23
de desembre
de
2016, 13:55
Actualitzat:
16:12h
L'hemicicle del Parlament Europeu, en sessió plenària a Estrasburg. Foto: Parlament Europeu
El populisme vol dir la seva també en el Parlament Europeu. Com un malson, els més europeistes de l'Eurocambra contemplen com la successió del socialdemòcrata Martin Schulz es complica. L’elecció del nou president d’una institució que representa com cap altra el millor del projecte europeu, pot acabar sent decidida per Marine Le Pen, Nigel Farage i els seguidors de Beppe Grillo davant la divisió entre socialistes i populars. El carismàtic Schulz conclou el seu mandat i torna a Alemanya, on tindrà un paper destacat en la campanya electoral. Entre el 17 i el 19 de gener la cambra elegirà el seu successor per la segona meitat d’una legislatura que va començar el juny del 2014.
Es preveu una batalla política dura. La “gran coalició” informal que ha funcionat entre els dos grups majoritaris, el Partit Popular Europeu (PPE) i el Socialista, que s’han anat succeint per períodes de dos anys i mig, sembla tocar a la seva fi. Els socialistes es resisteixen a cedir també la presidència de l’Eurocambra ja que el PPE ja controla les de la Comissió Europea (el luxemburguès Jean-Claude Juncker) i del Consell Europeu (el polonès Donald Tusk).
Un escenari incert i quatre italians
Cap dels candidats dels grans partits té assegurada la victòria. Cal majoria absoluta dels 751 diputats en les tres primeres votacions. En una quarta n’hi ha prou amb la majoria simple. El PPE proposa l’italià Antonio Tajani, membre de Forza Italia, el partit de Silvio Berlusconi. És qui parteix amb un suport més ampli, de 216 diputats. Però amb el seu grup no en té prou. Se li enfronta un altre italià, Gianni Pitella, de l’Aliança Progressista dels Socialistes i Demòcrates, que té 189 escons a l’eurocambra. Pittella pertany al Partit Democràtic del primer ministre dimitit Matteo Renzi.
Hi ha dos candidats italians més: Eleonora Forenza, de l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica, que suma 52 vots a l’hemicicle. I Piernicola Pedicini, d’Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (EEFD), amb 44 diputats.
El grup de Conservadors i Reformistes Europeus (74 diputats), presenta a la belga Helga Stevens. Aquest és el grup que lidera el Partit Conservador britànic, que havia arribat a formar part del PPE, però que se’n va desmarcar quan els sectors més euroescèptics es van fer forts entre els tories.
Hi ha dos grups parlamentaris que encara no han designat candidat. Són els liberals (amb 68 diputats), que tenen un líder de pes, el belga Guy Verhofstadt, en el qual estan integrats els parlamentaris de Ciutadans i Ramon Tremosa, del PDCat, i els Verds/Aliança Lliure Europea, on està ERC.
Els candidats antieuropeistes
Piernicola Pedicini és el candidat d’un bloc que aplega des del seu partit, el Moviment 5 Estrelles, liderat pel còmic Beppe Grillo, fins al Partit de la Independència del Regne Unit, de Nigel Farage. Els seus 44 diputats es faran valer en les primeres votacions i, a més, utilitzaran l’elecció en clau política italiana. Pedicini s’enfronta precisament a dirigents de les dues grans forces italianes, el berlusconià Tajani i Pittella, de l’ara governant PD.
El romanès Laurentiu Rebega és l’aspirant del grup d’Europa de les Nacions i les Llibertats (ENF), que amb els seus 39 diputats aplega diverses formacions de l’extrema dreta més xenòfoba. És on hi ha els parlamentaris del Front Nacional de Marine Le Pen, de la Lliga Nord italiana, dels seguidors de l’holandès Geert Wilders i el Partit de la Llibertat d’Àustria. La suma dels seguidors de Grillo i els ultres dóna 83 diputats. Que puguin acabar sent els qui decideixin el nom del nou president ja diu molt de la situació política a Europa.