"L'organització de la societat ha de fer-se de baix a dalt, per la lliure associació i federació dels treballadors en associacions". Ho apuntava Mikhaïl Bakunin, pare del corrent filosòfic anarquista, a La Comuna de París i la idea de l'Estat (1871), obra en què fixa les bases del que, des del seu prisma, ha de ser la reestructuració social. La clau, per a Bakunin, és anar sempre "de baix a dalt", també en les lluites contra el poder. Més d'un segle després, aquesta idea segueix ben viva en el conflicte educatiu, on les assemblees de centre s'han convertit en peces clau del pols contra la conselleria d'Educació, dirigida per Esther Niubó. Un conflicte latent que es reprendrà el 8 de setembre amb la primera vaga del curs, convocada el dia del retorn a les aules.
D'aquesta idea de construir "de baix cap a dalt" neix l'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), una organització articulada durant el passat cicle de mobilitzacions amb l'objectiu de "prendre la iniciativa i aconseguir millores estructurals per l'educació treballant des de la base". Malgrat que aquest organisme és relativament nou, el fons sobre el qual es construeix no ho és: "Les assemblees de centre fa anys que funcionen, però el setembre passat vam veure que ens calia una estructura més forta", assevera Ramon Castell, membre de l'AEC, en conversa amb Nació.
Amb la radiografia de necessitats feta, els centres van organitzar-se internament i estenent els seus mecanismes de trobada fins a crear aquest organisme, el qual agrupa totes les assemblees de docents del país. Ja n'hi ha més de 530, amb 31.246 treballadors afiliats. "La gent està disposada a fer xarxa", argumenta Castell. Les assemblees sempre han tingut pes dins l'articulació de l'estratègia sindical del conflicte amb la conselleria, però ara n'han guanyat encara més impulsant l'aturada del primer dia de curs, la qual es va gestar durant una de les trobades mensuals d'aquest organisme, aquella vegada a Sant Celoni.
La irrupció d'aquest espai de decisió ha estat, generalment, ben rebuda per les organitzacions sindicals del sector, especialment els sindicats situats en l'espectre ideològic que tendeix més a "l'anarcosindicalisme": "El que dona força a la unitat sindical [més enllà de les organitzacions] és que existeixin espais així", defensa la secretaria general de la CGT, Laura Gené, que destaca la importància que la gent "se senti partícip" del conflicte. També ho defensa Marc Martorell, portaveu de la Intersindical, que fa gala de l'"autoorganització" del col·lectiu docent. La irrupció de l'AEC, però, també pot fer trontollar algunes de les reivindicacions sindicals.
Escoltar la veu dels docents, també en les discrepàncies
Des de l'inici del pols amb el Departament d'Educació, els sindicats sempre s'han abanderat d'escoltar les reivindicacions del col·lectiu i adaptar-se a les seves prioritats. Ho hem vist amb la USTEC desmarcant-se del preacord assolit amb la conselleria després de la negativa massiva a la consulta; o també amb Professors de Secundària posant la seva signatura al costat del pacte amb CCOO i UGT davant l'aval de la seva afiliació, satisfeta amb les millores esgarrapades per als professors d'ESO -com l'increment de places per a catedràtics. Jugar aquesta carta ha reforçat la presència dels sindicats que no han acceptat en cap cas les ofertes del Govern. En canvi, ha debilitat la posició negociadora dels que sí que ho han fet, amb la USTEC com a principal afectat. Prioritzar per sobre del tot la voluntat del col·lectiu té molts avantatges, però també inconvenients.
L'AEC evidencia encara més aquesta doble cara de la moneda. Martorell, per exemple, assegura que han subscrit la convocatòria de vaga del dia 8, però que, com a sindicat, "potser" haurien preferit fer-la una mica més endavant: "Si no l'haguessin convocat, potser nosaltres ho hauríem fet més tard, en funció del que hagués dit l'afiliació", argumenta el portaveu de la Intersindical, que deixa molt clar que l'important és seguir la voluntat general del col·lectiu. Les vagues hi serien igual, però potser el calendari seria diferent.
En aquesta línia, la secretaria general de la CGT també detalla que, com a sindicat, han topat amb algunes discrepàncies respecte a posicionaments de l'assemblea. El cas més clar és el boicot a les colònies. Es tracta d'una mesura compartida per al sindicat, però que també afecta un col·lectiu de treballadors -del lleure, generalment- que també representen com a organització: "Hem de trobar l'encaix i treballar conjuntament", admet Gené. En qüestions com les colònies, doncs, l'AEC pot sacsejar alguns posicionaments sindicals, cosa que afegeix complexitat a unes negociacions amb la conselleria que, de base, ja són enrevessades. I això també ho pot aprofitar el Govern.
Dubtes sobre el rerefons de l'AEC
Mentre que els sindicats en vaga veuen amb bons ulls l'existència de l'assemblea, altres organitzacions sindicals, amb posicionaments més pròxims a la conselleria, ho veuen d'una altra manera: "M'agradaria saber quanta gent hi ha darrere l'assemblea", indica la portaveu de la UGT, Lorena Martínez, que recorda que els òrgans "legítims", "perquè hem sortit en unes eleccions", són els sindicats. "Que hi hagi gent que hi dona suport és normal, però hem de veure què hi ha darrere", argumenta la dirigent d'UGT, que sospita que alguns posicionaments sindicals tenen més a veure amb l'electoralisme -els comicis dels sindicats de docents seran el mes de març- que amb la resolució del conflicte educatiu.
En aquest sentit, Martínez fa una crida a "actuar amb seny i responsabilitat" per desencallar la crisi a l'escola i insten els sindicats en vaga a reprendre les negociacions amb el Govern: "Nosaltres continuarem treballant per desplegar els acords. Hem d'anar fent petites millores per anar avançant, a poc a poc", assevera la líder sindical, que recorda que "la màquina de fer diners" no existeix i que, per tant, exigir grans canvis a curt termini és utòpic i "inviable". Així doncs, creu que la solució passa per subscriure les millores esgarrapades i continuar fent passes endavant, però sense mantenir l'enroc amb la cartera d'ensenyament. Les primeres trobades les mantindran un cop el curs ja hagi començat.
Qui negocia amb Educació?
L'AEC es presenta com un nou actor al conflicte, però no és un actor de ple dret en la plana negociadora. De fet, l'única forma amb què l'assemblea podria seure a negociar cara a cara amb la conselleria és a través d'un comitè de vaga, òrgan que Educació ha rebutjat convocar remetent les converses a la mesa sectorial, on també hi ha representats els sindicats que ja han signat algun pacte amb l'administració. Tenint en compte aquesta situació, doncs, l'únic interlocutor vàlid per negociar són els sindicats.
Les diferents organitzacions consultades s'obren a portar les reivindicacions de l'Assemblea Educativa de Catalunya en les futures trobades amb la conselleria -de moment, sense calendari- en cas que la conselleria mantingui la mesa sectorial com a espai d'interlocució. Sigui com sigui, totes les parts coincideixen que la clau de volta per desencallar el conflicte és tornar a negociar. Un escenari que, a hores d'ara, no s'ha produït i no hi ha gestos per reconduir-lo.
