¿Es correspon la trama de l'Eixample amb un disseny de caràcter cabalístic? ¿Ildefons Cerdà va projectar la nova Barcelona a partir de criteris holístics influït per la maçoneria? Aquestes preguntes són les que intenta respondre el volum La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l'Eixample (Angle Editorial, 2015) a càrrec de l'historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències socials de la Universitat de Barcelona, F. Xavier Hernàndez Cardona, amb il·lustracions de Mar Hernández Pongiluppi.

Hernández Cardona, autor dels llibres Born 1714. Memòria de Barcelona i 1714. El setge de Barcelona, així com la sèrie de llibres Història militar de Catalunya i del volum Els exèrcits de Catalunya, que han fixat la imatge actual dels uniformes militars de la Guerra de Successió, planteja en aquest nou llibre la hipòtesi que el traçat de l'Eixample respon a diverses lògiques, entre les quals destaca "la influència de la càbala", tal i com destaca l'autor al pròleg.

Un tramat sefiròtic

De fet, l'autor defensa que Ildefons Cerdà, que era maçó, va plantejar la seva proposta urbanística amb l'anomenat arbre sefiròtic com a influència principal. Es tracta d'una matriu també anomenada arbre de la vida que connecta diferents punts a través d'una malla amb línies que s'encreuen entre sí, i que va tenir força influència en els maçons com a full de ruta per arribar a la perfecció i la serenitat.

  Doncs bé, segons l'autor del llibre Cerdà es va inspirar en aquest tramat per donar forma a l'Eixample, situant algunes interseccions en els punts més destacables de la nova ciutat que va projectar, en especial en el centre neuràlgic que ell va situar a la plaça de les Glòries, a més d'altres punts de referència situats en punts identificables de la ciutat actual com les places de Francesc Macià, Espanya i Universitat i els carrers d'Urgell, Travessera de Gràcia, Passeig de Sant Joan i Bac de Roda.

Reivindicació de Pascual Madoz

Segons aquesta hipòtesi el nou traçat no només combinava principis inspirats en la càbala, sinó que a més se servia d'ella per aportar solucions quant a habitabilitat, salubritat i condicions higièniques d'acord amb els principis maçònics. A més, l'autor recorda que la maçoneria va arribar a Cerdà de la mà de Pascual Madoz, una figura que Hernández Cardona reivindica com a clau en la construcció de l'actual Barcelona, ja que va ser qui va possibilitar l'enderrocament de les muralles de la ciutat i per tant obrir el camí al desenvolupament de l'Eixample.

Amb gran profusió d'il·lustracions i esquemes l'obra dóna pistes de la possible connexió entre aquesta organització lliurepensadora, el llegat de la càbala jueva i el projecte de Cerdà, concloent que tot plegat va suposar un pas important en la construcció d'una ciutat que es va modernitzar amb un pla que encara avui és exemplar arreu del món.