En una carta certificada a la qual ha tingut accés NacióDigital i que té data de registre d'entrada a l'ajuntament del 12 d'abril, el Govern va notificar que estava fent els tràmits per vendre dos dels lots que finalment es van subhastar. El consistori, però, no va arribar a respondre a la notificació, firmada per la sub-directora general d'herències de la Generalitat, Natàlia Muixí, en què demanava si l'ens municipal volia fer ús del seu dret de retracte preferent.
Un dels dos immobles, de fet, era el pis del carrer Blasco de Garay, a Poble-Sec, que va ser ocupat per les entitats veïnals crítiques amb la subhasta. Unes protestes a les quals l'ajuntament va donar suport i, de fet, el ple va reclamar formalment a la Generalitat que aturés la venda d'aquests lots en un pronunciament promogut pel govern de Barcelona en Comú que va rebre el suport de Cs, PSC i CUP, i l'abstenció del PP. El Govern, però, assegura que el consistori mai no va respondre la carta que havia rebut un mes i mig abans.
Carta del Govern a la Generalitat, notificant la subhasta by naciodigital on Scribd
Fonts municipals, però, han evitat entrar a valorar la carta, més enllà de constatar que diversos membres de l'ajuntament i la Generalitat s'han intercanviat missatges en les darreres setmanes. En tot cas, insisteixen en el fet que la subhasta dels immobles és "una decisió política que vulnera el dret a l'habitatge", i consideren que "és una incoherència desfer-se de patrimoni en l'actual situació d'emergència habitacional que es viu a Catalunya". Hi ha gairebé 350 famílies en llista d'espera de la Mesa d'Emergència del Consorci d'Habitatge de la capital catalana, que comparteixen el consistori (40%) i el Govern (60%).
L'ajuntament defensa que en aquest mandat ha comprat més de 500 pisos i ha impulsat la construcció de 4.500 pisos amb una inversió de 500 milions d'euros, mentre que el Govern ha adquirit cinc pisos a Barcelona i ha impulsat 36 d'obra nova. A més, critica que la Generalitat ha aportat durant el mandat el 20% dels habitatges que li correspondrien a la Mesa d'Emergència, on té una participació del 60%. Al consistori calculen que hauria d'haver entregat 1.053 habitatges, però n'ha aportat 191.
350 famílies esperant pis
"El país no es pot permetre perdre ni un pis públic. Estem parlant de 350 famílies en llista d'espera de la Mesa d'Emergència", sostenen les citades fonts municipals, que critiquen la "manca de preocupació pel dret a l'habitatge" del Govern. Agreguen que "les queixes del consistori en relació a la gestió dels béns procedents d'herències intestades no són noves". Recorden, a més, que el 2017 l'Ajuntament va presentar al·legacions contra la seva expulsió de la Junta d'Herències i d'altres orientades a participar en la decisió de subhastar o no aquests béns.
Des de la Generalitat, però, repliquen que molts dels immobles que es van subhastar no eren habitables, sinó que es tractava de solars o pisos sense cèdula d'habitabilitat, motiu pel qual no podien servir per allotjar famílies sense llar. De fet, insisteixen que, per a aquestes persones en dificultat, l'opció de vendre els immobles i usar els recursos per adquirir nous pisos habitables és més útil.
Comprar fins a 40 pisos amb els recursos obtinguts
Segons ha anunciat el departament de Vicepresidència i Economia, amb els 3,8 milions d'euros aconseguits pels 27 immobles venuts s'adquiriran entre 30 i 40 pisos procedents d'execucions hipotecàries d'entitats financeres per un cost de 2,9 milions. Igualment, el Govern proposarà a la Junta d'Herències que els 0,9 milions d'euros restants també es destinin a polítiques d'habitatge social.
En tot cas, segons l'executiu català, només van notificar específicament dos dels immobles subhastats com a deferència, perquè es va considerar que tenien un valor o distintiu especial. Des del desembre del 2017, en canvi, està penjat a internet el llistat total d'immobles provinents d'herències intestades en mans de la Generalitat i esperant subhasta, un arxiu al qual els secretaris d'ajuntament hi accedeixen sovint per valorar si opten al dret preferent d'adquisició. Per això, el Govern lamenta que l'ajuntament "menteix" quan afirma que no estava informat de les finques que es vendrien. "Mai no ha manifestat cap tipus d’interès sobre cap d'elles", afegeix.
El llistat, accessible des de fa mesos, és el següent:
Llistat d'immobles heretats per la Generalitat. by naciodigital on Scribd
