La Superlliga ho torna a intentar gairebé dos anys després que el projecte fracassés. La competició ha presentat aquest dijous el decàleg de novetats que vol incorporar a través de El País i que incorporaran en una roda de premsa a Madrid. L'objectiu, com en l'anterior ocasió, és destronar la Champions League i prendre de les mans de la UEFA la màxima competició europea de clubs.

Tal com ha explicat el CEO de la Superlliga, Bernd Reichart, a l'octubre de l'any passat van iniciar un "procés obert de diàleg" amb 50 clubs del continent i altres actors del sector. En aquestes trobades, segons Reichart, s'ha arribat al consens que cal fer canvis perquè la base del futbol europeu "està seriosament amenaçada". Idea que comparteixen Joan Laporta i Florentino Pérez, que mantenen el suport de Barça i Reial Madrid a la nova competició.

En el segon intent de reviure la competició, es preveuen canvis respecte de la proposta inicial que no va tirar endavant. En primer lloc, es planteja una gran lliga europea composta per entre 60 i 80 equips, i que permet una distribució adequada dels ingressos. A diferència de la primera idea, en aquesta nova Superlliga no hi hauria membres permanents i tot es basaria pels mèrits esportius. Precisament el fet que clubs tinguessin plaça garantida va generar un fort rebuig dels aficionats al primer intent de Superlliga.

[noticiadiari]2/250299[/noticiadiari]
On no intervé la nova Superlliga és en les competicions nacionals. La proposta defensa el compromís dels clubs amb les lligues domèstiques malgrat que demana "reforçar-les i fer-les més competitives". A nivell econòmic, el decàleg sosté que per millorar la competitivitat dels clubs europeus cal repartir més recursos financers a tota la piràmide d'entitats i establir normes "rigoroses" de sostenibilitat financera.

El decàleg també reivindica que els jugadors i els clubs estiguin al centre, amb un missatge claríssim cap a la UEFA: "Les competicions europees no han d'estar governades per tercers que es beneficien del sistema sense assumir cap risc". A més, apunta cap als grans injectors de capital que en els últims anys han entrat al negoci del futbol, apuntant que "els clubs no han de construir-se en injeccions de capital de tercers que distorsionen la competició". Cal recordar que el PSG, controlat per Qatar, s'oposa frontalment a la Superlliga.

La proposta també reconeix que cal reenganxar les generacions més joves al futbol, i per això sosté que cal escoltar als aficionats per "intercanviar idees per millorar la seva experiència". Per altra banda, també defensa incrementar el finançament i la inversió al futbol femení per "elevar el seu perfil" i equiparar-lo a nivell de seguiment amb les competicions masculines. Per últim, defensa incrementar la solidaritat, i per això la Superlliga proposa destinar 400 milions d'euros anuals a equips que no participin en la competició i també a causes socials. Cal recordar que durant aquest any el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà sobre el litigi que mantenen la Superlliga i la UEFA pel suposat cas de monopoli que exerceix el màxim òrgan del futbol europeu.