“Des que faig journaling tinc molta més claredat mental. La meva llibreta em fa de psicòleg”. Aquest és el consell per prendre millors decisions de l’Albert Bermejo, un youtuber que penja vídeos sobre minimalisme digital. "Escolta la teva intuïció, veu els errors com a aprenentatges, no et comparis deixa’t canviar d’idea". Aquestes són les recomanacions per ser més feliç de la Natàlia Moller, una cottage girl a la catalana. Un fa minimalisme, l’altra, jardineria. Però tots dos formen part del ventall de productes sobre creixement personal en català, en auge des de fa uns mesos i arrossegats per l’onada de comptes sobre autoconeixement que hi ha a les xarxes des de la pandèmia. 

El confinament del 2020 va reforçar la vinculació amb la transcendentalitat. Així ho assegura el darrer Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la seva diversitat a Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2020). Un 48% de la població major d’edat es considera com una “persona espiritual”, una tendència que contrasta amb la religiositat: d’aquests, més de la meitat no se senten religiosos. La xifra es replica a l’Estat, on un 60% dels menors de 38 anys es declaren aconfessionals, segons l’informe de laïcitat de la Fundació Ferrer i Guàrdia publicat el passat març. 
 

@natalia.moller Quin dels 4 necessitaveu sentir?❤️‍🩹🥹 #selfacare #autoestima #catalunya #estiktokat #tiktokcatalunya #consells #aprenentatges #consejos #autoajuda ♬ original sound - Natàlia Møller

Des dels TikToks sobre bons hàbits a les rutines de meditació: el contingut digital s’ha consolidat com la porta d’entrada als rituals associats a l'espiritualitat sense la institució de la religiositat, però també planteja dubtes sobre l’excés d’individualisme, la falsa autoconsciència i la frustració sorgida de gestionar les emocions des d’un punt de vista instrumental.
 

Els TikTok d’hàbits culpabilitzen l’individu?

"Hi ha un boom molt gros de contingut al voltant de l’autoconeixement i el creixement personal", manifesta el realitzador audiovisual i expert en els submons d’internet, Albert Lloreta. Això ha permès el naixement de figures com Dr. K, un psicòleg que, a través del seu canal de Twitch, fa consultes en directe i comparteix contingut sobre l’addicció als videojocs i les xarxes per reforçar la salut mental.

També s’han estimulat els continguts sobre el desenvolupament personal enfocat al cos i el mindfulness. Des de consells per viure més anys a les 10 coses per tenir un cos perfecte, passant pels coaches financers. “Totes aquestes bombolles estan connectades”, afegeix Lloreta, que ho vincula amb el moviment d’incertesa postpandèmica: “La desconfiança creixent en el sistema científic i polític ha generat una tendència a buscar refugi des de l’individualisme: s’identifiquen amb aquests creadors per escapar”. 

“Emocionalment, vivim un període difícil de gestionar”, coincideix la sociòloga Natàlia Cantó, professora a la UOC. Considera que aquest tipus de missatge recrea la fal·làcia que si les coses no surten bé és per culpa del mateix individu, i no del sistema. “En aquest tipus de contingut hi ha una espiritualitat de no-intervenció que va molt bé per l’individualisme, però fa recaure-li tot el pes de la culpa”. Per la sociòloga, això genera una superioritat moral entre els que triomfen respecte als que no: “Fem un mal individual d’una cosa que és estructural”. 

El triomf d’aquest tipus de missatge en esferes digitals, sobretot entre els joves, en part ha arrelat per la manca d’educació emocional, tant en els espais escolars com els de lleure. "Ens ensenyen a ser persones productives, a saber identificar què ens agrada i a millorar les nostres habilitats, però no ens ajuden a conèixer els límits i les nostres necessitats emocionals", afirma Ana Rubió, una de les creadores del Festival Kapura: un espai d’autoconeixement organitzat per joves que aquest cap de setmana celebra la cinquena edició.
 

L’autoconeixement: entre l’individualisme de les xarxes a la col·lectivitat de fer xarxa

Des de fa tres anys, aquesta iniciativa genera un espai per conrear diverses tècniques i disciplines. L’objectiu és identificar l’estructura emocional i de pensament, emocional, al servei de connectar amb el cos i les emocions. “Sovint, a les xarxes s’enfoca només cap al jo”, analitza Rubió. Si, d'una banda, admet que l’autoconeixement requereix sobirania emocional, per l’altra assevera que la col·lectivitat és necessària. “La gent que ve agraeix molt tenir un espai social on estar centrades en elles mateixes, però podent-se sentir part d’un grup”, reivindica.
 
Aquest tipus de tallers no són nous, però com a coordinadores busquen una comunitat de joves que vulguin treballar ser conscients. No són les úniques. A Barcelona han sorgit propostes similars com Joves Desperts o Urban Playa. “Ens agrada tenir un espai amb gent que estigui en un moment vital similar per poder-nos obrir i compartir-ho”, valora Rubió sobre aquest auge. 

Per Cantó, aquest matís entre apropament entre xarxes i xarxa és vital per no acabar amb un sentiment de buidor: “L’estil de TikTok prioritza les consignes sense arguments ni reflexió. No expliquen un bé més alt, és instrumental per aconseguir un objectiu: ser exitós i més feliç individualment. A curt termini pot funcionar, però a la llarga generen més frustració i buidor”. 

Una frustració que, a vegades pot arribar a entrellaçar-se amb el món de les conspiracions. Per exemple, amb la conspiritualitat, que relaciona la conspiració amb l’espiritualitat. Un risc que va evidenciar-se durant el 2020. Grups d’extrema dreta i creadors de contingut de meditació van aplegar-se en una manifestació a Berlin en contra de les mascaretes. Una curiositat que explica els grisos de la realitat postpandèmica.