Una possibilitat que ha avançat El Periódico i amb la qual treballen tant el Govern com les empreses subministradores. En aquest sentit, si alguns indicadors de qualitat baixen per sota dels llindars establerts en la normativa, l'aigua deixaria de ser apta per al consum humà, encara que no suposés un risc per a la salut.
[noticia]267870[/noticia]
[intext1]
Clorurs o trihalometans
El reial decret 3/2023 regula els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua per al seu consum, control i subministrament. Determina els nivells màxims d'una quarantena de substàncies com l'arsènic, el cadmi, l'urani, els nitrats o el mercuri, entre altres.En el moment que les analítiques de l'aigua identifiquen que qualsevol d'aquestes substàncies ha superat el llindar legal, les empreses subministradores i les entitats sanitàries han de recomanar deixar-la de consumir. Normalment, suposa que no es pugui ni beure ni cuinar, però sí que es pot utilizar tant per dutxar-se com per rentar plats.
[noticia]269923[/noticia]
Es tracta del que ha passat aquests dies a Ripoll i Campdevànol. La superació puntual del nivell d'arsènic -un mineral molt present a les roques de la Vall de Ribes- ha provocat que l'aigua deixés de ser apta per al consum humà. Aquesta setmana, després de les pluges, el cabal ha augmentat significativament i la concentració d'arsènic ha baixat dels 10 micrograms per litre.
En el cas de la regió metropolitana de Barcelona, segons la informació d'El Periódico, dos dels elements que es podrien superar són els clorurs i els trihalometans. Malgrat les recents millores en potabilitzadores com la de Sant Joan Despí, si les reserves continuen disminuint, potser no són suficients per complir allò que dicta la normativa.
[noticia]269031[/noticia]
En aquest sentit, cal tenir en compte que la sequera ha obligat a aprofitar el màxim els recursos hídrics alternatius, com la dessalació i la regeneració. En el cas del Llobregat, per exemple, el 50% de l'aigua potabilitzada provés de l'ERA del Prat del Llobregat, el 25% d'altres depuradores i només un 25% de l'embassament de la Baells.
En el cas de l'aigua procedent del Ter, per la seva banda, s'ha previst una inversió de 123 milions d'euros per modernitzar la potabilitzadora de Cardedeu. Es tracta de la partida més gran prevista als pressupostos 2024 i ara caldrà veure, amb els comptes rebutjats, com es pot tirar endavant.
[impacte]
