La unitat

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La unitat és un miratge. En el cas del procés, es va convertir en una paraula sacralitzada, fins que va quedar rebregada, perquè de tant que es va utilitzar sense respectar-ne el significat va perdre la seva essència. Fins i tot en els moments de xoc més dur amb l'Estat, l'independentisme no va desplegar una unitat ortodoxa, perquè era latent la lluita partidista pel predomini en l'espai sobiranista. Una pugna que ha acabat en discrepància sense maquillatge en aquesta Diada.  

La unitat no és fàcil de practicar, tampoc a l'unionisme. Va quedar certificat aquest dimecres en l'acte organitzat per Societat Civil Catalana per analitzar, cinc anys després, els plens del 6 i 7 de setembre del Parlament, en què es van validar les anomenades lleis de desconnexió. S'hi van reunir diputats i exdiputats -tots homes- del PP (Alejandro Fernández), PSC (David Pérez), Ciutadans (Carlos Carrizosa) i Catalunya Sí que es Pot -antiga marca dels comuns- (Lluís Rabell), que van convenir que la millor manera de definir el sobiranisme era equiparant-lo a un moviment d'arrel populista. El col·loqui va permetre arribar a una conclusió: en aquelles jornades parlamentàries carregades d'adrenalina, el constitucionalisme va fer front comú per oposar-se al desafiament independentista, una unitat que va ser possible el 2017 i que avui es veu inviable. Perquè els ponents van discrepar de les concessions polítiques que es podien fer a les forces sobiranistes. Els acords sense fissures, com el que van soldar els constitucionalistes fa un lustre, no són tan senzills de conservar. 

Tornant a l'Onze de Setembre, la prèvia tan agra d'aquesta Diada ha retirat el vernís d'unitat que l'independentisme encara mantenia en oasis cada cop més secs. El divorci s'ha oficialitzat i ja es diu en públic el que fins fa poc es deia en privat: si Gabriel Rufián és capaç de dir-li "tarat" a Carles Puigdemont, ahir Jordi Sànchez li deia mentider a Oriol Junqueras. És una evidència que el relat antipartits de l'ANC no contribueix a vigoritzar el moviment ni refer confiances, de la mateixa manera que les promeses incomplertes de les formacions polítiques -cap de tan frustrant per a les bases com la declaració fallida del 27 d'octubre de cinc anys enrere- han escampat el desencís. Culpes repartides. Però si d'una cosa ha servit la topada entre l'ANC i ERC en els darrers dies ha estat per esmicolar mites, com el de la unitat mal entesa, la que vol dir uniformització.

A l'independentisme no l'ajuda el retret continuat. Li convenen dosis de veritat, les que han de traslladar els partits a les bases. I li convé també ambició carregada de sensatesa, la que hauria de motivar l'acció del sobiranisme civil. La unitat, per no esdevenir un miratge, hauria d'evitar conjugar la traïció cada cop que apareixen opinions discrepants sobre com ha de ser el futur del procés. La unitat hauria de voler dir sumar, des de la voluntat de governar per a majories. Però la unitat queda avui lluny. Perquè aquesta Diada serà un plebiscit sense una lectura clara, perquè afloraran les protestes als partits per la falta d'una horitzó clar, però serà complicat determinar si és un posicionament dominant entre l'electorat independentista. Els plebiscits, que casen malament amb la unitat, es resolen a les urnes.  
 

---

Avui no et perdis

» La Diada que va propulsar el procés; per Oriol March.

» Opinió: «Tornem-hi, per vèncer»; per Elisenda Paluzie.

»Opinió: «Infinites proves d'esforç»; per Francesc-Marc Álvaro.

»El jutge arxiva la macrocausa contra 200 persones pels talls de Tsunami Democràtic; per Bernat Surroca.

»El bloc conservador del CGPJ bloqueja el primer intent de renovació del TC; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Indultar Puigdemont»; per Oriol March.

»El Govern distribuirà ventiladors a les escoles on fa més calor; per Irene Montagut.

»La vacunació de la quarta dosi de la Covid començarà el 26 de setembre; per Lluís Girona.

»L'Estat estudia fer un túnel sota la Diagonal per a una futura línia de Rodalies.

» ​El BCE aprova una pujada històrica dels tipus d'interès per frenar la inflació; per Pere Pratdesaba.

»Qui recollirà els paquets d'Amazon quan els conserges desapareguin?; per Laura Colell.

»Pujol i Tarradellas es «reconcilien» en vigílies d'una Diada dividida; per Pep Martí.
 

---

 El passadís

D'estar sota la lupa judicial a l'Hospitalet de Llobregat a liderar la delegació internacional de la Generalitat a Sud-àfrica. El Govern ha situat aquesta setmana Laureà Fanega al capdavant de l'oficina que inaugurarà a Pretòria, curiosament menys de dos mesos després que la jutgessa que investiga el cas del Consell Esportiu arxivés la causa contra ell. Fanega havia estat cap d'Esports i Joventut de l'Ajuntament encapçalat per Núria Marín -també deslliurada el mateix dia per la magistrada-. No era un imputat tan mediàtic com els polítics que van desfilar pel jutjat, però Fanega apareixia en nombrosa documentació de la UDEF de la Policia Nacional i va estar durant mesos entre els investigats, ja que era un dels principals tècnics municipals que controlava els tràmits de les qüestionades subvencions del consistori cap a l'entitat esportiva, els responsables de la qual estan acusats de frau i malversació.

Un dels partits que més ha carregat contra l'Ajuntament per aquests fets és precisament ERC, qui lidera la Generalitat, que ara ha nomenat Fanega. En tot cas, la decisió no ha estat discrecional ja que, des de fa un temps, els delegats internacionals es trien en un concurs obert convocat pel Departament d'Acció Exterior, amb un jurat format per experts de l'àmbit internacional i de recursos humans de la conselleria capitanejada per Junts. L'extècnic de l'Hospitalet és doctor en Ciències de l'Educació Física i l'Esport per la Universitat Ramon Llull, i compta amb un màster en Direcció Pública per Esade i un màster en Direcció i Lideratge Públics per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, amb especialitat en Alta Gerència Pública.

Vist i llegit

Mijaíl Jodorkovski és un dels oligarques que va multiplicar la seva fortuna de la nit al dia en el procés de privatització dels béns de Rússia durant els mandats de Borís Ieltsin. Al capdavant de Yukos -era president de la petroliera-, Jodorkovski va pensar que amb Vladímir Putin al poder les coses serien com amb Ieltsin. Es va equivocar. Quan l'empresari va decidir enfrontar-se al nou líder del Kremlin, va caure en desgràcia. Va acabar empresonat i es va convertir en opositor, primer des de Moscou i, després, des de Londres. Jodorkovski ha publicat llibre aquesta setmana: es titula The Russia Conundrum. En la primera entrevista de promoció a The Guardian, anima els russos a boicotejar la invasió a Ucraïna i, sobre, Putin, el defineix com un "camaleó", amb un discurs ajustat a cada interlocutor per satisfer els seus interessos. Si més enllà del llibre, vol aprofundir en la figura del magnat instal·lat a Gran Bretanya, és molt recomanable el documental Citizen K, que es pot veure a Amazon Prime.    

 El nom propi

El Palau de Buckingham va comunicar, poc després de dos quarts de vuit del vespre d'aquest dijous, la mort d'Elisabet II. Durant el matí ja s'havien disparat totes les alarmes al Regne Unit, després que l'equip mèdic de la monarca mostrés una "profunda preocupació" per la seva salut, que havia orientat els focus cap al castell de Balmoral, la residència d'estiu de la reina. L'última aparició pública d'Elisabet II va ser dimarts, quan va rebre la nova primera ministra, Liz Truss, la quinzena cap de l'executiu sota el seu regnat. De la trobada a Balmoral només se'n van difondre fotografies i es va veure una monarca molt més fràgil. La setmana acaba amb el comiat a una figura clau per entendre l'era moderna al Regne Unit, que va encarnar l'ortodòxia de la monarquia. Aquest febrer havia celebrat 70 anys de regnat. Us recomano que recupereu aquesta peça analítica que firma el nostre company Pep Martí. 

 Els imperdibles

No és una novetat editorial, però és un llibre per recuperar si es vol tenir un retrat precís de la vida del poble rus de l'últim mig segle. Emmanuel Carrère broda el gènere de la biografia novel·lada a Limónov (Anagrama), un retrat extraordinari d'un personatge estrambòtic, poeta durant els anys de la Unió Soviètica, emigrant a Nova York i vagabund, escriptor d'èxit durant l'etapa a París, soldat a la guerra dels Balcans, activista polític en el retorn a Moscou, amb pas inclòs per la presó. Carrère radiografia una vida fora de convencionalismes, que no deixa indiferent, tampoc per les idees polítiques del protagonisme, desplegades a contracorrent de la història. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana i bona Diada!

 ​