[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Les estretors parlamentàries del govern en solitari d'ERC han situat els pressupostos que Jaume Giró ultimava aquests dies al Departament d'Economia i que haurà de rematar Natàlia Mas al punt de mira. Pere Aragonès i el seu partit no tenen ganes de pactar-los amb el PSC i Junts no li posarà fàcil malgrat la pressió. Els juntaires necessiten que hi hagi eleccions més aviat que tard per evitar que la seva decisió de deixar el Govern -i les conseqüències que se'n deriven i que avui es continuaran veient al DOGC- els passi factura interna.

Així les coses, apareix a l'horitzó una possible pròrroga dels comptes. És una fórmula paralitzant, però no dramàtica segons els experts i que es pot compensar amb pedaços al Parlament -que també necessiten vots però que poden ser més factibles. La pròrroga l'han usada els darrers presidents de la Generalitat de Junts i també Pedro Sánchez. 

L'escenari de la pròrroga dels comptes vigents, elaborats per Giró i que van votar els comuns després que la CUP es despengés de la negociació, no és desitjable en l'actual context econòmic i social i estarà sotmès a les múltiples tensions del moment. Ahir Sánchez ja va lamentar, a la recepció del 12 d'octubre a Madrid, que ERC no acceptés els seus vots. Passa, però, que no serien gratuïts i que Aragonès cometria un error si encarés la negociació dels comptes catalans com un compartiment estanc, com una carpeta aïllada. Ha d'aplicar una teoria de jocs que necessita, en primer lloc, claredat sobre el preu de cada oferta.

Perquè es pot sospitar que la socialista té un punt d'enverinada vistos els precedents: si el grup de Salvador Illa, el més nombrós del Parlament i que opta per una oposició dura tot i que no agra, vota els comptes d'Aragonès, ja se'n pot oblidar ERC d'obtenir a Madrid alguna contrapartida a canvi de votar els pressupostos generals de l'Estat que es van presentar la setmana passada, i també que la taula de diàleg doni aquesta tardor els fruits esperats. Ahir Sánchez va insistir en que no hi ha "prou suports" per reformar el delicte de sedició. Es referia a que Esquerra no li garanteix encara els seus 13 vots.

Pel president espanyol és més barat ordenar al PSC que voti els pressupostos catalans -no ha de patir perquè cap pressupost autonòmic ha servit per la independència i Illa no s'hi resistirà- que fer cessions en els seus i en la desjudicialització. Això darrer implicaria canviar el codi penal i donar ordres incòmodes i a la Fiscalia i a l'advocacia de l'Estat. Avui Sánchez compareix al Congrés per parlar de les mesures anticrisi i segurament tindrem alguna pista més.

El debat dels pressupostos no pot fer-se amb una mirada estreta, ha de ser global en tots els escenaris i també rigorosa sobre els efectes reals de prorrogar més enllà dels discursos oportunistes. Sense majoria al Parlament, però amb capacitat d'incidència i expectatives a Madrid, el president ha de valorar què és millor per a l'interès de la ciutadania i per avançar en la resolució el conflicte amb la que, en teoria, els socialistes estan compromesos. Ha de triar entre uns pressupostos fàcils a Catalunya que, a canvi, certificarien el fracàs de la seva estratègia negociadora amb el govern espanyol; o bé prorrogar els comptes de 2023 -quan es tramitin els de 2024 hauran passat unes municipals i espanyoles- i intentar treure contrapartides en matèria d'inversió -sempre que es compleixin després, com sí que passa amb les d'armament- i desjudicialització. La tria no és fàcil.
    

---

Avui no et perdis

» Sánchez es pregunta si ERC vol els vots del PSC per als pressupostos; per Pep Martí.

» Dades | Així dispara l'Estat la despesa de l'exèrcit: més de 20.000 milions en armament en quatre anys; per Roger Tugas Vilardell.

» Fil directe: «Benvinguts al fang»; per Joan Serra Carné.

» Un Govern sense vicepresidència per primera vegada des del 2006; per Carme Rocamora.

» Opinió: «Per prats ignots»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» El 12‑O a Barcelona es decanta per Vox; per Pep Martí.

» Christiane Stallaert: «S'ha intoxicat la joventut sobre l'imperi espanyol, que mai fou integrador»; per Pep Martí.

» Condemnen l'exalcalde d'Alcarràs Miquel Serra a un any d'inhabilitació per desobediència.

» Opinió: «Ni putes ni nimfòmanes»; per Alba Carreres.

» Entrevista a Joel Díaz: «Perdre la feina, per mi, és un límit de l'humor»; per Albert Vilanova.

» Ciència en societa | Per què és tan important el darrer Nobel de Fisiologia?; per Cristina Junyent.
 

---

 El passadís

El govern espanyol no sap o no vol posar-hi solució, però mediàticament la passa magra a Catalunya cada cop que hi ha dades de l'execució pressupostària en infraestructures. El 30 de setembre apareixen, tradicionalment, les del primer semestre de l'any en curs. Aquest any, però, i segurament per intentar que passessin més desapercebudes, el Ministeri d'Hisenda va retardar-ne la publicació i no van aparèixer fins al dimarts, 11 d'octubre. Una data posterior a la presentació dels pressupostos, que preveuen una inversió i una execució molt superior a la realitat de cada any. Les dades de l'execució del primer semestre de 2022 eren especialment dolentes: Catalunya és on menys s'ha executat en percentatge. Una realitat que és difícil de maquillar o amagar per més que es jugui amb les dates. 

Vist i llegit

El Periódico de España, el rotatiu de Prensa Ibérica pensat per incidir a la capital de l'Estat, va celebrar ahir el seu primer aniversari. Juan Cruz hi entrevistava a Martin Baron, exdirector del Washington Post, un mitjà que compagina amb èxit el format de paper amb el digital i que és de referència. Baron va dirigir el Boston Globe quan van destapar un escàndol d'abusos a l'Església catòlica que va explicar la pel·lícula Spotlight -demà a la nit l'emet TV3 i us l'aconsello- i es reclama hereu de Ben Bradlee, llegenda del periodisme americà que va destapar els anomenats Papers del Pentàgon i que recull una altra bona pel·lícula sobre periodisme, The Post. A l'entrevista de Cruz, Baron desmenteix que el periodisme en l'era digital sigui pitjor, alerta sobre deixar-se dur per les xarxes i afirma que "el prestigi dels grans mitjans no depèn del canal pel qual es difonen les notícies, sinó de qui les elabora". 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1909 fou afusellat el pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna (us aconsello aquest reportatge de Pep Martí per saber-ne més). Ferrer i Guàrdia va ser el boc expiatori de la Setmana Tràgica, una revolta que es va saldar amb desenes de morts, vagues i crema d'esglésies i convents arran de les protestes contra la guerra colonial al Marroc. El pedagog, d'idees anarquistes, fou considerat el principal instigador i res es va poder fer per frenar el fatal desenllaç. El poeta Joan Maragall va escriure l'article "La ciutat del perdó", que La Veu de Catalunya no arribà a publicar, demanant clemència. La pel·lícula La ciutat cremada, d'Antoni Ribas, retrata aquells dies.

 L'aniversari

Avui hauria fet 83 anys un altre llibertari, el periodista Ramon Barnils. Va néixer a Sabadell tot i que va criar-se a Sant Cugat del Vallès i va morir a Reus l'any 2001. Conegut pel seu estil mordaç i irreverent va ser un dels grans periodistes de la Transició. Va estar compromès amb els ideals independentistes i d'esquerres i es va fer popular per les seves columnes i intervencions radiofòniques. El 2006 el Grup de Periodistes Ramon Barnils va elaborar aquest vídeo en el marc de l'exposició Ramon Barnils, periodista de referència. Us ajudarà a entendre perquè no ens hem de cansar de reivindicar-lo i recordar-lo.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l