28
de maig
de
2020, 13:05
Actualitzat:
29
de maig,
18:21h
Des del 25 de març, unes 500 persones -tots homes sense sostre o en situacions d'extrema vulnerabilitat- han passat pel pavelló 7 de la Fira de Barcelona a Montjuïc, convertit des de fa dos mesos en un macroalberg d'acollida. Dos mesos després, l'Ajuntament ha autoritzat la premsa a entrar-hi i NacióDigital ha pogut parlar amb els seus usuaris sobre com hi han viscut. També sobre els riscos imminents a què s'enfronten. Quan el pavelló tanqui el 30 de setembre l'amenaça de viure al carrer tornarà a planar sobre els homes que han fet ús del pavelló.
"Ens llevem al matí, esmorzem i passegem per aquí dins". Així resumeix l'Ismael la seva rutina. Té 34 anys i és nascut al Marroc. Va arribar per primera vegada a l'estat espanyol el 2001 i des d'aleshores ha estat deportat cinc cops. Fa tot just dues setmanes que va accedir al pavelló firal. Allà s'hi va trobar el Hamsa, també marroquí i de 25 anys. "Esmorzo, vaig al taller de perruqueria, llegeixo a la biblioteca… així passa el meu dia", explica.
El control polític de l'equipament és de l'Ajuntament de Barcelona i està gestionat per Creu Roja i Fundació Salut i Comunitat. Hi ha tres mòduls de 75 llits cadascun. Els usuaris s'han de prendre la temperatura al matí i a la nit i cada cop que surten i entren del pavelló. El permís per sortir-ne no s'ha estrenat fins que Barcelona ha entrat a la fase 1. A partir de dilluns, l'equipament serà exclusivament d'ús nocturn i els usuaris només hi podran anar a sopar, dormir, esmorzar i dutxar-se. Aquesta dinàmica es mantindrà fins al 30 de setembre.
El Hamsa, que fa més temps que hi és, va decidir aprofitar per primera vegada dimarts el permís per sortir. "Fa gairebé dos mesos que estava aquí", argumenta. L'Ismael, en canvi, assegura que no té "res a fer al carrer" i prefereix quedar-se tot el dia al pavelló. Allà hi ha menjador, dutxes, biblioteca i rober.
Els responsables asseguren que es potencia la relació entre els usuaris a través d'"activitats i dinàmiques" però això ha estat font de polèmica després que un compte de Twitter, suposadament gestionat per treballadors de l'equipament, posés en dubte que es fes alguna cosa més enllà d'oferir menjar i llit. Els gestors de l'equipament també expliquen que ofereixen acompanyament emocional i assessorament sociolaboral als usuaris.
Qui també és present cada dia al pavelló és la Guàrdia Urbana, que hi fa acte de presència a través d'un grup d'agents que controlen l'activitat del centre. Segons expliquen els responsables, el seu objectiu es limita a controlar que no hi hagi cap incident i a tenir controlat la quantitat de persones que hi dormen cada nit.
Tornar al carrer
Tant el Hamsa com l'Ismael insisteixen en la por que els suposa imaginar el seu dia a dia un cop el centre tanqui. Aquest dijous la regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha anunciat que el pavelló es mantindrà obert amb 450 places fins al 30 de setembre en règim nocturn. Els usuaris podran anar-hi a dormir, sopar, dutxar-se i esmorzar.
Segons l'Ajuntament ja hi ha 300 usuaris del pavelló que han demanat l'alta voluntària perquè han pogut accedir a algun habitatge. Durant l'epidèmia, l'Ajuntament ha atès 1.025 persones sense sostre, un 33% de les quals no dormia al carrer abans de la situació d'emergència. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha reclamat a la Generalitat que destini 10 milions d'euros a la lluita contra el sensellarisme i creï més places d'allotjament. Habitualment Barcelona n'ofereix 2.200, mentre que a la resta del país n'hi ha 180.
"Quan ets al carrer, la policia t'esbronca", explica l'Ismael. Una situació amb què conviuen les persones sense sostre, fins i tot durant el confinament. La Fundació Arrels ja va instar la Guàrdia Urbana a no multar persones que vivien al carrer i alertava de les conseqüències que pot tenir generar endeutament a persones vulnerables.
El Hamsa agraeix haver disposat de menjar i llit durant el confinament però tant ell com l'Ismael insisteixen que quan el pavelló tanqui, tornaran a la casella de sortida. "Després d’estar aquí, estarem una altra vegada al carrer. Hem visitat l’assistenta social però ens diu que no hi haurà solució. Tornarem a estar al carrer fins que no aconseguim alguna feina i puguem disposar d’una habitació", resumeix l'Ismael.
Per a ell, la solució passa per una regularització de "tots els estrangers". "Els governs prometen que ens en sortirem junts, però anirem enrere", diu. "Treballar sense papers és molt difícil", apunta el Hamsah.
Tots dos estan a l'espera que l'Ajuntament concreti quan tancarà el pavelló firal de Montjuïc. Serà en els pròxims mesos. Mentrestant, el sensellarisme afecta cada cop més persones a Barcelona. Almenys així ho reflecteix l'últim recompte publicat per la Fundació Arrels. L'entitat assegura que 1.200 persones dormen al carrer a la ciutat sense poder-se confinar, moltes de les quals vivien en habitacions de lloguer o pensions abans de l'epidèmia.
"Ens llevem al matí, esmorzem i passegem per aquí dins". Així resumeix l'Ismael la seva rutina. Té 34 anys i és nascut al Marroc. Va arribar per primera vegada a l'estat espanyol el 2001 i des d'aleshores ha estat deportat cinc cops. Fa tot just dues setmanes que va accedir al pavelló firal. Allà s'hi va trobar el Hamsa, també marroquí i de 25 anys. "Esmorzo, vaig al taller de perruqueria, llegeixo a la biblioteca… així passa el meu dia", explica.
El control polític de l'equipament és de l'Ajuntament de Barcelona i està gestionat per Creu Roja i Fundació Salut i Comunitat. Hi ha tres mòduls de 75 llits cadascun. Els usuaris s'han de prendre la temperatura al matí i a la nit i cada cop que surten i entren del pavelló. El permís per sortir-ne no s'ha estrenat fins que Barcelona ha entrat a la fase 1. A partir de dilluns, l'equipament serà exclusivament d'ús nocturn i els usuaris només hi podran anar a sopar, dormir, esmorzar i dutxar-se. Aquesta dinàmica es mantindrà fins al 30 de setembre.
El Hamsa, que fa més temps que hi és, va decidir aprofitar per primera vegada dimarts el permís per sortir. "Fa gairebé dos mesos que estava aquí", argumenta. L'Ismael, en canvi, assegura que no té "res a fer al carrer" i prefereix quedar-se tot el dia al pavelló. Allà hi ha menjador, dutxes, biblioteca i rober.
Els responsables asseguren que es potencia la relació entre els usuaris a través d'"activitats i dinàmiques" però això ha estat font de polèmica després que un compte de Twitter, suposadament gestionat per treballadors de l'equipament, posés en dubte que es fes alguna cosa més enllà d'oferir menjar i llit. Els gestors de l'equipament també expliquen que ofereixen acompanyament emocional i assessorament sociolaboral als usuaris.
Qui també és present cada dia al pavelló és la Guàrdia Urbana, que hi fa acte de presència a través d'un grup d'agents que controlen l'activitat del centre. Segons expliquen els responsables, el seu objectiu es limita a controlar que no hi hagi cap incident i a tenir controlat la quantitat de persones que hi dormen cada nit.
Tornar al carrer
Tant el Hamsa com l'Ismael insisteixen en la por que els suposa imaginar el seu dia a dia un cop el centre tanqui. Aquest dijous la regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha anunciat que el pavelló es mantindrà obert amb 450 places fins al 30 de setembre en règim nocturn. Els usuaris podran anar-hi a dormir, sopar, dutxar-se i esmorzar.
Segons l'Ajuntament ja hi ha 300 usuaris del pavelló que han demanat l'alta voluntària perquè han pogut accedir a algun habitatge. Durant l'epidèmia, l'Ajuntament ha atès 1.025 persones sense sostre, un 33% de les quals no dormia al carrer abans de la situació d'emergència. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha reclamat a la Generalitat que destini 10 milions d'euros a la lluita contra el sensellarisme i creï més places d'allotjament. Habitualment Barcelona n'ofereix 2.200, mentre que a la resta del país n'hi ha 180.
"Quan ets al carrer, la policia t'esbronca", explica l'Ismael. Una situació amb què conviuen les persones sense sostre, fins i tot durant el confinament. La Fundació Arrels ja va instar la Guàrdia Urbana a no multar persones que vivien al carrer i alertava de les conseqüències que pot tenir generar endeutament a persones vulnerables.
El Hamsa agraeix haver disposat de menjar i llit durant el confinament però tant ell com l'Ismael insisteixen que quan el pavelló tanqui, tornaran a la casella de sortida. "Després d’estar aquí, estarem una altra vegada al carrer. Hem visitat l’assistenta social però ens diu que no hi haurà solució. Tornarem a estar al carrer fins que no aconseguim alguna feina i puguem disposar d’una habitació", resumeix l'Ismael.
Per a ell, la solució passa per una regularització de "tots els estrangers". "Els governs prometen que ens en sortirem junts, però anirem enrere", diu. "Treballar sense papers és molt difícil", apunta el Hamsah.
Tots dos estan a l'espera que l'Ajuntament concreti quan tancarà el pavelló firal de Montjuïc. Serà en els pròxims mesos. Mentrestant, el sensellarisme afecta cada cop més persones a Barcelona. Almenys així ho reflecteix l'últim recompte publicat per la Fundació Arrels. L'entitat assegura que 1.200 persones dormen al carrer a la ciutat sense poder-se confinar, moltes de les quals vivien en habitacions de lloguer o pensions abans de l'epidèmia.