
Respectar el ritme d'aprenentatge de cada infant, deixar-los créixer en llibertat però també amb límits i en un ambient que els permeti sentir-se segurs per aprendre de veritat. Aquesta és la premissa de l'educació lliure, un model pedagògic que proposa una alternativa a l'escolarització tradicional, i que a Catalunya ha anat guanyant adeptes els darrers anys. Tot i no ser una opció regulada pel Departament d'Ensenyament, en vuit anys el nombre de projectes educatius s'han multiplicat per tres a Catalunya, i els impulsors de la Xarxa d'educació Lliure (XELL) confien a poder arribar a la legalització gràcies a una millor difusió de la seva tasca que els tregui etiquetes errònies.
''L'educació no és omplir el cap de les criatures sinó acompanyar-les en els seus aprenentatges naturals''. Amb aquesta idea, els partidaris del que s'anomena educació lliure, defensen un model pedagògic alternatiu on la implicació de la família i els educadors en cada infant és imprescindible perquè pugui donar els seus fruits. Cada projecte atén entre 5 i 35 nens, i l'associació ja té més de 400 socis. Marc Alcega, membre de la Xarxa d'Educació Lliure, ha explicat en una entrevista a l'ACN que el sistema tradicional ha deixat abandonada ''l'educació emocional'' i en els projectes es potencia aquesta educació que posa èmfasi a la resolució de conflictes, la gestió de les emocions o la superació de la frustració.
Actualment, la majoria de projectes d'educació lliure són per a infants de 3 a 6 anys. Alguns incorporen l'escola bressol, per donar resposta a les necessitats socials, i d'altres allarguen aquest tipus d'escolarització més enllà de la Primària, cosa que suposa no seguir l'ensenyament reglat i per tant, haver de fer l'adaptació més endavant, en el cas que es vulgui optar a algun títol oficial.
Per aconseguir legalitzar un projecte, la XELL ha de complir normatives que farien inviable la iniciativa perquè arquitectònicament i per qüestions d'espai, s'encariria el projecte. Alcega considera que la posició de l'administració és ''flexible'' però de moment, seguir la normativa és ''restrictiu i molt car econòmicament i energèticament'', i per això, recorden que ''no volem ser una escola formal'' sinó que se'ls reconegui ''el que som i com som''.