El president nord-americà, Joe Biden, ha tornat d'un viatge llampec a Israel fet per mostrar-li suport després de l'atac de Hamàs, però també per exercir una posició de líder a la regió. Un intent abocat al fracàs perquè l'únic avenç assolit és el compromís -fins ara, ambigu- per obrir un corredor humanitari entre la franja i Egipte. Dijous, Biden es va dirigir a la nació amb un discurs des del Saló Oval. És el segon que fa des que és a la Casa Blanca, el que indica la transcendència del moment. Aquestes són sis claus que ajuden a entendre el difícil escaquer que Washington té al davant.
Un Washington conscient de l'embat
Biden va donar al seu discurs tot el dramatisme possible, assegurant que s'està davant "un punt d'inflexió" i que les decisions que s'adaptessin afectarien les properes dècades. Va alinear-se amb Israel sense matisos, assegurant altre cop que no era responsable de l'atac a l'hospital Al-Ahli. Però també va llançar missatges que mostren que l'Administració Biden és conscient de la complexitat del conflicte de l'Orient Mitjà. Va refermar el compromís amb la tesi dels dos estats i va tenir paraules de comprensió per la població palestina. [noticia]263938[/noticia]
Biden va unir Putin i Hamàs, "dues amenaces diferents", però coincidents en el seu enemic, les democràcies liberals. Per això va demanar al Congrés un ajut gegantí per a Gaza i Ucraïna. El president nord-americà sap que té un front obert a casa: el trumpisme és fort i la Cambra de Representants porta setmanes sense president per la fractura interna dins del Partit Republicà. Ha anunciat la seva candidatura a la reelecció. No es pot descartar que Biden, de 81 anys, es faci a un costat. Però quan falta un any per a les properes eleccions, els dubtes encerclen el Partit Demòcrata, on hi ha nerviosisme. El governador de Califòrnia, Gavin Newsom, estrella del partit, ha anunciat un viatge a Israel.
Contradiccions Washington-Tel Aviv
Els EUA i Israel són aliats estrets des de fa dècades. Però això no vol dir que no hi hagi tensions. Tradicionalment, Washington s'ha entès millor amb governs laboristes, menys agressius en temes que incomoden la Casa Blanca, com els assentaments. L'Administració Trump va suposar una lluna de mel amb Beniamin Netanyahu. Els Acords d'Abraham menystenien l'expedient palestí i suposaven una nova aliança Washington-Tel Aviv-Riad, amb l'ambaixada nord-americana a Jerusalem com a cirereta del pastís. Amb els demòcrates de nou a la Casa Blanca, la relació ha perdut escalf. Biden ha criticat les tendències autoritàries de l'executiu de dreta i extrema dreta a Israel. L'atac de Hamàs ha bandejat les crítiques. Però a la secretaria d'Estat, Anthony Blinken -jueu, per cert- no ha tingut altra que tornar a posar l'expedient palestí damunt la taula.
Preservar el lligam amb els països àrabs "moderats"
Hamàs s'ha sortit de moment amb la seva en el pla diplomàtic: ha aturat en sec l'acostament de l'Aràbia Saudita i Israel. Però no només això: ha provocat un enfrontament de tots els països considerats "moderats" en el conflicte, com Egipte i Jordània, amb Tel Aviv. Gaza és fronterer amb Egipte i Cisjordània amb el regne de Jordània. Tots ells han plantat Biden, que havia previst una reunió conjunta amb els líders egipci, jordà i el president de l'Autoritat palestina, Mahmud Abbas. L'atac a l'hospital ho va impedir. [noticia]263897[/noticia]
Els EUA no es poden permetre el luxe de tenir els països àrabs aliats irritats. Uns estats que temen l'agitació pro-palestina al carrer. L'actitud de Tel Aviv per dificultar l'entrada d'ajuda humanitària només indigna el Caire i Jordània, que tampoc volen sentir parlar de moviments de població palestina als seus països. Una humiliació més als palestins que crisparia líders com el general Al-Sisi a Egipte o el monarca jordà Abdullah, que va aprendre del seu pare, l'astut Hussein, com se sobreviu en un polvorí.
Bombes a Gaza, festa a Pequín
El retorn de la guerra a Israel ha coincidit aquesta setmana amb la cimera sobre desenvolupament global celebrada a la capital xinesa per 130 països. L'encontre pretén reforçar la nova ruta de la seda xinesa i respon a l'estratègia engegada per Xi Jinping. La imatge de la trobada a Pequín ha ofert una imatge enfrontada a la d'un Biden a un Israel en flames. Xi ha repetit aquests dies missatges conciliadors, cridant a refredar la crisi a Gaza i criticant la resposta israeliana per anar més enllà de l'autodefensa. El líder xinès ofereix una imatge de diplomàcia suau i aparentment acollidora mentre Biden beneeix Netanyahu i les bombes enrunen Gaza.
Putin surt de l'aïllament
Un altre actor en hores baixes ha tret el cap somrient aquests dies. Vladímir Putin ha aprofitat la cimera xinesa per deixar-s'hi veure i trobar-se amb Xi. Putin ha criticat Israel i ha defensat la causa palestina mentre la guerra a Israel li permet distreure els focus d'Ucraïna, ni que sigui per un temps. Calculador i cínic, es permet mostrar preocupació pel que fan altres a la franja, on les imatges de cruesa competeixen amb les del Donbass. En el seu cap batega la pregunta de fins a quin punt l'extensió de la guerra a l'Orient Mitjà desgastarà Washington com a aliat de Zelenski.
La UE, atrapada
La crisi de Gaza també ha posat a prova un altre front exterior dels EUA com és la Unió Europea. Amb divisions internes, la Unió ha donat suport a Israel però el pas dels dies, a mesura que anava creixent el nombre de civils palestins morts i edificis derruïts, el posicionament més justificador de Tel Aviv d'Ursula von der Leyen perdia davant el del president del Consell Europeu, Charles Michel, alineat amb Pedro Sánchez, president de torn i que no s'han cansat de cridar Israel a la "proporcionalitat". Això ha mostrat una dissonància amb els accents de Washington, molt més acrític amb Tel Aviv. La UE no abandonarà aquest matís crític amb l'Israel de Netanyahu.Tots els actors de l'actual conflicte mostren una intransigència envoltada de mística que fa presagiar més dolor. En la part final del discurs de Biden, no tan referenciada pels mitjans, apareixia "l'esperit d'Amèrica". Biden, que es va foguejar en política internacional a la Comissió de Relacions Exteriors del Senat, no pertany a l'escola neocon, però en el seu missatge va invocar l'"excepcionalitat" dels Estats Units. Va parlar de "la promesa d'Amèrica": "Estem lluitant pel mateix des de fa 250 anys". Va definir els EUA com "la nació indispensable i un far pel món". El lideratge dels EUA està qüestionat, però Washington avisa que és "més fort que mai". Aquesta és la promesa.
[plantillagaza]
