​L'aposta de Vilanova per la pacificació: «La convivència requereix reduir el trànsit»

La capital del Garraf inicia un ambiciós projecte per prioritzar vianants i bicicletes al centre de la ciutat

El pla de pacificació de Vilanova inclou el canvi de sentit d'una quarantena de carrers
El pla de pacificació de Vilanova inclou el canvi de sentit d'una quarantena de carrers | Cedida a Nació
25 de gener de 2023, 15:05
Actualitzat: 31 de gener, 10:24h
És possible una convivència real entre vianants, bicicletes, trànsit veïnal, repartidors comercials i serveis d'emergència? A Vilanova i la Geltrú n'estan convençuts i, per aquest motiu, han engegat un ambiciós pla de pacificació del centre de la ciutat. Entre altres, s'ha canviat el sentit d'una quarantena de carrers per tal d'eliminar el trànsit que travessava l'àrea pacificada. També han apostat pels aparcaments dissuasoris, carrils bici i ciclocarrers –amb rotondes neerlandeses incloses-, itineraris de vianants i una futura regulació de la càrrega i descàrrega.
 

Molt trànsit de pas

Vilanova i la Geltrú és una petita ciutat amb uns 68.000 habitants. Unes dimensions que permeten realitzar molts dels moviments habituals desplaçant-se entre 300 i 800 metres. Tanmateix, com passa en moltes altres poblacions s'acostuma a utilitzar el cotxe per aquests trajectes. “En l'actual context no pot ser”, assegura Antoni Palacios, regidor de Mobilitat i Projectes.

Un altre element més crític és el trànsit de pas. Veïns d'altres poblacions que feien servir el centre de Vilanova per desplaçar-se a tercers municipis. Un fet que deixava en paper mullat el principal eix de vianants de la capital del Garraf. “Hem calculat que 10.000 vehicles diaris traspassen per algunes de les cruïlles dels 600 metres de la Rambla Principal”, assenyala el regidor en declaracions a Nació.
 

La mobilitat del futur implica reduir l'ús del vehicle privat. No hi ha drets adquirits i no hem d'estar acomplexats.

Antoni Palacios | Regidor de Mobilitat i Projectes de Vilanova i la Geltrú

El diagnòstic era clar: no es podia comptabilitzar els desplaçaments a peu, en bicicleta o en vehicle privat dels veïns d'aquesta zona amb el trànsit de pas. I s'ha optat per restringir-lo sense fer prohibicions sinó canviant el sentit d'una quarantena de carrers.

La superfície pacificada abasta poc més de 4 hectàrees i inclou els nuclis antics de Vilanova i de la Geltrú, la part alta de l'Eixample Gumà i el sector sud de la Geltrú. Els tècnics van optar per delimitar sis zones que funcionen en forma de bucle: “Per sortir d'aquesta zona cal acabar agafant una de les vies principals”, explica el regidor.
 

Apostar per la convivència

El pla de pacificació no inclou cap nova zona de vianants. Es manté la de la Rambla Principal i les dels carrers dels Caputxins i de Sant Sebastià, la plaça de Soler i Gustems i la plaça de les Cols. “Creiem que les noves tendències passen més per reduir en general el trànsit més que vianalitzar. Els veïns han de poder arribar als seus garatges i els repartidors als comerços”, destaca Antoni Palacios.
 

La mesura va en la bona direcció, pero caldran recursos per fer-la complir i que no quedi en paper mullat.

Alba Mansilla | Portaveu de Camins Escolars Vilanova

En aquest sentit, l'aposta és doble. Blindar les zones de vianants perquè es pugui passejar i jugar sense perill i afavorir la convivència al conjunt de la zona pacificada. Aquest dilluns va ser la primera jornada amb els canvis de sentit en una quarantena de carrers. “Hi ha hagut menys problemes dels esperats. Estem segurs que funcionarà”, explica el representant municipal. Això sí, admet que hi ha gent “enfadada” i que com a veí del centre ho entén perfectament. “La mobilitat del futur implica reduir l'ús del vehicle privat. No hi ha drets adquirits i no hem d'estar acomplexats”, conclou Antoni Palacios.

“La proposta va en la bona direcció”, admet Alba Mansilla, portaveu de Camins Escolars Vilanova, una plataforma sorgida el 2016 arran de les reivindicacions de les associacions de famílies (AFA) per garantir entorns escolars segurs. Tot i això, adverteix que caldran recursos per fer-ho efectiu, ja que altres mesures no han funcionat per un “incompliment sistemàtic”.
 

Aparcaments dissuasius i carrils bici

La pacificació de Vilanova no implica la prohibició de circular per cap carrer –més enllà de restringir el pas per una vintena de cruïlles- i s'ha establert un període informatiu respecte a alguns canvis com el blindatge de les zones de vianants. Abans, s'havia apostat per cobrir l'espai amb aparcaments dissuasius a un màxim de 500 metres dels equipaments més cèntrics de la població a preus reduïts (2 euros per 24 hores). En alguns casos, s'han marcat itineraris de vianants des d'aquests punts per facilitar la intermodalitat.


Vilanova no pretén esdevenir referent, però sí que volien fer una aposta decidida per la mobilitat sostenible amb l'objectiu “de viure tothom millor”. En aquest sentit, també han aconseguit fons europeus Next Generation per continuar ampliant la xarxa de carrils bici que, entre altres, inclou una rotonda neerlandesa. “En farem dues més. No només visibilitzen i prioritzen els vianants i les bicicletes, sinó que permeten la fluïdesa del trànsit”, assenyala el regidor. Han estat el primer municipi català en tenir-ne, i també un dels primers –juntament amb Cardedeu i Sant Cugat del Vallès- en apostar pels ciclocarrers. “Quan no hi ha espai per a nous carrils bici, cal poder comptabilitzar tots els modes”, afegeix.


Des de la plataforma Camins Escolars Vilanova celebren la “valentia” d'algunes de les mesures aplicades els dos darrers anys, però lamenten les pressions internes i externes que en limiten el desenvolupament. “Celebrem cada metre quadrat d'espai públic guanyat per a la ciutadania i la mobilitat activa, però en emergència climàtica les accions han de ser ara i no d'aquí a 10 anys”, conclou Alba Mansilla.

Pontevedra, el referentI quin referent té Vilanova i la Geltrú? Més enllà que cada municipi necessita el seu propi model, un dels referents clars és Pontevedra. La ciutat gallega ha esdevingut un exemple d'aposta per a la mobilitat sostenible potenciant els trajectes a peu en bicicleta, reduir el trànsit rodat i recuperar el centre com a zona comercial i vida social.

El pla de Pontevedra, que va començar el 1999, ha permès reduir de 80.000 a 7.000 els automòbils diaris que entren al centre de la ciutat. Per fer-ho possible s'han combinat les accions: carrers per a vianants, reducció de carrils en altres vials i aparcaments gratuïts a totes les entrades. La mobilitat quan és sostenible acostuma a ser segura: és la ciutat de l'Estat on més infants van sols caminant a l'escola (29%). De fet, va ser la primera capital de província en generalitzar els 30 km/h l'any 2010, una dècada abans que ho fes la DGT, per reduir la sinistralitat

Els fons europeus Next Generation han de servir perquè la capital gallega continuï avançant en aquesta aposta per la mobilitat sostenible que els ha valgut premis arreu d'Europa i del món.