Fins ara sabíem que qualsevol contacte amb pantalles de dispositius electrònics poc abans d'anar a dormir pot arribar a alterar la son i la capacitat de relaxar-se en les hores nocturnes. Ara bé, segons publica la revista Psychological Science, això també succeeix amb la música, especialment amb cançons amb ritmes o versos que s'enganxen al nostre cervell.

L'estudi de Michael Scullin, de la Universitat de Baylor, als Estats Units, ha demostrat aquest efecte, malgrat generacions i generacions de persones que deien relaxar-se sentint, per exemple, la ràdio o la televisió. Scullin es va adonar que es despertava a la nit amb una cançó ficada al cap. L'objecte d'investigació concretament van ser les imatges musicals involuntàries, o earworms, quan una cançó o melodia es repeteix una vegada i una altra a la ment d'una persona.

Això sol passar quan s'està despert, però Scullin va descobrir que també pot ocórrer mentre s'intenta dormir. "Els nostres cervells segueixen processant la música encara que no estigui sonant, fins i tot aparentment mentre dormim", afirma Scullin.

"Com més música s'escolti, més probabilitats hi ha de tenir un cuquet a l'orella que no desaparegui a l'hora d'anar a dormir. Quan això passa, el més probable és que la son es ressenti", adverteix. Les persones que experimenten aquests "cucs d'oïda" amb regularitat a la nit -una o més vegades a la setmana- tenen sis vegades més probabilitats de tenir una mala qualitat de son en comparació amb les persones que poques vegades ho experimenten.

L'estudi, amb una enquesta i un experiment de laboratori, a més va descobrir que algunes músiques instrumentals tenen més probabilitats de provocar aquest efecte i alterar la qualitat de la son que la música lírica. A l'enquesta hi van participar 209 persones que van omplir una sèrie de qüestionaris sobre la qualitat de la son, els hàbits d'escolta de música i la freqüència dels cucs d'oïda, incloent la freqüència amb què experimentaven un cuc d'orella mentre intentaven agafar el son, en despertar-se en mig de la nit i immediatament després de despertar al matí.

Cinquanta participants van anar al Laboratori de Neurociència del Somni i Cognició de Scullin a Baylor, on l'equip d'investigació va intentar induir cucs d'oïda per determinar com afectava la qualitat de la son. Es va utilitzar la polisomnografia -una prova exhaustiva i la mesura estàndard d'or per a la son- per registrar les ones cerebrals, el ritme cardíac, la respiració i més dels participants mentre dormien.

Les cançons utilitzades van ser Shake It Off de Taylor Swift, Call Me Maybe de Carly Rae Jepsen i Do not Stop Believin de Journey. Els participants van respondre si experimentaven un cuc d'oïda i quan. A continuació, van analitzar si això afectava la seva fisiologia de la son nocturna. Les persones amb el cuc de l'oïda van tenir més dificultats per agafar el son, més despertars nocturns i van passar més temps en etapes lleugeres de la son. A més, les lectures de l'EEG -registres de l'activitat elèctrica en el cervell- de l'estudi experimental es van analitzar quantitativament per examinar els marcadors fisiològics de la consolidació de la memòria dependent de la son.

L'augment de les oscil·lacions lentes durant la son era dominant a la regió corresponent al còrtex auditiu primari, que està implicat en el processament del cuc de l'oïda quan les persones estan despertes. "Gairebé tothom pensa que la música millora el seu somni, però vam descobrir que els que sentien més música dormien pitjor", alerta Scullin.

També van descobrir que la música instrumental conduïa a una pitjor qualitat de la son. Els individus amb majors hàbits d'escolta de música experimentaven una persistència dels sorolls a les orelles i una disminució de la qualitat de la son. Aquests resultats són contraris a la idea que la música és un hipnòtic que pot ajudar a dormir. Les organitzacions sanitàries recomanen habitualment escoltar música tranquil·la abans d'anar a dormir, recomanacions que sorgeixen en gran mesura d'estudis autodeclarats. En canvi, Scullin ha mesurat objectivament que el cervell que dorm continua processant la música durant diverses hores, fins i tot després que la música s'aturi.

En aquest sentit, Scullin recomana primer tractar de moderar l'escolta de música o fer descansos ocasionals si li molesten els sorolls a les orelles. El moment també és important: "Si sols escoltar música mentre estàs al llit, llavors tindràs aquesta associació en la qual estar en aquest context podria desencadenar un cuc de sentit fins i tot quan no estàs escoltant música, com quan estàs tractant de quedar-te adormit", apunta. Una altra forma de desfer-se d'un cuc d'oïda és realitzar una activitat cognitiva: concentrar-se totalment en una tasca, problema o activitat ajuda a distreure el cervell dels cucs d'oïda.

Quan s'apropi l'hora d'anar a dormir, en lloc de realitzar una activitat exigent o que interrompi la son, com ara veure la televisió o jugar a videojocs, Scullin suggereix dedicar entre cinc i deu minuts a escriure una llista de tasques i plasmar els pensaments en el paper. Un estudi anterior realitzat per Scullin, finançat en part per una beca dels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units i la Fundació de la Societat d'Investigació de la Son, va descobrir que els participants que es prenien cinc minuts per escriure les pròximes tasques abans d'anar a dormir ajudaven a "descarregar" aquests pensaments preocupants sobre el futur i feien que la son fos més ràpida.