Conscient dels efectes secundaris de l'emergència climàtica sobre la salut, la comunitat sanitària ha enviat una carta reclamant als caps d'estat i delegats que assisteixen a la COP26, la cimera sobre el clima que se celebra a Glasgow, que s'esforcin per limitar l'escalfament global als 1,5 °C acordats el 2015 a París. Tot i que, ara per ara, l'esborrany dels acords per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle sembla més que tímids.

El personal sanitari alerta que els efectes de la crisi climàtica ja es reflecteixen als hospitals i centres de salut a tot el món. Defensen que si es prenen les mesures que reclama la comunitat científica, l'estalvi de costos sanitaris compensarà les inversions per adoptar-les. I recorden que, com va quedar palès en la pandèmia, la protecció de la salut no és responsabilitat única dels treballadors sanitaris.

Cada any milers de persones perden la vida i a milions més se'ls pertorba pels fenòmens meteorològics extrems com onades de calor, tempestes i inundacions, que són cada cop més freqüents. Els efectes repercuteixen en els sistemes de salut, com s'ha constatat aquest estiu a Alemanya, Bèlgica, Canadà, Xina, Índia, Pakistan o Vietnam.

Els canvis meteorològics i climàtics fan pujar el nombre de malalties que es transmeten per aliments, aigua i vectors (principalment insectes). Els sistemes alimentaris es veuen cada vegada més pertorbats pel clima extrem, cosa que agreuja a escala global la inseguretat alimentària, la fam i la malnutrició. L'augment del nivell del mar destrueix llars i mitjans de subsistència bàsics. Cal sumar-hi els efectes en la salut mental, com l'estrès posttraumàtic i l'ansietat, que empitjoren afeccions existents.

Pel que fa a la contaminació de l'aire, i en particular l'ocasionada per la crema de combustibles fòssils, a més d'accelerar el canvi climàtic, causa més de set milions de morts prematures cada any, és a dir, 13 morts per minut. Els incendis forestals, la crema de residus i les pràctiques agrícoles nocives també contaminen l'aire i, en conseqüència, els pulmons.

Les ciutats són el motor predominant d'innovació i creació de riquesa de la societat. De manera indefectible són sistemes complexos que s'enfronten a reptes socials, polítics i ambientals. Són punts calents on el trànsit motoritzat provoca malalties. Requereixen, per tant, solucions participatives de mirada àmplia i basades en la mitigació de l'actual crisi climàtica. En el context de l'avenç de la urbanització augmenta el transport urbà i, en conseqüència, la pressió sobre la salut pública.

Si ens centrem a Catalunya, ara per ara, a 53 municipis hi viuen més de 25.000 habitants (el 68,54% de la població) segons dades de l'Idescat. La meitat, ho fan en poblacions amb una densitat superior a 2.500 habitants per kilòmetre quadrat. Com a referència, a Macau —el valor més alt del món— és de més de 22.000 hab./km2; a L'Hospitalet —el valor més alt de Catalunya— es compten més de 21.700 hab./km2. El valor més baix d'aquestes poblacions és Pineda (amb més de 2.600 hab./km2), que supera la densitat de Ciutat del Vaticà (no arriba als 2.300 hab./km2). El pronòstic és que la urbanització creixerà.

Per dissenyar ciutats més saludables i sostenibles, l'ISGlobal (l'Institut de Salut Global de Barcelona) ha elaborat la iniciativa Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut, amb l'objectiu de minvar l'exposició dels ciutadans a la contaminació de l'aire, el soroll, a les illes de calor, les elevades emissions de CO2, la manca d'espais verds i els baixos nivells d'activitat física, ja que comporten una elevada càrrega de malaltia i de mortalitat prematura.

A la cimera sobre el clima, la COP26, han participat en dues conferències en què ofereixen propostes concretes per dissenyar ciutats més saludables i neutres en carboni. Enfront del repte creixent que el sector del transport planteja per reduir les emissions globals de CO2, proposen una transició cap a zero emissions de la mobilitat urbana vinculant el transport amb l'energia, el clima i la salut.

Més enllà de Glasgow, les polítiques europees de clima i de salut es troben en un punt d'inflexió, perquè han d'integrar les noves directrius de l'Organització Mundial de la Salut, que ha reduït els nivells màxims d'exposició recomanats per a sis contaminants. El mateix ISGlobal ha participat en la revisió dels canvis que cal incorporar a la normativa vigent. Aporten dades de per què cal destinar els diners públics a la planificació urbana més que als cotxes elèctrics. Amb aquests documents la intenció dels científics de l'Institut de Salut Global és traslladar el coneixement científic a l'opinió pública i al procés de presa de decisions. Ens ateny a tots.