en detriment d’altres empreses que volguessin participar al concurs. O serveis d’altres tipus, com per exemple, si es construís un gran centre logístic al territori i calgués oferir transport als treballadors”, apunten les mateixes fonts de Territori.

Per tant, la raó de mantenir una línia de bus amb un servei de només un dia a l’any és clara: cal preservar els drets preferencials per guanyar possibles i hipotètics concursos futurs. Tot aclarit.