El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha donat la raó a Google en la seva disputa amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i ha conclòs que els buscadors d'Internet no són responsables de les dades personals incloses en altres pàgines web. A més, l'advocat general que ha tractat el conflicte, Niilo Jääskinen, ha recordat que les directives europees no estableixen cap tipus de "dret a l'oblit" generalitzat i per tant, no es pot exigir als motors de cerca que eliminin una informació personal publicada a Internet, encara que un usuari ho demani. El dictamen de l'advocat del tribunal no és vinculant però els jutges solen seguir aquest tipus de recomanacions.

La disputa judicial es remunta al 1998, quan un diari d'àmbit estatal va publicar a la seva edició impresa dos anuncis relatius a una subhasta d'immobles relacionada amb l'embargament derivat de deutes a la Seguretat Social. En l'article, es mencionava una persona com a propietària dels immobles. Posteriorment, aquesta informació va sortir publicada a la versió on-line.

El 2009, l'antic propietari dels immobles subhastats va demanar a l'editorial del diari que eliminés el seu nom de la pàgina web, però el rotatiu s'hi va negar al·legant que la publicació s'havia fet per ordre del ministeri espanyol de Treball i Assumptes Socials. El 2010 el demandant va sol·licitar a Google que, en posar el seu nom i cognoms sencer al buscador, deixés d'aparèixer la informació relativa a la subhasta publicada al diari.

Davant la negativa del diari i de Google, l'afectat va posar una reclamació davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) contra l'editorial i contra el buscador. L'AEPD va desestimar la reclamació contra l'editorial però va demanar a Google que impossibilités que en les seves cerques aparegués el nom de l'afectat associat a les subhastes. Google va elevar aleshores el cas a l'Audiència Nacional, que al seu torn va emetre una sèrie de qüestions al Tribunal Superior de Justícia de la UE, les quals han estat contestades ara per l'advocat Jääskinen.

Jääskinen ha donat la raó a Google i per tant considera que no té l'obligació eliminar el nom de l'afectat dels seus motors de cerca. L'advocat general conclou que "una autoritat nacional de protecció de dades no pot requerir a un proveïdor de serveis de motor de cerca a Internet que retiri informació del seu índex", a menys que no hagi respectat els codis d'exclusió o que no hagi respectat la sol·licitud d'una pàgina web d'actualitzar la seva memòria oculta.

D'altra banda, l'advocat recorda que la directiva europea sobre protecció de dades no estableix cap "dret a l'oblit" generalitzat i per tant, "no es pot invocar aquest dret a proveïdors de serveis de motor de cerca sobre la base de la directiva, encara que aquesta s'interpreti segons la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea", diu Jääskinen en l'escrit.