Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, ha abanderat aquest divendres l'estratègia de l'administració europea per eliminar definitivament el canvi d'hora. "Hem fet una enquesta, milions de persones han respost i creiem que en el futur, l'horari d'estiu hauria de durar tot l'any i això és el que passarà", ha explicat Juncker. La pilota, doncs, sembla que passarà aviat a la teulada del Parlament i el Consell d'Europa per donar llum verda definitiva. Ara bé, què suposarà? Què hi guanyem? Realment ho notarem? Tot seguit, cinc claus sobre la fi del canvi d'hora.

1. L'horari d'estiu, amb tardes més llargues, es mantindria durant tot l'any.

2. Així, Catalunya podria tornar al flus del meridià de Greenwich, que va abandonar el 1940 per ordre de Franco, per equiparar els horaris amb l'Alemanya d'Adolf Hitler. Per tant, en aquest cas, l'estat espanyol compartiria horari amb el Regne Unit. El canvi de fus, però, no és un element "imprescindible", tal com apunten alguns experts, però és una opció que hi ha sobre la taula. Una opció que depèn del govern espanyol, que ja s'ho ha plantejat.

3. Inici de la jornada laboral i entrada a les escoles a les fosques. Sense el canvi d'hora i amb l'horari d'estiu com a referència, a l'hivern, a les vuit del matí serien les sis hora solar. El dia, però, guanyaria per darrere, ja que el sol no es pondria mai abans de les 18:15h.

4. Quan ho començaríem a notar? El procés pot durar mesos. Per tant, molt probablement el proper 28 d'octubre encara haurem d'endarrerir una hora les agulles dels rellotges.

5. Una dada i un exemple. Amb l'horari d'hivern situem els rellotges una hora més respecte al Temps Universal Coordinat (UTC), que situa les hores estàndard per coordinar tots els països del món. A l'estiu ens situem a dues hores d'aquest indicador. Per tant, si es manté sempre l'horari d'estiu, en ple solstici d'hivern el sol a Barcelona no sortiria fins a les una mica més tard de les 9 del matí.