Els portaveus de tots els partits polítics asseguren que l’acord per una proposta de llei de renda garantida és cada vegada més a prop, malgrat les diferències. Així ho han explicat a la plaça de Sant Jaume, davant de la Generalitat, on des d’ahir 15 membres de la plataforma que va presentar la ILP en favor de la renda garantida fan un dejuni per reclamar l'acord, i que culminarà demà amb una manifestació. La prestació que cal destinar als menors de la família i el pla d’inserció associat a l’ajut encara generen, però, discrepàncies.
 
En l’acte, improvisat sota les carpes per culpa del mal temps, el diputat de Junts pel Sí, Chakir El Homrani, ha defensat la proposta que ha presentat el govern. “Estem davant d’un canvi de paradigma. Ja som a l’última part de la negociació. És cert que tenim les nostres diferències, però tenim l’obligació d’arribar a un acord”, ha afirmat. Tanmateix, el govern no contempla, de moment, una partida concreta per a la Renda Garantida, tot i que ha ampliat el pressupost per a la Renda Mínima d’Inserció i les polítiques d’ocupació vinculades fins als 243 milions d’euros, 70 milions més que el 2015.

Per això, l’oposició presentarà esmenes perquè s’inclogui una partida concreta en els pressupostos del 2017. Marta Ribas, de Catalunya Sí Que es Pot, ha remarcat que “ja s’han posat prou pedaços a la situació de vulnerabilitat de moltes famílies”. “La llei ha de ser molt ambiciosa i ja després negociarem com l’apliquem i amb quins terminis”, ha remarcat. També la portaveu de Ciutadans, Noemí de la Calle, considera que una partida concreta és imprescindible. Al seu torn, el promotor de la ILP, Diosdado Toledano, ha assegurat que si el govern no contempla cap partida “s’està prenent el pèl a la ciutadania”.
 
El pla d’inserció laboral, un dels motius de debat
 
A més, la proposta que ha posat sobre la taula Junts pel Sí contempla que la prestació es vagi desplegant en un màxim de cinc anys. Per contra, l’oposició i els promotors de la ILP consideren que el desplegament no hauria d’allargar-se més de dos anys. Així, ara per ara, el primer any l’ajut es cobraria només en un 75% i, de mica en mica, s’aniria ampliant. “És un increment tan gran que, per això, demanem poder-ho fer progressivament", ha explicat en reiterades ocasions la consellera de Treball, Assumptes Socials i Ciutadania, Dolors Bassa.
 
Alhora, els ajuts de la Renda Garantida, que haurien de substituir a partir de l’any vinent la Renda Mínima d’Inserció i que amplien el ventall de famílies que se’n veurien beneficiades, inclouen 150 euros per a un pla d’inserció laboral. Així, des del primer any, a la persona que rebi la prestació se li oferirà un pla individualitzat per trobar feina. Tanmateix, si durant el segon any aquesta persona renuncia a trobar-ne cap, aleshores se li podrien retirar aquests 150 euros. Si no n'ha trobat però ha participat del pla d'inserció laboral, aquest ajut es mantindrà. Si la persona trobés una feina a temps parcial, se li retiraria només una part de la renda.
 
És en aquest punt on tots els partits de l’oposició hi estan en contra. “Tothom que compleixi amb els paràmetres que marqui la llei ha de tenir accés als ajuts sense condicions”, ha asseverat Ribas. Toledano ha explicat I Mireia Vehí, de la CUP, ha afegit que ara per ara la proposta de llei imposa massa tràmits a les famílies, en un procés burocràtic que pot resultar “humiliant”. Per això, és partidària d’agilitzar els papers per tramitar-la.
 
Més ajuts per als infants
 
A més, els partits de l’oposició també retreuen a la consellera Bassa que no hagi contemplat dins de la Renda Garantida una partida més quantiosa per als infants de la família. Per ara, la proposta de Junts pel Sí contempla que la segona persona de la família amb dret a cobrar la prestació rebi el 50% de la renda, uns 332 euros mensuals. La resta de membres, com ara els menors d’edat, rebrien uns 100 euros anuals més, el que suposa només vuit euros mensuals, que són compatibles amb altres tipus de subvencions. 
 
La promotora de la ILP havia demanat que la resta de membres de la unitat familiar cobressin el 30% de la renda garantida. Sembla ser, però, que en les darreres negociacions, el govern s’hauria avingut a apujar aquests diners fins als 75 euros mensuals, tal com explica el promotor de la ILP Diosdado Toledano.